Del seu llibre:"El Problema de l'Infant". Barcelona. Biblioteca Higia, 1937. Col·lecció Higiene de guerra.
"La Puericultura és la ciència de cultivar els infants, la més sensible a les modificacions socials d'un poble. El poble que pateix misèria no pot practicar amb eficiència les regles modernes de la puericultura. En dir misèria, volem incloure incultura, que és la misèria de la intel·ligència i que moltes vegades va acompanyada de la misèria pecuniària. La cultura, la organització social i el benestar general són les qui permeten minvar la mortalitat i la morbilitat infantils, i a la puericultura donar tot el seu fruit.
Quan els horitzons alimentaris desapareixen sota les nuvolades de la terrorífica carestia, els més amenaçats per la tempesta són els infants.
Quan un infant no pot ésser alimentat amb tots els elements necessaris per a la seva evolució normal, de primer, el seu guany de pes s'atura; si tant és la seva minva alimentària, el seu creixement també s'atura.
Els infants són alimentats heroicament pels pares, mares i germans.
Però el perill està en les caresties parcials que, a més de produir l'aturada del desenvolupament, poden provocar trastorns de creixença com raquitisme, per manca de mantega, ous, oli; l'escorbut, per manca de fruites, i les anèmies per manca d'aliments privats de ferro i vitamines.
La manca d'aliments, en temps de guerra/crisi, és la primera graonada d'una escala de malalties que moltes vegades acaben duent a l'edifici de la tisi i dels trastorns nerviosos.
Durant la gran guerra les nacions europees centrals bloquejades sofriren un racionament sever. A l'any 1915 i 1917 fou quan els trastorns de la creixença van manifestar-se. Els retards de la creixença, als nen de Lille, fou durant els anys 1917-1928. Solament als anys 1921-1922 les xifres assoliren la normalitat. Els pesos dels infants començaren a minvar l'any 1916, desprès que els adults ja s'havien amagrit. Aquest fet és molt versemblant per dos factors: primer perquè les guerres planen damunt de l'esperit dels adults, mentre els infants innocents no sofreixen les grans preocupacions del temps, i en segon lloc perquè en les llars, els pares fan miracles perquè als fills no els manqui res.
Mentre en els fronts s'enderroquen les cases, en les llars privades d'aliments van sorgint els mutilats de nutrició, que, en acabar la guerra, han d'anar aparellats amb els mutilats per les armes."
A partir del que el Dr. Roig i Raventós proposa idees per a alimentar-se , a llarg termini, en un període de crisi duradora, com actualment per a moltes persones:
"La primera actuació a favor dels nadons és la protecció de la mare durant la gestació, tot just iniciat l'embaràs, les gestants han de poder ser protegides, doncs hem de considerar el grup format per la mare i fill fins a la segona infantesa.
La mare ha nodrit al seu infant amb la seva pròpia sang a les seves entranyes, i pot nodrir-lo, de la millor manera, amb la llet del pit. Seria el millor aliment.
El servei obstètric, influint el d'urgències, fins a domicili, podria alliberar la gestant dels perills d'una assistència deficient. La cura del melic, els ulls i la pell pot evitar problemes infectius més greus en moments de dificultat alimentària.
La lactància materna és el camí del creixement infantil menys perillós. "Protegiu la mare que alleta per salvar al seu fill" va ser un lema per evitar que les assegurances proporcionessin repòs durant la lactància i facilitessin deixar de treballar `per tenir cura del seu fill/a.
El sentiment, moltes vegades infundat, d'insuficiència, s'ha de combatre per tal d'evitar el negui de les mares.
Si en néixer el seu fill pesa 3 kilos, als 6 mesos dobla el pes, a l'any el triplica i als 2 anys el quatriplica.
Si al moment de néixer te una talla de 50 cm, creix de 2 a dos i mig cm per mes el primer trimestre, i de 1 a un i mig el segon trimestre. De manera que a l'any mediria 70 cm.
A més de la pesada de l'infant i de consultar al puericultor cal una guia de les condicions en què ha de fer-se el creixement del seu fill. Com:
Nocions de Puericultura, Josep Roig i Raventós. Cinquena edició, Barcelona, 1936.
Quan un infant no pot ésser alimentat amb tots els elements necessaris per a la seva evolució normal, de primer, el seu guany de pes s'atura; si tant és la seva minva alimentària, el seu creixement també s'atura.
Els infants són alimentats heroicament pels pares, mares i germans.
Però el perill està en les caresties parcials que, a més de produir l'aturada del desenvolupament, poden provocar trastorns de creixença com raquitisme, per manca de mantega, ous, oli; l'escorbut, per manca de fruites, i les anèmies per manca d'aliments privats de ferro i vitamines.
La manca d'aliments, en temps de guerra/crisi, és la primera graonada d'una escala de malalties que moltes vegades acaben duent a l'edifici de la tisi i dels trastorns nerviosos.
Durant la gran guerra les nacions europees centrals bloquejades sofriren un racionament sever. A l'any 1915 i 1917 fou quan els trastorns de la creixença van manifestar-se. Els retards de la creixença, als nen de Lille, fou durant els anys 1917-1928. Solament als anys 1921-1922 les xifres assoliren la normalitat. Els pesos dels infants començaren a minvar l'any 1916, desprès que els adults ja s'havien amagrit. Aquest fet és molt versemblant per dos factors: primer perquè les guerres planen damunt de l'esperit dels adults, mentre els infants innocents no sofreixen les grans preocupacions del temps, i en segon lloc perquè en les llars, els pares fan miracles perquè als fills no els manqui res.
Mentre en els fronts s'enderroquen les cases, en les llars privades d'aliments van sorgint els mutilats de nutrició, que, en acabar la guerra, han d'anar aparellats amb els mutilats per les armes."
A partir del que el Dr. Roig i Raventós proposa idees per a alimentar-se , a llarg termini, en un període de crisi duradora, com actualment per a moltes persones:
"La primera actuació a favor dels nadons és la protecció de la mare durant la gestació, tot just iniciat l'embaràs, les gestants han de poder ser protegides, doncs hem de considerar el grup format per la mare i fill fins a la segona infantesa.
La mare ha nodrit al seu infant amb la seva pròpia sang a les seves entranyes, i pot nodrir-lo, de la millor manera, amb la llet del pit. Seria el millor aliment.
El servei obstètric, influint el d'urgències, fins a domicili, podria alliberar la gestant dels perills d'una assistència deficient. La cura del melic, els ulls i la pell pot evitar problemes infectius més greus en moments de dificultat alimentària.
La lactància materna és el camí del creixement infantil menys perillós. "Protegiu la mare que alleta per salvar al seu fill" va ser un lema per evitar que les assegurances proporcionessin repòs durant la lactància i facilitessin deixar de treballar `per tenir cura del seu fill/a.
El sentiment, moltes vegades infundat, d'insuficiència, s'ha de combatre per tal d'evitar el negui de les mares.
Si en néixer el seu fill pesa 3 kilos, als 6 mesos dobla el pes, a l'any el triplica i als 2 anys el quatriplica.
Si al moment de néixer te una talla de 50 cm, creix de 2 a dos i mig cm per mes el primer trimestre, i de 1 a un i mig el segon trimestre. De manera que a l'any mediria 70 cm.
A més de la pesada de l'infant i de consultar al puericultor cal una guia de les condicions en què ha de fer-se el creixement del seu fill. Com:
Nocions de Puericultura, Josep Roig i Raventós. Cinquena edició, Barcelona, 1936.
També a: La revista Higia, al 1937 va editar sota el títol Colección "Higiene de guerra".
L'alimentació més variada possible proporciona a l'organisme els alimentsindispensables per a les diverses funcions humanes.
El valor alimentari de les diverses substàncies és al l'escrit pel doctor Jesús Noguer- More.
A partir del que el Dr. Roig i raventós proposa idees per a alimentarse , a llarg termini, en un periode de crisi duradera, com actualment per a moltes persones:
"Un exemple de règim per un infant d'un any:
A les vuit.- llet amb una farina aromatitzada alb una mica de cacau i una galeta.
A les dotze.- sopa de purés, faves o llenties i pèsols; un rovell d'ou dur, suc de fruita.
Dormir dues hores.
A les quatre.- llet amb farina, diferent que la que ha pres al matí aromatitzada amb malta.
A les vuit.- sopa de pa, puré de verdura, suc de fruita.
Un exemple de règim per un infant de dos anys:
Al desdejuni:
200 grams de llet. Pa, mantega 5 grams.
A mig matí:
fruites, mig panet, 5 grams de mantega.
Dinar:
200 grams de verdures cuites amb 10 grams de mantega.
Puré de fetge, dues o tres cullerades.
50 a 100 grams de compota o fruita.
Berenar:
100 grams de llet.
Sopar:
Sopa feta amb 200 grams de llet i 20 grams de sèmola.
Suc de fruites o compota de poma.
Un exemple de règim per un infant de tres a quatre anys:
Al desdejuni:
200 grams de llet, 20 a 50 grams de pa integral, mantega 10 grams i mel o melmelada..
A mig matí:
fruita, pa, mantega.
Dinar:
200 grams de verdura, 100 grams de patates.
20 a 30 grams de carn o peix.
50 a 100 grams de fruita.
Berenar:
Com al matí: 200 grams de llet, 20 a 50 grams de pa integral, mantega 10 grams i mel o melmelada.
Sopar:
Patates farinoses, pa, mantega. Una tassa de llet."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada