LA PRIMERA JORNADA DE LOS DERECHOS DE LOS USUARIOS DE LA SALUD EN L’HOSPITALET SE CELEBRA EL 28 DE NOVIEMBRE POR LA MAÑANA, EL LA FARGA.
Las relaciones entre los profesionales de la salud y las personas que necesitan asistencia han experimentado importantes cambios en la segunda mitad del siglo XX.
A partir de la asistencia paternalista basada en la curación de las enfermedades sin teneren cuenta la opinión de las personas, a las que se consideraba disminuidas en su capacidad de pensar y decidir, como si fuesen menores de edad y una filosofia del reconocimiento de que la raiz o fuente de las efermedades se relacionaba con el aire, el agua y el suelo se ha llegado al reconocimiento del papel activo que corresponde al usuàrio de la salud.
Los ciudadanos estan convencidos de que son ellos quienes toman sus decisiones sobre su salud teniendo en cuenta criterios científicos, la información, sus valores a la hora de tomar decisiones sobre su salud. Son los propios ciudadanos que a partir de sus necesidades, esfuerzos y recursos eligen su lugar de residencia, las características de su vivienda, sus estudios, trabajo, alimentación, el ejercicio, la diversión, el transporte y otros muchos consumos y actividades que determinan su nivel de salud. Son los ciudadanos que transformando su circunstancias se hacen a sí mismos, según su conocimiento y voluntad.
La inquietud hacia la formación científica, la información de calidad contrastada
y con pluralidad de fuentes. Inquietud por la interacción con los médicos y otros profesionales que no reconocen nace al ciudadano que les consulta y que tiene autonomia que merece ser respetada. Relación medico paciente de la que debe nacer en cada momento confianza. Relación que se da en instituciones orientadas por su pasado, limitadas por sus presupuestos, que buscan la seguridad en la aplicación de unos protocolos que valoran lo que aportan ellos a la salud del ciudadano e ignoran lo que aportan los ciudadanos en las decisiones de su vida cotidiana ( lo cual ya valoran en las adicciones). Relación medico enfermo en el seno de una sociedad consumista y capitalista que se ha preparado para reparar lo antes posible a los accidentados y enfermos en edad productiva y no en las atenciones al parto, nacimiento, muerte con las que inevitablemente todos los ciudadanos contamos para prepararnos, facilitarnos unos cuidados.
Esta inquietud es mayor por la falta de transparencia y participación en las decisiones sobre los determinantes de la salud y sobre los servicios sanitarios que se deben promover segun las declaraciones y cartas internacionales. La biologia humana y la tecnologia aplicada en los grandes hospitales y servicios punta ha permitido la permanencia del pasado paternalista.
Para poner límites a la investigación y a la ignorancia de la voluntad y las necesidades reales de las personas en uno de los paises más adelantados y de economia más liberal, como son los EEUU, se han generado los primeros códigos de los derechos de los enfermos, ( 1973) y posteriormente el informe Belmont (1978) que fija tres principios: el respeto a la persona, el beneficio del enfermo y el trato justo.
De estos principios se han derivado las aplicaciones concretas que constituyen el núcleo de los derechos de los usuarios de la salud como son el consentimiento informado, la comprensión del proceso y la capacidad de decidir sobre el tratamiento, aspectos que contribuyen a la autonomia del enfermo.
El segundo principio dice que se debe de hacer prevalecer el bien del paciente, extremando las medidas para conseguir el mejor resultado posible, haciendo una valoración de los riesgos y los beneficios para su salud.
Y el tercer principio, de la justicia, debe garantizar el trato igualitario, la accesibilidad al sistema, y poner los recursos de la ciencia y de la técnica al alcance de todos, sin discriminaciones.
Estos principios han alcanzado un desarrollo considerable en Europa. El principio de dignidad de la persona, autonomia del enfermo, de su autodeterminación en relación al fenómeno salud- enfermedad. En la segunda mitad sel siglo XX se han implantado el modelo del estado de bienestar, con la universalización de la asistencia sanitaria de calidad, basada en los fenómenos vitales y en las necesidades de cada persona.
En Catalunya se entiende la salud como la manera de vivir autónoma, solidaria, gozosa y sostenible. La participación activa en defensa de los derechos y deberes de salud tiene cauces a nivel local en el diseño de estrategias para proteger, mantener y promocionar una ciudadania activa y saludable.
el traspaso de las competencias sanitarias, y el dinamismo de los ayuntamientos, han creado un estado de conciencia de los derechos que asisten a los usuarios, traducidos en un rápido crecimiento de las entidades que ayudan y defienden a las personas que necesitan ser atendidas en el sistema de salud.
En la ciudad de L’Hospitalet se ha producido una evolución de las relaciones entre los ciudadanos y los servicios sanitarios que han permitido una mayor participación de los mismos en la discusión de la sanidad que necesitan los hospitalenses.
Los dos años de funcionamiento del Consell de Salud de la ciudad, con sus tres grupos de trabajo ( de atención primaria, salud mental y protección de la salud) han permitido un diálogo fructífero entre los prestadores de los servicios, las entidades de defensa de los usuarios y la propia institución.
Al realizar esta primera jornada de los derechos i deberes el Consell de Salud pretende poner de relieve dos cuestiones fundamentales:
1º cual es la situación actual de los órganos que garantizan la defensa de los derechos de los usuarios, y
2º diseñar estrategias de cara al futuro que permitan la humanización y mejora de los servicios salud.
Por otra parte, convendría, que los interlocutores del sistema de salud contribuyamos a su mejoramiento, participando activamente no sólo en el asociacionismo , sinó también en la oportuna reclamación, que ayudará al pefeccionamiento y eficacia de los servicios.
También, debemos tener en cuenta que, a medida que avanzamos en la obtención de nuestros derechos, tenemos que responsabilizarnos de los deberes que ellos implican. Como son el uso adecuado de los servicios, el respeto a las normas de funcionamiento, la adopción de hábitos saludables y la consulta oportuna; lo que puede evitar o minimizar el proceso de la enfermedad.
Por último, no debemos olvidar, como ya advertia Hipócrates, que los aires, las aguas y los suelos pueden afectar la salud, como bien lo sabemos los hospitalenses que hemos convivido con focos contaminantes. Afortunadmente estos se han ido eliminando poco a poco, como es el caso de este recinto donde estamos defendiendo los derechos de los usuarios de la salud.
9 de gen. 2011
l' artritis reumatoide, poliartritis crònica progressiva, poliartritis reumatoide i reumatisme crònic deformant
(Primera part)
Al llarg de la vida les persones sanes viuen diversos processos d'alteració de l'estat del cos, de les seves funcions, que en alguns casos fan camí fins agafar malalties que poden ser molt diverses. N'hi ha de silenciosos, d'altres que provoquen dolor des dels inicis. D'altres símptomes tal venen, se'n van. Però, es pot donar el cas de que el metge o el personal sanitari ens informi de que haurem de conviure amb unes molèsties durant un llarg període, i a vegades, més sovint quan ens anem fent grans ens pot explicar que ja no disposem de les cèl·lules mares d'aquell teixit u òrgan i que pot requerir una manera d'intervenir per a modificar la història natural d'aquella malaltia que patim.
Si es donen el cas de que la malaltia és una inflamació de curs variable amb oscil·lacions en la seva activitat, és crònica i predominantment articular, és una artritis. Pot ser difícil de definir i afectar diverses articulacions. Si no supurativa i té una tendència a la simetria, es localitza preferentment a les petites articulacions de les mans i dels peus, i evolució vers deformitats i rigideses articulars.
El dolor agut, etimològicament deriva de la paraula llatina agulla, és breu i útil ja que avisa que tenim un problema. I generalment permet als experts saber quin és el problema i a vegades la causa i donar-hi solució. Mentre que el dolor crònic, com el de l'artritis reumatoide, és debilitant. L'alteració articular erosionada, sovint simètrica, s'observa en les imatges radiològiques.
Es considera una malaltia autoimmune que te major incidència en determinades famílies. Afecta al teixit conectiu i ma les arti La causa biològica és resultat de l'acció d'un antigen, en una persona amb una base genètica predisposada. S'associa significativament amb l'antigen d'histocompatibilitat de clase II HDL-DR4. S'ha trobat entre un 0,5 i un 1 % en les persones blanques d'Europa i Amèrica del Nord, i menys entre persones orientals. És més freqüent en dones, però la malaltia remet quan la dona està embarassada. En les dones que han utilitzat anticonceptius orals s'observa una menor risc de patir artritis reumatoide, i llur formes més agressives.
Al llarg de la vida les persones sanes viuen diversos processos d'alteració de l'estat del cos, de les seves funcions, que en alguns casos fan camí fins agafar malalties que poden ser molt diverses. N'hi ha de silenciosos, d'altres que provoquen dolor des dels inicis. D'altres símptomes tal venen, se'n van. Però, es pot donar el cas de que el metge o el personal sanitari ens informi de que haurem de conviure amb unes molèsties durant un llarg període, i a vegades, més sovint quan ens anem fent grans ens pot explicar que ja no disposem de les cèl·lules mares d'aquell teixit u òrgan i que pot requerir una manera d'intervenir per a modificar la història natural d'aquella malaltia que patim.
Si es donen el cas de que la malaltia és una inflamació de curs variable amb oscil·lacions en la seva activitat, és crònica i predominantment articular, és una artritis. Pot ser difícil de definir i afectar diverses articulacions. Si no supurativa i té una tendència a la simetria, es localitza preferentment a les petites articulacions de les mans i dels peus, i evolució vers deformitats i rigideses articulars.
Si s'acompanya freqüentment de manifestacions extraarticulars: nodes reumatoïdals, vasculitis, manifestacions pleuropulmonars, cardíaques, neurològiques, oculars, laríngies i renals, tenosinovitis, osteoporosi generalitzada i síndrome de Felty.
Llavors el reumatòleg i altre personal de la salut poden pensar en els criteris clínics que el American College of Rheumatology va definir l'any 1987 amb una sensibilitat del 91- 94% i una especificitat del 89% pel diagnòstic d'artritis reumatoide enfront a individus control no afectats.
El dolor agut, etimològicament deriva de la paraula llatina agulla, és breu i útil ja que avisa que tenim un problema. I generalment permet als experts saber quin és el problema i a vegades la causa i donar-hi solució. Mentre que el dolor crònic, com el de l'artritis reumatoide, és debilitant. L'alteració articular erosionada, sovint simètrica, s'observa en les imatges radiològiques.
Es considera una malaltia autoimmune que te major incidència en determinades famílies. Afecta al teixit conectiu i ma les arti La causa biològica és resultat de l'acció d'un antigen, en una persona amb una base genètica predisposada. S'associa significativament amb l'antigen d'histocompatibilitat de clase II HDL-DR4. S'ha trobat entre un 0,5 i un 1 % en les persones blanques d'Europa i Amèrica del Nord, i menys entre persones orientals. És més freqüent en dones, però la malaltia remet quan la dona està embarassada. En les dones que han utilitzat anticonceptius orals s'observa una menor risc de patir artritis reumatoide, i llur formes més agressives.
Des del punt de vista ambiental, s'observa que els fumadors tenen major risc de presentar factor reumatoide en suero i de desenvolupar la malaltia.
La repercussió en la qualitat de vida, pel dolor crònic, i la disminució de l'esperança de vida dels afectats entre 3 i 18 anys es deguda a la inflamació mantinguda que afavoreix el risc d'arteriosclerosi precoç, i els conseqüents accidents cardiovasculars a edats anteriors a les habituals.
La repercussió familiar i social és pel menors nombre d'any lliures d'incapacitats, també laborals si no es disposa d'aparells ortopèdics per millorar la funcionalitat de l'ocupació repetitiva i dolorosa.
L'estigma cultural d'aquets malalts també els acompanya per vida, el que encara representa un repte cultural digna per l'acció de les associacions d'afectats en dirigir-se a la nostre societat."
El dolor agut, etimològicament deriva de la paraula llatina agulla, és breu i útil ja que avisa que tenim un problema. I generalment permet als experts saber quin és el problema i a vegades la causa i donar-hi solució. Mentre que el dolor crònic, com el de l'artritis reumatoide, és debilitant.
La repercussió en la qualitat de vida, pel dolor crònic, i la disminució de l'esperança de vida dels afectats entre 3 i 18 anys es deguda a la inflamació mantinguda que afavoreix el risc d'arteriosclerosi precoç, i els conseqüents accidents cardiovasculars a edats anteriors a les habituals.
La repercussió familiar i social és pel menors nombre d'any lliures d'incapacitats, també laborals si no es disposa d'aparells ortopèdics per millorar la funcionalitat de l'ocupació repetitiva i dolorosa.
L'estigma cultural d'aquets malalts també els acompanya per vida, el que encara representa un repte cultural digna per l'acció de les associacions d'afectats en dirigir-se a la nostre societat."
El dolor agut, etimològicament deriva de la paraula llatina agulla, és breu i útil ja que avisa que tenim un problema. I generalment permet als experts saber quin és el problema i a vegades la causa i donar-hi solució. Mentre que el dolor crònic, com el de l'artritis reumatoide, és debilitant.
...
Manuel Miralbell
Pels infants que pateixen gana
A partir del que el Dr. Josep Roig i Raventós (1838-1966) proposa idees per a alimentar-se , a llarg termini, en un període de crisi duradora, com actualment per a moltes persones:
Del seu llibre:"El Problema de l'Infant". Barcelona. Biblioteca Higia, 1937. Col·lecció Higiene de guerra.
Del seu llibre:"El Problema de l'Infant". Barcelona. Biblioteca Higia, 1937. Col·lecció Higiene de guerra.
"La Puericultura és la ciència de cultivar els infants, la més sensible a les modificacions socials d'un poble. El poble que pateix misèria no pot practicar amb eficiència les regles modernes de la puericultura. En dir misèria, volem incloure incultura, que és la misèria de la intel·ligència i que moltes vegades va acompanyada de la misèria pecuniària. La cultura, la organització social i el benestar general són les qui permeten minvar la mortalitat i la morbilitat infantils, i a la puericultura donar tot el seu fruit.
Quan els horitzons alimentaris desapareixen sota les nuvolades de la terrorífica carestia, els més amenaçats per la tempesta són els infants.
Quan un infant no pot ésser alimentat amb tots els elements necessaris per a la seva evolució normal, de primer, el seu guany de pes s'atura; si tant és la seva minva alimentària, el seu creixement també s'atura.
Els infants són alimentats heroicament pels pares, mares i germans.
Però el perill està en les caresties parcials que, a més de produir l'aturada del desenvolupament, poden provocar trastorns de creixença com raquitisme, per manca de mantega, ous, oli; l'escorbut, per manca de fruites, i les anèmies per manca d'aliments privats de ferro i vitamines.
La manca d'aliments, en temps de guerra/crisi, és la primera graonada d'una escala de malalties que moltes vegades acaben duent a l'edifici de la tisi i dels trastorns nerviosos.
Durant la gran guerra les nacions europees centrals bloquejades sofriren un racionament sever. A l'any 1915 i 1917 fou quan els trastorns de la creixença van manifestar-se. Els retards de la creixença, als nen de Lille, fou durant els anys 1917-1928. Solament als anys 1921-1922 les xifres assoliren la normalitat. Els pesos dels infants començaren a minvar l'any 1916, desprès que els adults ja s'havien amagrit. Aquest fet és molt versemblant per dos factors: primer perquè les guerres planen damunt de l'esperit dels adults, mentre els infants innocents no sofreixen les grans preocupacions del temps, i en segon lloc perquè en les llars, els pares fan miracles perquè als fills no els manqui res.
Mentre en els fronts s'enderroquen les cases, en les llars privades d'aliments van sorgint els mutilats de nutrició, que, en acabar la guerra, han d'anar aparellats amb els mutilats per les armes."
A partir del que el Dr. Roig i Raventós proposa idees per a alimentar-se , a llarg termini, en un període de crisi duradora, com actualment per a moltes persones:
"La primera actuació a favor dels nadons és la protecció de la mare durant la gestació, tot just iniciat l'embaràs, les gestants han de poder ser protegides, doncs hem de considerar el grup format per la mare i fill fins a la segona infantesa.
La mare ha nodrit al seu infant amb la seva pròpia sang a les seves entranyes, i pot nodrir-lo, de la millor manera, amb la llet del pit. Seria el millor aliment.
El servei obstètric, influint el d'urgències, fins a domicili, podria alliberar la gestant dels perills d'una assistència deficient. La cura del melic, els ulls i la pell pot evitar problemes infectius més greus en moments de dificultat alimentària.
La lactància materna és el camí del creixement infantil menys perillós. "Protegiu la mare que alleta per salvar al seu fill" va ser un lema per evitar que les assegurances proporcionessin repòs durant la lactància i facilitessin deixar de treballar `per tenir cura del seu fill/a.
El sentiment, moltes vegades infundat, d'insuficiència, s'ha de combatre per tal d'evitar el negui de les mares.
Si en néixer el seu fill pesa 3 kilos, als 6 mesos dobla el pes, a l'any el triplica i als 2 anys el quatriplica.
Si al moment de néixer te una talla de 50 cm, creix de 2 a dos i mig cm per mes el primer trimestre, i de 1 a un i mig el segon trimestre. De manera que a l'any mediria 70 cm.
A més de la pesada de l'infant i de consultar al puericultor cal una guia de les condicions en què ha de fer-se el creixement del seu fill. Com:
Nocions de Puericultura, Josep Roig i Raventós. Cinquena edició, Barcelona, 1936.
Quan un infant no pot ésser alimentat amb tots els elements necessaris per a la seva evolució normal, de primer, el seu guany de pes s'atura; si tant és la seva minva alimentària, el seu creixement també s'atura.
Els infants són alimentats heroicament pels pares, mares i germans.
Però el perill està en les caresties parcials que, a més de produir l'aturada del desenvolupament, poden provocar trastorns de creixença com raquitisme, per manca de mantega, ous, oli; l'escorbut, per manca de fruites, i les anèmies per manca d'aliments privats de ferro i vitamines.
La manca d'aliments, en temps de guerra/crisi, és la primera graonada d'una escala de malalties que moltes vegades acaben duent a l'edifici de la tisi i dels trastorns nerviosos.
Durant la gran guerra les nacions europees centrals bloquejades sofriren un racionament sever. A l'any 1915 i 1917 fou quan els trastorns de la creixença van manifestar-se. Els retards de la creixença, als nen de Lille, fou durant els anys 1917-1928. Solament als anys 1921-1922 les xifres assoliren la normalitat. Els pesos dels infants començaren a minvar l'any 1916, desprès que els adults ja s'havien amagrit. Aquest fet és molt versemblant per dos factors: primer perquè les guerres planen damunt de l'esperit dels adults, mentre els infants innocents no sofreixen les grans preocupacions del temps, i en segon lloc perquè en les llars, els pares fan miracles perquè als fills no els manqui res.
Mentre en els fronts s'enderroquen les cases, en les llars privades d'aliments van sorgint els mutilats de nutrició, que, en acabar la guerra, han d'anar aparellats amb els mutilats per les armes."
A partir del que el Dr. Roig i Raventós proposa idees per a alimentar-se , a llarg termini, en un període de crisi duradora, com actualment per a moltes persones:
"La primera actuació a favor dels nadons és la protecció de la mare durant la gestació, tot just iniciat l'embaràs, les gestants han de poder ser protegides, doncs hem de considerar el grup format per la mare i fill fins a la segona infantesa.
La mare ha nodrit al seu infant amb la seva pròpia sang a les seves entranyes, i pot nodrir-lo, de la millor manera, amb la llet del pit. Seria el millor aliment.
El servei obstètric, influint el d'urgències, fins a domicili, podria alliberar la gestant dels perills d'una assistència deficient. La cura del melic, els ulls i la pell pot evitar problemes infectius més greus en moments de dificultat alimentària.
La lactància materna és el camí del creixement infantil menys perillós. "Protegiu la mare que alleta per salvar al seu fill" va ser un lema per evitar que les assegurances proporcionessin repòs durant la lactància i facilitessin deixar de treballar `per tenir cura del seu fill/a.
El sentiment, moltes vegades infundat, d'insuficiència, s'ha de combatre per tal d'evitar el negui de les mares.
Si en néixer el seu fill pesa 3 kilos, als 6 mesos dobla el pes, a l'any el triplica i als 2 anys el quatriplica.
Si al moment de néixer te una talla de 50 cm, creix de 2 a dos i mig cm per mes el primer trimestre, i de 1 a un i mig el segon trimestre. De manera que a l'any mediria 70 cm.
A més de la pesada de l'infant i de consultar al puericultor cal una guia de les condicions en què ha de fer-se el creixement del seu fill. Com:
Nocions de Puericultura, Josep Roig i Raventós. Cinquena edició, Barcelona, 1936.
També a: La revista Higia, al 1937 va editar sota el títol Colección "Higiene de guerra".
L'alimentació més variada possible proporciona a l'organisme els alimentsindispensables per a les diverses funcions humanes.
El valor alimentari de les diverses substàncies és al l'escrit pel doctor Jesús Noguer- More.
A partir del que el Dr. Roig i raventós proposa idees per a alimentarse , a llarg termini, en un periode de crisi duradera, com actualment per a moltes persones:
"Un exemple de règim per un infant d'un any:
A les vuit.- llet amb una farina aromatitzada alb una mica de cacau i una galeta.
A les dotze.- sopa de purés, faves o llenties i pèsols; un rovell d'ou dur, suc de fruita.
Dormir dues hores.
A les quatre.- llet amb farina, diferent que la que ha pres al matí aromatitzada amb malta.
A les vuit.- sopa de pa, puré de verdura, suc de fruita.
Un exemple de règim per un infant de dos anys:
Al desdejuni:
200 grams de llet. Pa, mantega 5 grams.
A mig matí:
fruites, mig panet, 5 grams de mantega.
Dinar:
200 grams de verdures cuites amb 10 grams de mantega.
Puré de fetge, dues o tres cullerades.
50 a 100 grams de compota o fruita.
Berenar:
100 grams de llet.
Sopar:
Sopa feta amb 200 grams de llet i 20 grams de sèmola.
Suc de fruites o compota de poma.
Un exemple de règim per un infant de tres a quatre anys:
Al desdejuni:
200 grams de llet, 20 a 50 grams de pa integral, mantega 10 grams i mel o melmelada..
A mig matí:
fruita, pa, mantega.
Dinar:
200 grams de verdura, 100 grams de patates.
20 a 30 grams de carn o peix.
50 a 100 grams de fruita.
Berenar:
Com al matí: 200 grams de llet, 20 a 50 grams de pa integral, mantega 10 grams i mel o melmelada.
Sopar:
Patates farinoses, pa, mantega. Una tassa de llet."
indice Plan Integral de Salud de L'Hospitalet, año 2004
PLAN INTEGRAL DE SALUD DE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT AÑO 2004
Juan Carlos Pérez Gaeta
SITUACIÓN DE SALUD
Marco territorial.
Evolución demográfica.
Datos epidemiológicos.
Recursos para la salud.
DIAGNOSTICO
Principales problemas de salud.
Valoración de prioridades.
ESTRATEGIAS
Prevención y promoción de la salud.
Intervenciones sobre problemas específicos de salud.
Intervenciones de atención de la demanda.
OBJETIVOS DE PREVENCIÓN.
Promoción de hábitos y estilos de vida saludables.
Protección vacunal sistemática.
Protección contra riesgos específicos.
OBJETIVOS DE PROBLEMAS SECTORIALES DE SALUD
Salud Escolar.
Salud Laboral.
Atención drogodependencias.
Salud Mental.
Salubridad Pública.
Salud Medio Ambiental.
OBJETIVOS DE ATENCIÓN DE LA DEMANDA.
Atención primaria de salud.
Atención hospitalaria.
Control enfermedades transmisibles.
Atención enfermedades crónicas y degenerativas.
Atención institucionalizada socio-sanitaria.
EJECUCIÓN.
Formulación de los programas.
Concreción de las metas.
Recursos necesarios.
Actividades.
Evaluación del programa.
EVALUACIÓN.
Pertinencia.
Suficiencia.
Progresos.
Eficacia.
Eficiencia
Efectos.
Juan Carlos Pérez Gaeta
SITUACIÓN DE SALUD
Marco territorial.
Evolución demográfica.
Datos epidemiológicos.
Recursos para la salud.
DIAGNOSTICO
Principales problemas de salud.
Valoración de prioridades.
ESTRATEGIAS
Prevención y promoción de la salud.
Intervenciones sobre problemas específicos de salud.
Intervenciones de atención de la demanda.
OBJETIVOS DE PREVENCIÓN.
Promoción de hábitos y estilos de vida saludables.
Protección vacunal sistemática.
Protección contra riesgos específicos.
OBJETIVOS DE PROBLEMAS SECTORIALES DE SALUD
Salud Escolar.
Salud Laboral.
Atención drogodependencias.
Salud Mental.
Salubridad Pública.
Salud Medio Ambiental.
OBJETIVOS DE ATENCIÓN DE LA DEMANDA.
Atención primaria de salud.
Atención hospitalaria.
Control enfermedades transmisibles.
Atención enfermedades crónicas y degenerativas.
Atención institucionalizada socio-sanitaria.
EJECUCIÓN.
Formulación de los programas.
Concreción de las metas.
Recursos necesarios.
Actividades.
Evaluación del programa.
EVALUACIÓN.
Pertinencia.
Suficiencia.
Progresos.
Eficacia.
Eficiencia
Efectos.
RECOMANACIONS PER AL BON ÚS DEL TELÈFON MÒBIL
El telèfon mòbil va ser ràpidament acceptat per part de la població i, dia a dia, ha augmentat seu ús. No obstant això, des de la seva introducció la ciutadania es pregunta pels possibles efectes per a la salut, sobretot a llarg termini. Al respecte, cal considerar que, les radiacions electromagnètiques que rebem son les que proven del propi telèfon mòbil, no les de l’estació base, ya que, són més properes al nostre cos. És per tot això que, en base al principi de precaució, el Consell Municipal de la Salut de l’Hospitalet, aconsella:
· No apropar-nos el telèfon al cap fins que no s’hagi establert la comunicació, ja que aquest és d’interval de temps en el qual la radiació electromagnètica és més gran.
· Es millor adquirir aparells amb baix Coeficient d’Absorció Específica, SAR (Specific Absorption Rate), és una mesura de la quantitat de radiacions electromagnètiques absorbides pels teixits vius. Segons la normativa, el valor SAR te que estar indicat en el manual del telèfon mòbil. Millor per tant usar el mòbil amb el SAR més baix.
· Si es pot evitar no portar el mòbil enganxat al cos, ja que de tant en tant el mòbil es comunica amb l’estació base, encara que no s’utilitzi.
· Es convenient no usar el mòbil en zones de poca cobertura, ja que les emissions del propi telèfon, són més grans. La cobertura ve indicada en la pantalla de l’aparell
L’ús dels telèfons mòbils durant la conducció
Augmenta el risc de produir un accident, per la qual cosa.
Intentar fer un ús no excessiu del telèfon mòbil:
Donat que pot crear una addicció a comunicacions intranscendents i supèrflues, sobretot en infants i joves.
Cal pensar en els altre:
Evitant molestar amb el soroll del mòbil o amb la conversa quan estem en llocs de pública concurrència.
Conclusions de la II Jornada de drets i deures dels usuaris de la salut dels a L’Hospitalet
Introducció
La II Jornada de drets i deures de la salut que es va fer els 8 i 9 de maig al Centre Cultural la Bòbila, va comptar amb la participació de quasi un centenar de representants d'entitats i institucions del món de la sanitat.
La jornada es va desenvolupar en dos temps: el divendres a la tarda amb quatre conferències i el dissabte al matí amb 8 grups de treball.
La jornada va ser inaugurada per la Sra. Dolors Fernández, Tinent d'Alcalde de l'Àrea de Benestar Social i la Sra. Glòria Heralze, Regidora delegada de Joventut.
El Regidor de Sanitat i Consum, Sr. Clemente Murillo va clausurar la jornada, després que els grups de treball van llegir els resultats de les seves deliberacions.
La II Jornada de drets i deures de la salut que es va fer els 8 i 9 de maig al Centre Cultural la Bòbila, va comptar amb la participació de quasi un centenar de representants d'entitats i institucions del món de la sanitat.
La jornada es va desenvolupar en dos temps: el divendres a la tarda amb quatre conferències i el dissabte al matí amb 8 grups de treball.
La jornada va ser inaugurada per la Sra. Dolors Fernández, Tinent d'Alcalde de l'Àrea de Benestar Social i la Sra. Glòria Heralze, Regidora delegada de Joventut.
El Regidor de Sanitat i Consum, Sr. Clemente Murillo va clausurar la jornada, després que els grups de treball van llegir els resultats de les seves deliberacions.
1.- Conclusions de les conferències
El divendres 8 de maig es van oferir 4 conferències a càrrec d’experts de cadescun dels temes escollits per el Consell de Salut.
1.1- “Els aliments transgènics”
El Sr. Josep Pàmies i Breu va dictar la conferència sobre aliments transgènics i els perills de la utilització de productes químics a la indústria agroalimentària. També va senyalar la importància dels productes naturals que serveixen a la medicina alternativa. Les conclusions de la seva ponència van ser:
a) Els aliments genèticament modificats provenen de llavors manipulades genèticament per fer-les resistents a les plagues i obtenir una major producció. Aquestes llavors interrompen el cicle de reproducció natural dels productes agrícoles i s'han d'adquirir noves partides de llavors cada sembrada.
b) Els productes transgènics haurien de ser etiquetats fent referència al seu caràcter.
c) La utilització de plaguicides i fertilitzants químics, contaminen el medi ambient i el curs de les aigües superficials i freàtiques cosa que afecta la salut de les persones, la fauna i la flora.
d) Hi ha herbes amb principis químics que poden ajudar a la conservació de la salut, com pot ser l'estevia que substitueix el sucre o les herbes aromàtiques que poden alleugerir patologies renals.
1.2.- “ La seguretat alimentària”
La segona conferència va ser exposada pel veterinari Daniel Giménez de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que va explicar les mesures de control de l'administració vers la seguretat i qualitat dels aliments que arriben als punts de venda o que es serveixen als establiments de restauració. Al respecte, Daniel Gimenez va destacar que partint de l'art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans" garanteix... la salut i el benestar i una alimentació suficient i sana..."
De la seva conferència extractem les següents conclusions:
a) La Generalitat i els Ajuntaments fan controls sistemàtics d'higiene alimentaria,
des dels llocs de cultius, als centres que processen els aliments, fins als establiments que venen i serveixen els productes alimentaris.
b) L'Agència de salut pública te previst un pla d'alertes sanitàries per fer front a les crisis alimentàries que permet actuar immediatament en front de problemes agroalimentaris que afecten la qualitat dels aliments.
c) Els serveis sanitaris municipals exerceixen competències d'inspecció sistemàtica, instal·lacions i equips. També vigilen les condicions estructurals i autocontrol en els establiments de venda de productes alimentaris i també dels bars i restaurants.
d) L' educació per a la salut té gran importància en la conservació i manipulació dels aliments. Les empreses d'aquest ram han de garantir la preparació i formació dels seus treballadors.
e)La seguretat alimentària és resultat d’un treball en equip, formació en innòcuitat alimentaria, comportament higiènic, aprenentatge i actitud higiènica per la millora de la qualitat alimentària i la disminució de les malalties de transmissió alimentaria.
1.3.- “Els medicaments: drets i deures”
A continuació la Sra. Carme Sabatè, directora de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) va parlar sobre l’ús i abús dels medicaments. En el seu discurs va senyalar la importància de la nova targeta electrònica que pot contribuir a una millor dispensació farmacèutica dels usuaris de la sanitat. Les principals conclusions van ser:
a) La implantació de la recepta electrònica pot contribuir a una millor dispensació farmacèutica dels usuaris de la sanitat.
b) La nostra societat pateix un excés de consum de fàrmacs, vivim una cultura que soluciona els problemes consultant al metge assíduament.
c) Els metges de família i pediatres, com així mateix els especialistes, disposen de poc temps per atendre els pacients, fet que el compensen amb un augment de prescripcions farmacològiques.
d) Moltes persones recorren a l’automedicació, o al consell dels professionals farmacèutics, que vol vendre els seus productes.
1.4.- “La rehabilitació de les persones amb malaltia mental”
Per finalitzar la tarda, el metge psiquiatre Lluís Albaigès va parlar sobre la rehabilitació i reinserció de les persones amb problemes mentals i/o addiccions.
En primer lloc va exposar les característiques dels pacients psiquiàtrics i els seus condicionaments afectius, laborals i socials. També va explicar la complexitat del comportament de les persones amb trastorns mentals i la seva repercussió en el funcionament en el nucli familiar.
Per altra banda va descriure els factors individuals i ambientals que són necessaris per un bon nivell de salut mental. Aquests elements “nutricis” son individuals, ambientals i familiars. Aquests darrers els va resumir amb el predomini d’ amor - seguretat, contenció - comprensió, esperança - alegria, pensament – empatia.
Per concloure va proposar els elements que s’han d’observar en la rehabilitació psiquiàtrica:
a) Donar molta importància a les relacions socials, compartint experiències sentiments i somnis amb els altres.
b) Fomentar la participació activa de les persones amb problemes psiquiàtrics en el procés de rehabilitació i reinserció.
c) Fer una consideració positiva de les interaccions familiars, sobretot en els aspectes de reciprocitat afectiva. Cal tractar a la família.
d) Proporcionar activitats comunitàries en llocs normalitzats.
e) Facilitar i dinamitzar l’adquisició de coneixements i habilitats per una vida més autònoma.
f) Trobar un significat personal a les coses que doni sentit a la vida (compartida).
g) Definir objectius que permetin la seva realització i el goig d’haver-los assolit per si mateix.
2- Conclusions dels grups de treball
La jornada del dissabte al matí va preveure el funcionament de vuit sessions de treball que, durant una hora i mitja, van debatre temes relacionats amb els drets i deures dels usuaris de la salut. Els grups van comptar amb un expert introductor del tema, un moderador i un portaveu que va exposar les conclusions a la totalitat dels participants, al plenari del migdia.
Farem un resum de les principals conclusions de cadascú dels grups que van sessionar el 9 de maig al matí.
2.1.- ” El dret a respirar aire net”
El tècnic de salut Manuel Miralbell va introduir el tema a partir de l’informe del febrer de 2009 “ Seguiment de la implantació de les mesures del pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, aprovat mitjançant el decret 152/2007, de 10 de juliol”. El debat dels participants va ser molt animat i es van proposar les següents reflexions respecte dels problemes de la contaminació atmosfèrica i la salut dels hospitalencs:
a) L’aire no té fronteres, per tant, les autoritats europees s’han d’implicar en l’adopció de mesures de correcció. Els vehicles automotrius són la principal font de contaminació per la combustió de carburants fòssils.
b) Les centrals nuclears produeixen l’energia més cara i perillosa. Les fuites o accidents poden afectar a la bioesfera amb radiacions nuclears que afecten a les persones, i a la natura. Els residus radioactius no tenen solucions fins ara.
c) El querosé que cremen els avions al enlairar-se i aterrar equivalent a molts i molts cotxes.
d) Els aparells d’aire condicionat fan soroll i produeixen contaminats que s’haurien de tenir en compte, molts edificis malalts constitueixen fonts de contaminació de partícules i microorganismes.
e) Hi ha estadístiques de l’Hospital General de l’Hospitalet que van demostrar taxes elevades d’al·lèrgies dels hospitalencs. Les causes són principalment polens i àcars domiciliaris. Els contaminats derivats d’hidrocarburants, els òxids nitrosos i el monòxid de carboni agreugen als malalts que pateixen asma, insuficiència cardíaca i cor pulmonale crònic.
f) La central tèrmica de cicle combinat que haurà de funcionar a la Zona Franca, produirà contaminats que augmentaran les taxes de monòxid de nitrogen. Per tat, s’hauran d’adoptar mesures correctores per contrarestar aquests problemes.
g) Les administracions responsables del control ambiental haurien de coordinar els seus recursos per adoptar les mesures adients davant els episodis d’augment de contaminació atmosfèrica.
2.2.- “ Les persones amb problemes de salut mental i/o addiccions: possibilitats i dificultats en rehabilitació”.
Aquesta sessió de treball va ser coordinada per Carme Hernández. El grup va senyalar una sèrie de dificultats que es detallen a continuació:
a) La persona afectada per un problema mental té dificultats internes per acceptar la seva pròpia malaltia.
b) Hi ha pocs recursos per l’assistència d’aquestes persones. El temps que transcorre des del moment que es detecta la malaltia i fins que s’inicia el tractament pot passar dels 3 mesos.
c) L’Associació de malalts alcohòlics rehabilitats de L’Hospitalet ADEARH va comprovar que hi ha poc coneixement dels seus serveis a nivell d’atenció primària de salut. Aquesta entitat pot brindar assessorament i donar acollida a persones que volen tractar-se o que estan fent tractament.
d) Els serveis d’atenció a persones amb malalties mentals constaten que hi ha poca implicació dels familiars en el tractament de les persones joves.
e) Constatem la poca implicació d’algunes famílies, en el cas de joves amb addicions. I també, en els casos de problemàtiques severes constatem l’esgotament d’altres famílies.
f) Els mitjans de comunicació tracten la informació sobre noticies puntuals de successos detallant la condició de malalt mental d’alguna persona que els protagonitza, cosa que manté la falta de consideració i l’estigma, dificultant els processos de rehabilitació.
Per millorar l’actual situació, el grup de treball va proposar les següents mesures correctores :
a) Fer un diagnòstic precoç de la malaltia, iniciar precoçment el tractament i limitar l’ús de medicaments, que actualment és la teràpia més habitual i se’n prescriu més de la necessària.
b) Garantir la presència de psicòlegs als centres d’atenció primària de salut, que permetin realitzar interconsultes de persones amb addiccions i/0 trastorn mental, que informi dels recursos i teràpies existents i que derivi sense demora.
c) Hi ha pocs recursos per fer teràpies personals i grupals i s’haurien d’augmentar les comunitats terapèutiques.
d) S’ha de fomentar el treball dels psicòlegs amb nens d’edat escolar, la presència de psicòlegs a les escoles i la formar als professors per a que detectin inicialment els trastorns mentals dels alumnes i evitin l’estigma.
e) En l’atenció sanitària el protagonista és l’usuàri. L’atenció a les persones amb problemes mentals hauria d’incloure als seus familiars.
f) Promoure la rehabilitació social i la inserció reinserció laboral de les persones amb malaltia mental i/o addicions en el procés d’atenció de salut.
2.3- ”El dret a la informació sobre les radiacions electromagnètiques ambientals”
Aquest grup va funcionar amb la coordinació del tècnic de salut ambiental Manuel de Zarobe. Els participants van debatre sobre els camps electromagnètics i la salut pública, sobretot de les estacions base i les tecnologies sense fils. El creixement accelerat de la telefonia mòbil va crear una xarxa d’antenes fixes que transmeten les seves senyals de radio freqüència (RF). Hi ha més d’1,4 milions d’estacions base a tot el món i actualment a l’Estat, la telefonia mòbil supera àmpliament la fixa.
Aquest dret a la informació pot es pot dividir en quatre aspectes:
a) El dret a la informació sobre tecnologies d’emissió de camps electromagnètics. En aquest punt hi ha molta informació disponible, però el problema és que les tecnologies utilitzades són molt complexes i de difícil comprensió pel ciutadà.
b) El dret a la informació sobre les normatives aplicables. Totes les normatives aplicables són a l’abast de tothom.
c) El dret a la informació sobre els nivells de radiofreqüències existents. En aquest sentit, l’Ajuntament disposa de dues sondes fixes que mesuren contínuament aquests nivells procedents de dues estacions base i una sonda portàtil per a mesures puntuals.
d) El dret a la informació sobre els possibles efectes sobre la salut.
Les preocupacions de les autoritats sanitàries per la presència d’aquestes antenes de RF es va centrar en les repercussions a llarg termini que poden afectar la salut de la població.
En aquest sentit, l’ Organització Mundial de la Salut va publicar un estudi l’any 2006 que conclou de forma següent: “Considerant els nivells d’exposició molt baixos i els resultats d’investigacions reunits fins a aquest moment, no hi ha cap prova científica convincent de que els dèbils senyals de RF procedents de les estacions de base de les xarxes inalàmbriques tinguin efectes adversos per la salut”
El grup va arribar a les següents conclusions:
a) La població té la percepció de que les ones electromagnètiques que produeixen les antenes de telefonia base poden afectar la salut. Les informacions periodístiques i els conflictes veïnals que genera la instal·lació de les mateixes, contribueix a la preocupació social.
b) La organització Mundial de la Salut (OMS) va impulsar a partir del Centre Internacional d’investigacions sobre comunicacions (CIIC) d’un projecte internacional CEM, per fer una avaluació dels riscos per la salut de la població i el seguiment dels efectes que puguin produir els camps de radio freqüència sobre la salut de la població.
c) Els humans estem submergits en una xarxa d’ones de radiofonia, que ens envolten, però haurien de preocupar-nos per altres tipus de radiacions com les de la llum solar que afecten a la pell i produeixen càncers com els melanomes, i d’altres radiacions que generen els aparells d’ús domèstic i dels camps magnètics de les línies d’alta tensió.
d) Les autoritats nacionals i locals haurien d’estar pendents de la publicació de nous estudis per part d’organitzacions mundialment reconegudes, com ara l’ OMS. Suposant que aquests estudis demostressin que els actuals nivells normatius d’emissió de radiofreqüències són insuficients per a la protecció de la salut, aquests nivells s’haurien de rebaixar fins als llindars adients que no suposin cap risc.
2.4.- ”Ús i abús dels medicaments”
De la sessió de treball dels drets i deures en relació als medicaments, el seu ús i abús, va ser portaveu Maria José Martín, metgessa que va expressar la sorpresa d’alguns participants e comprovar que no hi participaven malalts, sinó tant sols personal sanitari. Però la nostra condició d’usuaris del sistema sanitari ens anima a considerar el tema.
a) Creiem que hem perdut la “cultura de les avies” quan tots sabíem remeis casolans per diverses dolences, actualment anem al metge per qualsevol cosa i prenem medicaments per quasi tot. Reconeixem que ens cal educació sanitària.
b) En els casos en que cal medicació, per facilitar la seva presa valorem l’adequació de les dosis, presentació, forma, color, nombre de comprimits la edat del pacient.. A les persones gran força medicades es presenten situacions complicades que son font d’errors.
c) Els usuaris no coneixen la cartera de serveis que els hi oferei9x el sistema sanitari públic, per tan hem de donar-la a conèixer.
d) El professional sanitari decideix la prescripció que ha de prendre el pacient, sense que conti amb la seva confiança ni informi de les alternatives, beneficis i inconvenients.
e) Els professionals sanitaris estem sotmesos a pressions per part de la indústria farmacèutica.
f) Proclamem el nostre dret a l’accés a fàrmacs segurs, que garanteixin beneficis i que siguin el més econòmics possibles; i al mateix temps el deure d’utilitzar-los com i quan ens calguin, de la manera prescrita.
2.5.- Procés d’envelliment i atenció a la seva salut
Aquest grup no va poder sessionar per manca de quòrum.
2.6.- ” Drets i deures de les persones amb malalties minoritàries”
La sessió de treball dels drets i deures de les persones amb malalties minoritàries la va introduir Montserrat Honrubia i coordinar Maria Luïsa Martinez. Les prioritats que van proposar els presents a la sessió són:
a) Que es creïn centres de referència amb equips mèdics per a cada grup de malalties minoritàries per atendre i orientar als afectats i als seus familiars.
b) Eliminar barreres arquitectòniques als serveis i via pública.
c)Incloure tots les despeses farmacèutiques directes dels afectats per a malalties minoritàries.
Diversos participants s’han vist reflectits en les conclusions de l’estudi “Les malalties minoritàries a Catalunya: percepció de necessitats i propostes d’acció” d’afectats de diverses malalties minoritàries, professionals i cuidadors fet a la Fundació Robert.
Les principals necessitats que s’han prioritzat, per cada línia estratègica són les següents:
a) Més informació sobre les malalties minoritàries:
Formar e informar als professionals per millorar el diagnòstic precoç de la malaltia i així, evitar els errors.
Donar més informació als afectats i així evitar el pelegrinatge de metge en metge.
b) Recolzar i finançar als investigadors per a que desenvolupin més estudis sobre malalties minoritàries.
c) Atenció socio sanitària i accessibilitat:
Crear equips multidisciplinaris amb professionals de malalties minoritàries.
Fomentar i millorar la comunicació metge pacient. Tenir en compte als cuidadors que es responsabilitzen de les cures d’aquests malalts. Reconeixement real del treball dels professionals especialitzats en MM ajudant les investigacions i econòmicament computant les hores que realment dediquen.
Que la Sanitat Pública es faci càrrec de les necessitats dels pacients de malalties minoritàries. Necessitats de psicòleg, fisioterapeuta, dietètica...
Eliminar totes les barreres arquitectòniques per facilitar i millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
d) Prestacions socials i econòmiques:
Reconeixement de les MM dintre de la Llei de l’autonomia/dependència.
Reconeixement de les MM dins de les prestacions per a minosvalua.
Eliminar les barreres burocràtiques a fi d’igualar l’atenció d’aquest malalts amb la resta de ciutadans.
Que l’administració corri amb les despeses dels tractaments, medicaments, bolquers, cremes, etc.
I també van senyalar els següents propòsits:
a) Informar i integrar les malalties minoritàries dins la planificació de la salut, amb un eix d’especial atenció.
b) Per la detecció, accessibilitat i atenció: crear centres de referència amb equips interdisciplinars per grups de malalties. Que l’atenció sigui integrada, continuada i orientada a la millora de la qualitat de vida.
c) Prestacions: un pla de despesa farmacèutica que inclogui cremes, bolquers, aparells tècnics, medicions varies i totes les despeses directes dels afectats. I millorar la mobilitat i l’accés d’aquestes persones amb medis ortopèdics i eliminació de barreres arquitectòniques.
d) Establir un pla de recerca en malalties minoritàries.
e) Potenciar l’associacionisme i facilitar la participació i el protagonisme dels malalts en la seva relació amb el personal i el sistema sanitari .
2.7.- “Els aliments i la salut”
Aquesta sessió de treball la van preparar Carmen Castro i Marisa Polo. Al respecte van destacar que una alimentació adequada comporta una millor qualitat de vida i és una manera de nodrir-se i mantenir-se en forma física, mental i emocional. A continuació fem una referència dels principals consells que va elaborar aquest grup:
a) Partint dels estudis actuals que senyalen que les persones que mengen major quantitat de fruites i verdures en els àpats habituals tenen menys risc de patir determinats tipus de càncers.
b) Coneixent que el procés d’oxidació s’inicia amb una reacció química per la que un àtom perd un dels seus electrons, queda alterada la seva estabilitat i forma radicals lliures. I aquest radicals lliures són altament reactius i lesionen els teixits del cos, ja que s’estabilitzen agafant càrregues negatives del nostre medi intern. Es a dir, que com a resultat del metabolisme normal es produeixen substàncies oxidants que lesionen els teixits i que són responsables de l’envelliment, arterioesclerosi, diabetis, inflamacions crònica o càncer.
c) També poden causar l’aparició de elevades quantitats de radicals lliures els conservants de la dieta, el tabac, la contaminació, la llum ultra violeta del sol, las inflamacions i el nostre propi metabolisme.
d) El nostre cos anul·la els radicals lliures amb antioxidants propis o a partir de les aportacions de vitamina C, E, seleni i carotens presents a les fruites i verdures que mengem.
e) Reconeixem maneres de cuinar que augmenten el risc de patir càncer: fregits i estofats a la graella deixen unes parts més cremades dels aliments que contacten directament amb les superfícies roents i es produeixen benzopirens. També els fumats, les conserves salades produeixen major risc i les conserves en vinagre
produeixen nitrosamines que augmenten el risc de aparició de càncer.
f) Les persones amb excés de pes per la seva alimentació i/o sedentarisme veuen elevat el risc d’aparició de determinats tumors com els de mama després de la menopausa, el de còlon, endometri i recte.
g) Verdures, fruites, cereals i les plantes contenen compostos que protegeixen l’organisme de agressions. Però hi ha aliments contraindicats en determinades circumstàncies:
- durant el tractament amb quimioteràpia , sobretot amb 5FU, no es pot menjar pomelo
- que pateix un càncer de mama no pot prendre soja, ja que te fitoquina.
Per tant, recomanem demanar consell a professionals en la matèria.
h) Per aquests motius prioritzem la promoció de la salut alimentària, però un altre és per la gran mortalitat que els càncers deguts a factors dietètics inadequats i sedentarisme, una sola dada, a Espanya moren 32.000 persones cada any per aquests motius, a L’Hospitalet la cosa és semblant.
2.8- “Els serveis d’atenció als usuaris de la sanitat”
Aquesta sessió de treball, coordinada per Palmira Tejero de l’Hospital General de l’Hospitalet, va comptar amb la participació de Mercé Tella, vicepresidenta de la “Societat Española de Atención al Usuario de la Sanidad” (SEAUS) que va introduir el tema.
La coordinadora del grup va formular unes preguntes sobre la valoració que els ciutadans donen als serveis d’atenció als usuaris de la sanitat a l’Hospitalet. Al respecte van concloure que:
a) Els usuaris valoren positivament el funcionament d’aquests serveis, perquè defensen els drets i milloren la organització i funcionament del sistema sanitari.
b) Els integrants del grup consideren que els usuaris haurien de rebre més informació sobre la manera de canalitzar les seves reclamacions o denúncies.
c) Els ciutadans es queixen de les llistes d’espera i de la manca d’especialistes.
d) Els professionals i les persones que programen les visites consideren greu
l’absentisme dels pacients.
e) Les visites ulteriors, que indiquen els metges, generen ansietat si les agendes no permeten complir el període indicat.
Manuel Miralbell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)