En moments en que sorgeix un conflicte social nou, augmenta la sensibilització i moltes persones prenen consciència de la realitat i resulten motivades per estar a l’alçada de les circumstàncies i de la comunitat. Aquest és el cas de la llarga vaga de metges. Els que no s’han trobat bé, en un moment determinat i els malalts crònics hem vist que el problema era nostre. Així com quan hem de fer front a un judici o demanda judicial, necessitem un advocat però el problema continua sent nostre; quant el problema és de salut i anem a cercar suport mèdic, el problema també continua sent nostre, i la solució en gran part també. El paternalisme ha quedat al descobert. Ja fa molt temps que guanyar i perdre salut és cosa nostre, que la protagonitza cadascun de nosaltres en cada opció que prenem en la vida diària, al menjar, dormir, fer exercici, anar adquirint uns hàbits o uns altres, i això no ho podem delegar en altres.
Entre els malalts hem vist com s’ ha passat de dir o d’escoltar “ni en cinc, ni en deu minuts, no n’hi ha prou”, a escoltar “tingues bona cura de tu mateix”. I aquest canvi cultural ens ha permès ser més exigents amb nosaltres mateixos i amb l’atenció mèdica. Ja no ens considerem en procés de superar qualsevol dolènçia per una visita mínima. Ara, volem que ens dediqui un temps, que sigui quan ho necessitem, i que ens atengui el metge idoni. És evident que manquen molts metges, distribuïts en més torns i de moltes més especialitat mèdiques en els equips d’ Atenció Primària de Salut.
Actualment, moltes persones que en la seva infància no varen ser ateses per pediatres, al fer-se grans tampoc estan sent ateses per geriatres. Hem començat a veure com nens i nenes, homes i dones en edat de treballar i de tenir fills, i persones molt més grans som atesos pel mateix metge sense la consideració i el respecte que es mereixen, ja que no poden obtenir l’eficàcia, l’eficiència i efectivitat que ens donaria l’atenció per pediatres, metges generals, de ginecologia i obstetrícia o tocologia, de gerontologia i geriatria en els Centres i Equips d’Atenció Primària de Salut. Ara per ara, la sanitat ens la cobren mensualment en la cotització a la Seguretat Social, i a ens atenen a cadascú segons el que necessitem. Per què no deixem de desprestigiar aquest sistema més just i humà?
En conclusió molts coincidim en que per reduir les llistes d’espera generades aquests dies de vaga, com les produïdes per l’epidèmia de grip o altres motius que sempre venen succeint calen més metges, més torns, més especialitats a primària (salut mental, fisioteràpia, odontologia), centres d’especialistes treballant en atenció primària, l’especialitat de metges d’urgències en una planificació participativa. I prohibir que un professional pugui treballar sense dormir, o pugui treballar més de 8 hores seguides.
Manuel Miralbell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada