Drames letals a la sanitat pública
Un problema burocràtic al Departament de Salut posa al descobert les greus conseqüències que la crisi causa a les persones necessitades de tractaments mèdics permanents
Finalment, l’Hospital de Sant Joan de Déu, de Barcelona, ha rebut les autoritzacions per poder subministrar hormona de creixement a desenes d’infants amb greus patologies físiques. Una cinquantena d’ells han hagut d’esperar setmanes abans no se’ls pogués punxar de nou, amb el risc que recaiguessin de les seves afeccions, tal com han advertit els facultatius.
L’alarma la va donar un grup de pares després que l’hospital infantil els notifiqués que, a causa de la demora en l’entrega de les autoritzacions, havien de suspendre el tractament amb l’hormona de creixement. Una circumstància que s’ha donat des del setembre passat, la qual cosa ha deixat diversos infants sense rebre les injeccions amb què guarir-se de les malalties. És el cas d’una nena de 5 anys que va néixer amb una malformació a la zona cranial i al cervell, que li provoca un dèficit absolut d’hormona del creixement i altres alteracions motores.
Un cop diagnosticada d’aquesta «malaltia rara», la nena portava dos anys ininterromputs rebent les dosis per via intravenosa, gràcies a les quals havia començat a créixer, les baixades de sucre que tenia havien desaparegut, la pressió del líquid encefaloraquidi havia minvat, alhora que també s’havia aturat la progressió del quist que té allotjat a la medul·la espinal.
Ha estat les últimes setmanes, després que l’hospital anunciés que no reprenia el tractament per la manca d’autorització del fàrmac, quan la seva mare i altres pares d’infants alterats pel mateix problema van cursar una reclamació al Departament de Salut.
Després de diverses gestions, sembla que el retard obeeix a un «problema organitzatiu i no econòmic» dins del departament de la Generalitat. Concretament, pel fet que aquestes funcions les ha deixat de fer la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris perquè les assumeixi l’àrea de Gerència d’Atenció Farmacèutica del Servei Català de la Salut (SCS). Un canvi en l’organigrama de resultes del qual s’han alentit de manera inexplicable aquests i altres tràmits administratius.
Altres fonts, en canvi, assenyalen que el retard s’explica per la reducció de personal decretat en aquest organisme arran de les retallades pressupostàries, «perquè abans eren 12 persones i ara només n’hi ha una per fer tota la feina», indiquen des del departament. Així doncs, lluny de recaure en l’Hospital de Sant Joan de Déu, que les últimes setmanes ha quedat desbordat davant el neguit dels pares, la culpa no és altra que la remodelació impulsada a la conselleria de Salut en virtut de les retallades.
Dilacions ‘sine die’La situació viscuda a l’Hospital Sant Joan de Déu no és excepcional. Altres centres sanitaris han patit retards en la transferència de recursos per mantenir els seus programes de recerca i de tractament de malalties, si no se’ls ha suspès l’ajuda arran de les retallades dictades pel Govern. Així ho denuncia Comissions Obreres en un comunicat recent, quan analitza els perjudicis que està ocasionant la «reassignació funcional d’empleats» del Departament de Salut, de l’SCS, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat, tant per a tasques assistencials com per a no assistencials». Una reassignació que, sumada a les retallades pressupostàries, «ha alterat de forma molt negativa les actuacions dels Serveis Autonòmics de Salut en àmbits que, ja per si, són força insuficients, entre els quals l’atenció a la salut mental, la investigació i els tractaments de patologies rares», com és el cas de la nena de Sant Joan de Déu.
Segons CCOO, «la llista dels dispositius sanitaris que es veuen afectats per les retallades és interminable». A l’Hospital de Terrassa, per exemple, s’han hagut d’anul·lar els tractaments amb els especialistes de reumatologia, d’endocrinologia i de rehabilitació, mentre que en malalties cardíaques les retallades han suposat una dilació de l’«abordatge precoç» amb el qual evitar mals majors.
També en els hospitals de l’Esperit Sant i de Sant Pau, de Barcelona, les organitzacions sindicals narren les nefastes conseqüències que tenen els acomiadaments de neuròlegs i la desaparició de diverses unitats d’ictus. Tenint en compte que 1,2 milions de catalans aproximadament presenten algun trastorn neurològic, dels quals un de cada sis corre el risc de patir un vessament cerebral, «les retallades de personal i del servei d’atenció als pacients» auguren un increment de les defuncions, encara més quan «la població envellirà els pròxims anys», indiquen.
No menys perjudicats també es troben els malalts de diabetis. Un col·lectiu al qual els ambulatoris han restringit el nombre de tires, de mesuradors de glucosa i d’altre tipus de material sanitari, a la vegada que han de romandre en llista d’espera per seguir les sessions de control que comporta aquesta malaltia crònica, per a la qual se subministra píndoles per la glucosa, insulina, diürètics i estatines per al colesterol...
L’alarma la va donar un grup de pares després que l’hospital infantil els notifiqués que, a causa de la demora en l’entrega de les autoritzacions, havien de suspendre el tractament amb l’hormona de creixement. Una circumstància que s’ha donat des del setembre passat, la qual cosa ha deixat diversos infants sense rebre les injeccions amb què guarir-se de les malalties. És el cas d’una nena de 5 anys que va néixer amb una malformació a la zona cranial i al cervell, que li provoca un dèficit absolut d’hormona del creixement i altres alteracions motores.
Un cop diagnosticada d’aquesta «malaltia rara», la nena portava dos anys ininterromputs rebent les dosis per via intravenosa, gràcies a les quals havia començat a créixer, les baixades de sucre que tenia havien desaparegut, la pressió del líquid encefaloraquidi havia minvat, alhora que també s’havia aturat la progressió del quist que té allotjat a la medul·la espinal.
Ha estat les últimes setmanes, després que l’hospital anunciés que no reprenia el tractament per la manca d’autorització del fàrmac, quan la seva mare i altres pares d’infants alterats pel mateix problema van cursar una reclamació al Departament de Salut.
Després de diverses gestions, sembla que el retard obeeix a un «problema organitzatiu i no econòmic» dins del departament de la Generalitat. Concretament, pel fet que aquestes funcions les ha deixat de fer la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris perquè les assumeixi l’àrea de Gerència d’Atenció Farmacèutica del Servei Català de la Salut (SCS). Un canvi en l’organigrama de resultes del qual s’han alentit de manera inexplicable aquests i altres tràmits administratius.
Altres fonts, en canvi, assenyalen que el retard s’explica per la reducció de personal decretat en aquest organisme arran de les retallades pressupostàries, «perquè abans eren 12 persones i ara només n’hi ha una per fer tota la feina», indiquen des del departament. Així doncs, lluny de recaure en l’Hospital de Sant Joan de Déu, que les últimes setmanes ha quedat desbordat davant el neguit dels pares, la culpa no és altra que la remodelació impulsada a la conselleria de Salut en virtut de les retallades.
Dilacions ‘sine die’La situació viscuda a l’Hospital Sant Joan de Déu no és excepcional. Altres centres sanitaris han patit retards en la transferència de recursos per mantenir els seus programes de recerca i de tractament de malalties, si no se’ls ha suspès l’ajuda arran de les retallades dictades pel Govern. Així ho denuncia Comissions Obreres en un comunicat recent, quan analitza els perjudicis que està ocasionant la «reassignació funcional d’empleats» del Departament de Salut, de l’SCS, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat, tant per a tasques assistencials com per a no assistencials». Una reassignació que, sumada a les retallades pressupostàries, «ha alterat de forma molt negativa les actuacions dels Serveis Autonòmics de Salut en àmbits que, ja per si, són força insuficients, entre els quals l’atenció a la salut mental, la investigació i els tractaments de patologies rares», com és el cas de la nena de Sant Joan de Déu.
Segons CCOO, «la llista dels dispositius sanitaris que es veuen afectats per les retallades és interminable». A l’Hospital de Terrassa, per exemple, s’han hagut d’anul·lar els tractaments amb els especialistes de reumatologia, d’endocrinologia i de rehabilitació, mentre que en malalties cardíaques les retallades han suposat una dilació de l’«abordatge precoç» amb el qual evitar mals majors.
També en els hospitals de l’Esperit Sant i de Sant Pau, de Barcelona, les organitzacions sindicals narren les nefastes conseqüències que tenen els acomiadaments de neuròlegs i la desaparició de diverses unitats d’ictus. Tenint en compte que 1,2 milions de catalans aproximadament presenten algun trastorn neurològic, dels quals un de cada sis corre el risc de patir un vessament cerebral, «les retallades de personal i del servei d’atenció als pacients» auguren un increment de les defuncions, encara més quan «la població envellirà els pròxims anys», indiquen.
No menys perjudicats també es troben els malalts de diabetis. Un col·lectiu al qual els ambulatoris han restringit el nombre de tires, de mesuradors de glucosa i d’altre tipus de material sanitari, a la vegada que han de romandre en llista d’espera per seguir les sessions de control que comporta aquesta malaltia crònica, per a la qual se subministra píndoles per la glucosa, insulina, diürètics i estatines per al colesterol...
Més drames a l'hospital de Sant Joan de Deu amb hormona del creixement, a l'hospital de Terrassa anul·len tracta ments amb especialistes de reumatologia, d'endocrinologia i rehabilitació, en malalties cardíaques es dilata l'abordatge precoç. Als hospitals ..
*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.
Donat l'estat del malestar tornen les mobilitzacions de les bates blanques principalment el 23 de febrer i l'unitat d'acció als centres hospitalaris amb el suport dels agents socials perquè el govern reconsideri unes mesures que lesionen els drets i la qualitat de la sanitat catalana.
http://www.eltriangle.eu/cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada