Conclusions de la II Jornada de drets i deures dels usuaris de la salut dels a L’Hospitalet

Introducció

La II Jornada de drets i deures de la salut que es va fer els 8 i 9 de maig al Centre Cultural la Bòbila, va comptar amb la participació de quasi un centenar de representants d'entitats i institucions del món de la sanitat.

La jornada es va desenvolupar en dos temps: el divendres a la tarda amb quatre conferències i el dissabte al matí amb 8 grups de treball.

La jornada va ser inaugurada per la Sra. Dolors Fernández, Tinent d'Alcalde de l'Àrea de Benestar Social i la Sra. Glòria Heralze, Regidora delegada de Joventut.

El Regidor de Sanitat i Consum, Sr. Clemente Murillo va clausurar la jornada, després que els grups de treball van llegir els resultats de les seves deliberacions.

 

1.- Conclusions de les conferències

El divendres 8 de maig es van oferir  4 conferències a càrrec d’experts de cadescun dels temes escollits per el Consell de Salut.

1.1- “Els aliments transgènics”

El Sr. Josep Pàmies i Breu va dictar la conferència sobre aliments transgènics i els perills de la utilització de productes químics a la indústria agroalimentària. També va senyalar la importància dels productes naturals que serveixen a la medicina alternativa. Les conclusions de la seva ponència van ser:

a) Els aliments genèticament modificats provenen de llavors manipulades genèticament per fer-les resistents a les plagues i obtenir una major producció. Aquestes llavors interrompen el cicle de reproducció natural dels productes agrícoles i s'han d'adquirir noves partides de llavors cada sembrada.

b) Els productes transgènics haurien de ser etiquetats fent referència al seu caràcter.

c) La utilització de plaguicides i fertilitzants químics, contaminen el medi ambient i el curs de les aigües superficials i freàtiques cosa que afecta la salut de les persones, la fauna i la flora.

d) Hi ha herbes amb principis químics que poden ajudar a la conservació de la salut, com pot ser l'estevia que substitueix el sucre o les herbes aromàtiques que poden alleugerir patologies renals.

1.2.- “ La seguretat alimentària”

La segona conferència va ser exposada pel veterinari Daniel Giménez de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que va explicar les mesures de control de l'administració vers la seguretat i qualitat dels aliments que arriben als punts de venda o que es serveixen als establiments de restauració. Al respecte, Daniel Gimenez va destacar que partint de l'art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans" garanteix... la salut i el benestar i una alimentació suficient i sana..." 

De la seva conferència extractem les següents conclusions:

a) La Generalitat i els Ajuntaments fan controls sistemàtics d'higiene alimentaria,

des dels llocs de cultius, als centres que processen els aliments, fins als establiments que venen i serveixen els productes alimentaris.

b) L'Agència de salut pública te previst un pla d'alertes sanitàries per fer front a les crisis alimentàries que permet actuar immediatament en front de problemes agroalimentaris que afecten la qualitat dels aliments.

c) Els serveis sanitaris municipals exerceixen competències d'inspecció sistemàtica, instal·lacions i equips. També vigilen les condicions estructurals i autocontrol en els establiments de venda de productes alimentaris i també dels bars i restaurants.

d) L' educació per a la salut té gran importància en la conservació i manipulació dels aliments. Les empreses d'aquest ram han de garantir la preparació i formació dels seus treballadors.

e)La seguretat alimentària és resultat d’un treball en equip, formació en innòcuitat alimentaria, comportament higiènic, aprenentatge i actitud higiènica per la millora de la qualitat alimentària i la disminució de les malalties de transmissió alimentaria.

1.3.- “Els medicaments: drets i deures”

A continuació la Sra. Carme Sabatè, directora de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) va parlar sobre l’ús i abús dels medicaments. En el seu discurs va senyalar la importància de la nova targeta electrònica que pot contribuir a una millor dispensació farmacèutica dels usuaris de la sanitat. Les principals conclusions van ser:

a) La implantació de la recepta electrònica pot contribuir a una millor          dispensació farmacèutica dels usuaris de la sanitat.

b) La nostra societat pateix un excés de consum de fàrmacs, vivim una cultura que soluciona els problemes consultant al metge assíduament.

c) Els metges de família i pediatres, com així mateix els especialistes, disposen de poc temps per atendre els pacients, fet que el compensen amb un augment de prescripcions farmacològiques.

d) Moltes persones recorren a l’automedicació, o al consell dels professionals  farmacèutics, que vol vendre els seus productes.

1.4.- “La rehabilitació de les persones amb malaltia mental”

Per finalitzar la tarda, el metge psiquiatre Lluís Albaigès va parlar sobre la rehabilitació i reinserció de les persones amb problemes mentals i/o addiccions.

En primer lloc va exposar les característiques dels pacients psiquiàtrics i els seus condicionaments afectius, laborals i socials. També va explicar la complexitat del comportament de les persones amb trastorns mentals i la seva repercussió en el funcionament en el nucli familiar.

Per altra banda va descriure els factors individuals i ambientals que són necessaris per un bon nivell de salut mental. Aquests elements “nutricis” son individuals, ambientals i familiars. Aquests darrers els va resumir amb el predomini d’ amor - seguretat, contenció - comprensió, esperança - alegria, pensament – empatia.

Per concloure va proposar els elements que s’han d’observar en la rehabilitació psiquiàtrica:

a)     Donar molta importància a les relacions socials, compartint experiències sentiments i somnis amb els altres.

b)     Fomentar la participació activa de les persones amb problemes psiquiàtrics en el procés de rehabilitació i reinserció.

c)     Fer una consideració positiva de les interaccions familiars, sobretot en els aspectes de reciprocitat afectiva. Cal tractar a la família.

d)     Proporcionar activitats comunitàries en llocs normalitzats.

e)     Facilitar i dinamitzar l’adquisició de coneixements i habilitats per una vida més autònoma.

f)       Trobar un significat personal a les coses que doni sentit a la vida (compartida).

g)     Definir objectius que permetin la seva realització i el goig d’haver-los assolit per si mateix.

2- Conclusions dels grups de treball

La jornada del dissabte al matí va preveure el funcionament de vuit sessions de treball que, durant una hora i mitja, van debatre temes relacionats amb els drets i deures dels usuaris de la salut. Els grups van comptar amb un expert introductor del tema, un moderador i un portaveu que va exposar les conclusions a la totalitat dels participants, al plenari del migdia.

Farem un resum de les principals conclusions de cadascú dels grups que van sessionar el 9 de maig al matí.

2.1.- ” El dret a respirar aire net”

El tècnic de salut Manuel Miralbell va introduir el tema a partir de l’informe del febrer de 2009 “ Seguiment de la implantació de les mesures del pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, aprovat mitjançant el decret 152/2007, de 10 de juliol”. El debat dels participants va ser molt animat i es van proposar les següents reflexions respecte dels problemes de la contaminació atmosfèrica i la salut dels hospitalencs:

a)     L’aire no té fronteres, per tant, les autoritats europees s’han d’implicar en l’adopció de mesures de correcció. Els vehicles automotrius són la principal font de contaminació per la combustió de carburants fòssils.

b)     Les centrals nuclears produeixen l’energia més cara i perillosa. Les fuites o accidents poden afectar a la bioesfera amb radiacions nuclears que afecten a les persones, i a la natura. Els residus radioactius no tenen solucions fins ara.

c)     El querosé que cremen els avions al enlairar-se i aterrar equivalent a molts i molts cotxes.

d)     Els aparells d’aire condicionat fan soroll i produeixen contaminats que s’haurien de tenir en compte, molts edificis malalts constitueixen fonts de contaminació de partícules i microorganismes.

e)     Hi ha estadístiques de l’Hospital General de l’Hospitalet que van demostrar taxes elevades d’al·lèrgies dels hospitalencs. Les causes són principalment polens i àcars domiciliaris. Els contaminats derivats d’hidrocarburants, els òxids nitrosos i el monòxid de carboni  agreugen als malalts que pateixen asma, insuficiència cardíaca i cor pulmonale crònic.

f)       La central tèrmica de cicle combinat que haurà de funcionar a la Zona Franca, produirà contaminats que augmentaran les taxes de monòxid de nitrogen. Per tat, s’hauran d’adoptar mesures correctores per contrarestar aquests problemes.

 

g)     Les administracions responsables del control ambiental haurien de coordinar els seus recursos per adoptar les mesures adients davant els episodis d’augment de contaminació atmosfèrica.

2.2.- “ Les persones amb problemes de salut mental i/o addiccions: possibilitats i dificultats en rehabilitació”.

Aquesta sessió de treball va ser coordinada per Carme Hernández. El grup va senyalar una sèrie de dificultats que es detallen a continuació:

a)     La persona afectada per un problema mental té dificultats internes per acceptar la seva pròpia malaltia.

b)     Hi ha pocs recursos per l’assistència d’aquestes persones. El temps que transcorre des del moment que es detecta la malaltia i  fins que s’inicia el tractament pot passar dels 3 mesos.

c)     L’Associació de malalts alcohòlics rehabilitats de L’Hospitalet ADEARH va comprovar que hi ha poc coneixement dels seus serveis a nivell d’atenció primària de salut. Aquesta entitat pot brindar assessorament i  donar acollida a persones que volen tractar-se o que estan fent tractament.

d)     Els serveis d’atenció a persones amb malalties mentals constaten que hi ha poca implicació dels familiars en el tractament de les persones joves.

e)     Constatem la poca implicació d’algunes famílies, en el cas de joves amb addicions. I també, en els casos de problemàtiques severes constatem l’esgotament d’altres famílies.

f)       Els mitjans de comunicació tracten la informació sobre noticies puntuals de successos detallant la condició de malalt mental d’alguna persona que els protagonitza, cosa que manté  la falta de consideració i l’estigma, dificultant els processos  de rehabilitació.

Per millorar l’actual situació, el grup de treball va proposar les següents mesures correctores :

a)     Fer un diagnòstic precoç de la malaltia, iniciar precoçment el tractament i limitar l’ús de medicaments, que actualment és la teràpia més habitual i se’n prescriu més de la necessària.

b)     Garantir la presència de psicòlegs als centres d’atenció primària de salut, que permetin realitzar interconsultes de persones amb addiccions i/0 trastorn mental, que informi dels recursos i teràpies existents i que derivi sense demora.

c)     Hi ha pocs recursos per fer teràpies personals i grupals i  s’haurien d’augmentar les comunitats terapèutiques.

d)     S’ha de fomentar el treball dels psicòlegs amb nens d’edat escolar, la presència de psicòlegs a les escoles i la formar als professors per a que detectin inicialment els trastorns mentals dels alumnes i evitin l’estigma.

e)     En l’atenció sanitària el protagonista és l’usuàri. L’atenció a les persones amb problemes mentals hauria d’incloure als seus familiars.

f)       Promoure la rehabilitació social i la  inserció reinserció laboral de les persones amb malaltia mental i/o addicions en el procés d’atenció de salut.

2.3- ”El dret a la informació sobre les radiacions electromagnètiques ambientals”

Aquest grup va funcionar amb la coordinació del tècnic de salut ambiental Manuel de Zarobe. Els participants van debatre sobre els camps electromagnètics i la salut pública, sobretot de les estacions base i les tecnologies sense fils. El creixement accelerat de la telefonia mòbil va crear una xarxa d’antenes fixes que transmeten les seves senyals de radio freqüència (RF). Hi ha més d’1,4 milions d’estacions base a tot el món i actualment a l’Estat, la telefonia mòbil supera àmpliament la fixa.    

Aquest dret a la informació pot es pot dividir en quatre aspectes:

a)     El dret a la informació sobre tecnologies d’emissió de camps electromagnètics. En aquest punt hi ha molta informació disponible, però el problema és que les tecnologies utilitzades són molt complexes i de difícil comprensió pel ciutadà.

b)     El dret a la informació sobre les normatives aplicables. Totes les normatives aplicables són a l’abast de tothom.

c)     El dret a la informació sobre els nivells de radiofreqüències existents. En aquest sentit, l’Ajuntament disposa de dues sondes fixes que mesuren contínuament aquests nivells procedents de dues estacions base i una sonda portàtil per a mesures puntuals.

d)     El dret a la informació sobre els possibles efectes sobre la salut.

Les preocupacions de les autoritats sanitàries per la presència d’aquestes antenes de RF es va centrar en les repercussions a llarg termini que poden afectar la salut de la població.

En aquest sentit, l’ Organització Mundial de la Salut va publicar un estudi l’any 2006 que conclou de forma següent: “Considerant els nivells d’exposició molt baixos i els resultats d’investigacions reunits fins a aquest moment, no hi ha cap prova científica convincent de que els dèbils senyals de RF procedents de les estacions de base de les xarxes inalàmbriques tinguin efectes adversos per la salut”

El grup va arribar a les següents conclusions:

a)     La població té la percepció de que les ones electromagnètiques que produeixen les antenes de telefonia base poden afectar la salut. Les informacions periodístiques i els conflictes veïnals que genera la instal·lació de les mateixes, contribueix a la preocupació social.

b)     La organització Mundial de la Salut (OMS) va impulsar a partir del Centre Internacional d’investigacions sobre comunicacions (CIIC) d’un projecte internacional CEM,  per fer una avaluació dels riscos  per la salut de la població i el seguiment dels efectes que puguin produir els camps de radio freqüència sobre la salut de la població.

c)     Els humans estem submergits en una xarxa d’ones de radiofonia, que ens envolten, però haurien de preocupar-nos per altres tipus de radiacions com les de la llum solar que afecten a la pell i produeixen càncers com els melanomes, i d’altres radiacions que generen els aparells d’ús domèstic i dels camps magnètics de les línies d’alta tensió.

d)     Les autoritats nacionals i locals haurien d’estar pendents de la publicació de nous estudis per part d’organitzacions mundialment reconegudes, com ara l’ OMS. Suposant que aquests estudis demostressin que els actuals nivells normatius d’emissió de radiofreqüències són insuficients per a la protecció de la salut, aquests nivells s’haurien de rebaixar fins als llindars adients que no suposin cap risc.

2.4.- ”Ús i abús dels medicaments”

De la sessió de treball dels drets i deures en relació als medicaments, el seu ús i abús, va ser portaveu  Maria José Martín, metgessa que va expressar la sorpresa d’alguns participants e comprovar que no hi participaven malalts, sinó tant sols personal sanitari. Però la nostra condició d’usuaris del sistema sanitari ens anima a considerar el tema.

a)     Creiem que hem perdut la “cultura de les avies” quan tots sabíem remeis casolans per diverses dolences,  actualment anem al metge per qualsevol cosa i prenem medicaments per quasi tot. Reconeixem que ens cal educació sanitària.

b)     En els casos en que cal medicació, per facilitar la seva presa valorem l’adequació de les dosis, presentació, forma, color, nombre de comprimits la edat del pacient.. A les persones gran força medicades es presenten situacions complicades que son font d’errors.

c)     Els usuaris no coneixen la cartera de serveis que els hi oferei9x el sistema sanitari públic, per tan hem de donar-la a conèixer.

d)     El professional sanitari decideix la prescripció que ha de prendre el pacient, sense que conti amb la seva confiança ni informi de les alternatives,  beneficis i inconvenients.

e)     Els professionals sanitaris estem sotmesos a pressions per part de la indústria farmacèutica.

f)       Proclamem el nostre dret a l’accés a fàrmacs segurs, que garanteixin beneficis i que siguin el més econòmics possibles; i al mateix temps el deure d’utilitzar-los com i quan ens calguin, de la manera prescrita.

2.5.- Procés d’envelliment i atenció a la seva salut

Aquest grup no va poder sessionar per manca de quòrum.

2.6.- ” Drets i deures de les persones amb malalties minoritàries”

La sessió de treball dels drets i deures de les persones amb malalties minoritàries la va introduir Montserrat Honrubia i coordinar Maria Luïsa Martinez. Les prioritats que van proposar els presents a la sessió són:

a) Que es creïn centres de referència amb equips mèdics per a cada grup de malalties minoritàries per atendre i orientar als afectats i als seus familiars.

b) Eliminar barreres arquitectòniques als serveis i via pública.

c)Incloure tots les despeses farmacèutiques directes dels afectats per a malalties minoritàries.

Diversos participants s’han vist reflectits en les conclusions de l’estudi “Les malalties minoritàries a Catalunya: percepció de necessitats i propostes d’acció” d’afectats de diverses malalties minoritàries, professionals i cuidadors fet a la Fundació Robert.

Les principals necessitats que s’han prioritzat, per cada línia estratègica són les següents:

         a) Més informació sobre les malalties minoritàries:

         Formar e informar als professionals per millorar el diagnòstic precoç de la          malaltia i  així, evitar els errors.

         Donar més informació als afectats i així evitar el pelegrinatge de metge en          metge.

         b) Recolzar i finançar als investigadors per a que desenvolupin més estudis          sobre malalties minoritàries.

         c) Atenció socio sanitària i accessibilitat:

         Crear equips multidisciplinaris amb professionals de malalties minoritàries.

Fomentar i millorar la comunicació metge pacient. Tenir en compte als cuidadors que es responsabilitzen de les cures d’aquests malalts. Reconeixement real del treball dels professionals especialitzats en MM ajudant les investigacions i econòmicament computant les hores que realment dediquen.

         Que la Sanitat Pública es faci càrrec de les necessitats dels pacients de          malalties minoritàries. Necessitats de psicòleg, fisioterapeuta, dietètica...

         Eliminar totes les barreres arquitectòniques per facilitar i millorar la          qualitat de vida d’aquestes persones.

        

         d) Prestacions socials i econòmiques:

         Reconeixement de les MM dintre de la Llei de l’autonomia/dependència.

         Reconeixement de les MM dins de les prestacions per a minosvalua.

         Eliminar les barreres burocràtiques a fi d’igualar l’atenció d’aquest malalts          amb la resta de ciutadans.

         Que l’administració corri amb les despeses dels tractaments, medicaments,          bolquers, cremes, etc. 

 I també van senyalar els següents propòsits:

a)     Informar i integrar les malalties minoritàries dins la planificació de la salut, amb un eix d’especial atenció.

b)     Per la detecció, accessibilitat i atenció: crear centres de referència amb equips interdisciplinars per grups de malalties. Que l’atenció sigui integrada, continuada i orientada a la millora de la qualitat de vida.

c)      Prestacions: un pla de despesa farmacèutica que inclogui cremes, bolquers, aparells tècnics, medicions varies i totes les despeses directes dels afectats. I millorar la mobilitat i l’accés d’aquestes persones amb medis ortopèdics i eliminació de barreres arquitectòniques.

d)     Establir un pla de recerca en malalties minoritàries.

e)     Potenciar l’associacionisme i facilitar la participació i el protagonisme dels malalts en la seva relació amb  el personal i el sistema sanitari .

2.7.- “Els aliments i la salut”

Aquesta sessió de treball la van preparar Carmen Castro i Marisa Polo. Al respecte van destacar que una alimentació adequada comporta una millor qualitat de vida i és una manera de nodrir-se i mantenir-se en forma física, mental i emocional. A continuació fem una referència dels principals consells que va elaborar aquest grup:

a) Partint dels estudis actuals que senyalen que les persones que mengen major quantitat de fruites i verdures en els àpats habituals tenen menys risc de patir determinats tipus de càncers.

b) Coneixent que el procés d’oxidació s’inicia amb una reacció química per la que un àtom perd un dels seus electrons, queda alterada la seva estabilitat i forma radicals lliures. I aquest radicals lliures són altament reactius i lesionen els teixits del cos, ja que s’estabilitzen agafant càrregues negatives del  nostre medi intern. Es a dir, que com a resultat del metabolisme normal es produeixen  substàncies oxidants que lesionen els teixits i que són responsables de l’envelliment, arterioesclerosi, diabetis, inflamacions crònica o càncer.

c) També poden causar l’aparició de elevades quantitats de radicals lliures els conservants de la dieta, el tabac, la contaminació, la llum ultra violeta del sol, las inflamacions i el nostre propi metabolisme.

d) El nostre cos anul·la els radicals lliures amb antioxidants propis o a partir de les aportacions de vitamina C, E, seleni i carotens presents a les fruites i verdures que mengem.

e) Reconeixem maneres de cuinar que augmenten el risc de patir càncer: fregits i estofats a la graella deixen unes parts més cremades dels aliments que contacten directament amb les superfícies roents i es produeixen benzopirens. També els fumats, les conserves salades produeixen major risc i les conserves en vinagre

produeixen nitrosamines que augmenten el risc de aparició de càncer.

f) Les persones amb excés de pes per la seva alimentació i/o sedentarisme veuen elevat el risc d’aparició de determinats tumors com els de mama després de la menopausa, el de còlon, endometri i recte.

g) Verdures, fruites, cereals i les plantes contenen compostos que protegeixen  l’organisme de agressions. Però hi ha aliments contraindicats en determinades circumstàncies:

- durant el tractament amb quimioteràpia , sobretot amb 5FU, no es pot menjar pomelo

- que pateix un càncer de mama no pot prendre soja, ja que te fitoquina.

Per tant, recomanem demanar consell a professionals en la matèria.

h) Per aquests motius prioritzem  la promoció de la salut alimentària, però un altre és per la gran mortalitat que els càncers deguts a factors dietètics inadequats i sedentarisme, una sola dada, a Espanya moren 32.000 persones cada any per aquests motius, a L’Hospitalet la cosa és semblant.

2.8- “Els serveis d’atenció als usuaris de la sanitat”

Aquesta sessió de treball, coordinada per Palmira Tejero de l’Hospital General de l’Hospitalet, va comptar amb la participació de Mercé Tella, vicepresidenta de la “Societat Española de Atención al Usuario de la Sanidad” (SEAUS) que va introduir el tema.

La coordinadora del grup va formular unes preguntes sobre la valoració que els ciutadans donen als serveis d’atenció als usuaris de la sanitat a l’Hospitalet. Al respecte van concloure que:

a)     Els usuaris valoren positivament el funcionament d’aquests serveis, perquè defensen els drets i milloren la organització i funcionament del sistema sanitari.

b)     Els integrants del grup consideren que els usuaris haurien de rebre més informació sobre la manera de canalitzar les seves reclamacions o denúncies.

c)     Els ciutadans es queixen de les llistes d’espera i de la manca d’especialistes.

d)     Els professionals i les persones que programen les visites consideren greu

l’absentisme dels pacients.

e)     Les visites ulteriors, que indiquen els metges, generen ansietat si les agendes no permeten complir el període indicat.

 Manuel Miralbell