Bona tarda,
Un exemple per millorar la legislació de manera que sigui més difícil la corrupció:
En el proceso de privatización, el vacio legal es llenado por la corrupción, por ello precisamos de leyes como esta. Tanto sean administrativas como mercantiles.
Ley de la Administración de Seguros de Salud de Puerto Rico Ley Núm. 72 de 7 de septiembre de 1993, según enmendada.
Ley de la Administración de Seguros de Salud de Puerto Rico
Ley Núm. 72 de 7 de septiembre de 1993, según enmendada
(Contiene enmiendas incorporadas por las siguientes leyes:
Ley Núm. 1 de 8 de Enero de 1994
Ley Núm. 139 de 14 de Diciembre de 1994
Ley Núm.29 de 1 de Julio de 1997
Ley Núm. 83 de 13 de Junio de 1998
Ley Núm.88 de 24 de Mayo de 2000
Ley Núm. 107 de 22 de Junio de 2000
Ley Núm. 372 de 2 de Septiembre de 2000
Ley Núm. 462 de 29 de Diciembre de 2000
Ley Núm. 463 de 29 de Diciembre de 2000
Ley Núm. 12 de 11 de Abril de 2001
Ley Núm. 100 de 10 de Agosto de 2001
Ley Núm. 105 de 19 de Julio de 2002
Ley Núm. 64 de 4 de Enero de 2003
Ley Núm. 133 de 1 de Junio de 2003
Ley Núm. 334 de 29 de Diciembre de 2003
Ley Núm. 482 de 23 de septiembre de 2004
Ley Núm. 63 de 23 de agosto de 2005
Ley Núm. 27 de 23 de Enero de 2006
Ley Núm 236 de 3 de Noviembre de 2006
Ley Núm. 125 de 21 de Septiembre de 2007
Ley Núm. 78 de 2 de Junio de 2008
Ley Núm. 100 de 27 de Junio de 2008
Ley Núm. 267 de 13 de agosto de 2008
Ley Núm. 120 de 7 de Octubre de 2009
Ley Núm 127 de 19 de Octubre de 2009
Ley Núm 128 de 20 de Octubre de 2009
Ley Núm. 20 de 26 de Febrero de 2010
Ley Núm. 123 de 8 de Agosto de 2010
Ley Núm. 173 de 23 de Noviembre de 2010
Ley Núm. 197 de 15 de Diciembre de 2010
Ley Núm. 198 de 15 de Diciembre de 2010
Ley Núm. 227 de 30 de Diciembre de 2010)
Para crear la Administración de Seguros de Salud de Puerto Rico; establecer su
organización, propósitos, deberes funciones; establecer seguros de servicios de salud;
y para asignar fondos.
...
Sección 14. — Derechos de los Beneficiarios. (24 L.P.R.A. § 7036b)
Todo beneficiario tendrá, entre otros, derecho a:
(1) Recibir los servicios médicos de calidad cuando los necesiten.
(2) Fácil acceso a los servicios médicos.
(3) Seleccionar su organización de cuidado de salud.
(4) Seleccionar su médico primario o de cabecera.
(5) Seleccionar, en conjunto con su médico primario, su médico especialista.
(6) Cambiar su médico primario o su organización de cuidado de salud.
(7) Que no se le nieguen los servicios bajo la cubierta.
(8) Acceso fácil e inmediato a servicios de emergencia.
(9) Recibir la educación e información necesarias para conocer todos los beneficios que
ofrece el seguro de salud.
(10) Que no se discrimine en su contra,
(11) Iniciar un procedimiento formal de querella ante el asegurador si tiene una queja o
preocupación sobre los servicios de cuidado de salud que le son ofrecidos bajo el plan.
(12) Apelar cualquier determinación final de la aseguradora ante la Administración.
(13) Seleccionar su farmacia y laboratorio.
Sección 15 . — Obligaciones de los Beneficiarios. (24 L.P.R.A. § 7036c)
Los beneficiarios tendrán la obligación de:
(1) Mantener su información de elegibilidad al día y cuando sea requerida por la
Administración.
(2) Mantener su salud en buen estado manteniendo un estilo de vida saludable.
(3) Una vez notificado de su elegibilidad al programa deberá acudir al lugar que le
indique el asegurador para completar el proceso de suscripción y recibir su tarjeta de
identificación como beneficiario.
(4) Notificar al asegurador de los problemas que pueda confrontar en recibir los
beneficios cubiertos.
(5) Apelar cualquier determinación final del asegurador ante la Administración.
Sección 16. — Derechos de los Proveedores. (24 L.P.R.A. § 7036d)
Bajo este plan, los proveedores tienen derecho a:
(1) Que le sean pagadas las reclamaciones a tenor con los términos dispuestos en su
contrato con el asegurador.
(2) Apelar cualquier determinación final del asegurador ante la Administración.
Los proveedores se obligan a:
(1) Ofrecer servicios de óptima calidad, cuando son necesarios y sin dilación a los
beneficiarios del programa.
(2) Brindar los servicios que sean necesarios para el cuidado de la salud de los
beneficiarios.
(3) No discriminar contra los beneficiarios de sus demás pacientes, por ningún concepto.
(4) Notificar al asegurador de los problemas que puedan confrontar en ofrecer los
servicios a los beneficiarios.
(5) Notificar al asegurador o a la Administración de cualquier situación que constituya
abuso, mal uso o fraude de parte de los beneficiarios...
Desitjo escoltar les vostres propostes i activitats per fer-les reals a fi de millorar la salut pública i la vida quotidiana de la comunitat.
17 de set. 2016
Etiquetes de comentaris:
deberes de los beneficiarios,
derechos de los beneficiarios,
derechos y deberes de los proveedores,
ley administracion seguros de salud
3 d’ag. 2016
RECORD I ACTUALITAT DEL BEAT DR. PERE TARRÉS
El beat Pere Tarrés i el Dr. Enric Miralbell Andreu, metge pediatra.
Quan el Dr. Simón em va trucar per proposar-me que parlés en aquest acte sobre la relació del Pare Tarrés amb el meu pare, el metge pediatra Dr. Enric Miralbell Andreu, no vaig dubtar ni un instant a contestar-li que contés amb mi.
Molt sovint haig de passar per la plaça de Sarrià, i quan veig aquell mur alt i gran de la parròquia, tot de pedra, sempre penso que a l'altre cantó hi reposen les estimades despulles del beat Pere Tarrés, i no puc evitar fer-li, amb l'afecte que li tenia el meu pare, una petició per la família i per la gent jove.
El meu pare, el Dr. Enric Miralbell, i ell eren molt amics, s'estimaven molt. La meva mare, Tere Guerin, que encara viu -el meu pare va morir fa 21 anys-, recorda com si fos ara com s'estimaven. Va ser el Pare Tarrés qui els va casar el 15 d'octubre de 1949 a la Parròquia de la Puríssima Concepció, al carrer d'Aragó; i, un cop casats, va ser el Pare Tarrés la primera persona que van convidar a casa. Va anar a sopar al primer pis del número 281 del carrer Mallorca, on encara hi viu la mare. Com que el Pare Tarrés tenia ja aleshores molta anomenada, el meu avi matern, Màrius Guerin, va demanar de poder-los acompanyar. En acabar el sopar, el Dr. Tarrés els hi va dir que es trobava indisposat; que tenia un "gangli", tot senyalant un cantó del ventre. Va ser la primera notícia que tingueren de la seva malaltia que, amb molt patiment, se'l va endur al Cel l'agost següent.
L'amistat de l’Enric Miralbell -el meu pare- amb el beat Pare Tarrés correspon, doncs, als darrers anys d'aquest. Es van conèixer personalment al 1947. Aleshores, el Dr. Tarrés -capellà i metge- tenia 43 anys, i el meu pare era un jove metge pediatra recent llicenciat de 23 anys, que alhora era el president dels joves de l'Acció catòlica de la Parròquia dels Àngels. Per aquest motiu, va ser convidat a pertànyer a la Junta diocesana de Joves de l'Acció Catòlica, de la qual n'era Vice-Consiliari el Dr. Tarrés. Allà es van conèixer. El Pare Tarrés ja havia tingut relació amb el seu oncle i el seu pare, els Drs. Josep Roig i Raventós i Manuel Miralbell i Centena, dos coneguts pediatres de Barcelona, que havien treballat intensament abans de la guerra en el que van anomenar "La Lluita contra la Mortalitat Infantil".
És prou conegut que el Dr. Tarrés tenia una gran preocupació per la formació moral i deontològica dels nous metges, i per aquesta raó va proposar al meu pare iniciar uns cercles d'estudis a la parròquia dels Àngels, aprofitant que estava situada no lluny de la Facultat de Medicina. El. Pare Tarrés va dirigir aquests cercles durant els anys 1947, 1948 i 1949. Una bona generació de joves metges hi participaren.
En aquells cercles d'estudis el Dr. Tarrés s'avançava a les problemàtiques morals que els joves metges s'haurien de plantejar en una professió que influeix tant en la vida de les persones. Veia venir les qüestions controvertides dins la professió mèdica que havien de venir. Els feia valorar, davant d'aquests nous reptes, la grandesa de la dignitat humana. Repetia a aquells joves metges que havien de veure en cada malalt a Jesús mateix; que havien d'adonar-se que estaven curant el mateix Jesús. I quan ho deia, s'apreciava que ho feia amb una convicció tan profunda, que el duia a vibrar i a donar-se en servei als altres d'una manera molt exigent, que superava amb escreix tota mena de sentimentalisme. Al mateix temps, parlava amb el realisme propi d'un metge experimentat, que sap que ha d'enfrontar-se sovint amb la mort, davant la qual amb freqüència un es troba impotent. Insistia que havien d'intentar posar tots els mitjans per tal que els malalts desnonats poguessin rebre els sants sagraments, i els demanava la mateixa actitud cap els nounats greus, a fi de que es poguessin batejar, i, si calia, - els deia- ho havien de fer ells mateixos.
Puc testificar com aquests consells van penetrar profundament dins l'ànima del meu pare amb anècdotes fins i tot divertides, com és la que va succeir uns anys després, quan va haver de batejar d'urgència a un nadó, sense saber que era fill d'un matrimoni jueu que volava d'América a Tel Aviv. Inesperadament la dona es va posar de part mentre feien escala a Barcelona. Va tenir una bessonada, la dona. Un dels nens va morir i l'altre va sobreviure... ¡catòlic! Els progenitors es van quedar tan sorpresos de tot plegat, que, un cop a Israel, li van buscar una educació catòlica, i durant molts anys van mantenir informat al meu pare de com anava progressant el nen.
Tornant al Dr. Tarrés, en aquells cercles d'estudis, s'avançà als temps tot tractant qüestions com l'avortament, l'eutanàsia i la contracepció, aleshores incipients. En la contracepció veia que l'home -els pares: el marit i la muller- deixa de confiar en Déu, per fer-ho només en la raó. A més, s'impedeix el naixement d'un nou ésser humà, un nou membre del mateix Cos de Crist, del mateix Crist. I és que, tal com ja hem dit abans, el Dr. Tarrés - en cada home o dona què trobava- sempre hi veia, tocava, tractava, estimava -fins i tot mimava, si era un nen-, el mateix Jesús.
Una altra circumstància que va unir el mal meu pare amb el Dr. Tarrés va ser el Sanatori de la Mercè. L'any 1947 -precisament l'any de la descoberta dels antibiòtics- el meu pare acabava de llicenciar-se com a metge. L'any 1948 guanyà la plaça de metge municipal. En aquell moment el Sanatori antituberculós de la Mercè el regia el Dr. Manresa, juntament amb el Dr. Juncosa, mentre que el pare Tarrés era l'impulsor espiritual del Sanatori. Van ser ells els qui van demanar al meu avi, el Dr. Manuel Miralbell, pediatra, que anés al sanatori a visitar els fills dels malats hospitalitzats que estaven infectats de tuberculosi, per tal de veure si havia algun infant que estigués malalt, o, en tot cas, intentar prevenir el potencial contagi dels petits.
El Dr. Manuel Miralbell -el meu avi-, llavors ja gran, molt enfeinat i malalt, va suggerir que li ho demanessin al meu pare, encara molt jove, assegurant que confiava en ell i que, en tot cas, ell mateix hi seria darrera. I així va ser com el meu pare es va incorporar al Sanatori -a Les Corts-, on es va muntar un petit dispensari per on passaven els fills dels hospitalitzats. De seguida es va veure que hi havia molts infants infectats. Al cap de sis o set mesos era tan gran la quantitat de nens malalts, que resultava desmoralitzant. Molts eren malalts greus. Aleshores, l'ànima gran i santa del Pare Tarrés va posar tots els mitjans per trobar-hi solucions. Així va fundar el Sanatori infantil antituberculós de la Immaculada, a Sant Andreu de la Barca, i va demanar al meu pare que el dirigís. Va ser arran d'això, que, sota la direcció del Dr. Manresa, es van fer les primeres a Espanya vint-i-una intervencions quirúrgiques pulmonars per tuberculosi a nens de menys de sis anys: treure una part o tot el pulmó. I es va fer amb gran èxit, fent bona Medicina. Més endavant, gràcies a Déu, no ha calgut aplicar aquesta teràpia, però llavors va ser eficaç.
En aquells anys, el meu pare sovint acompanyà el Dr. Tarrés des de la parròquia dels Àngels o des del Sanatori de la Mercè. En aquelles converses més personals, quan el meu pare es mostrava potser una mica poruc davant els reptes que tenia davant seu -casar-se, tirar endavant una família i alhora ser un bon professional-, el Dr. Tarrés l'animava a no tenir por, a considerar que Déu es pare i que l'ajudaria a ser un digne metge cristià. L'animava també a estudiar degudament cada malalt, a tractar-los a tots amb afecte, a ajudar-los. Com a jove metge pediatra, l'animava a explicar a les mares dels infants que atenia nocions bàsiques de puericultura, a preparar els aliments, a prevenir les malalties. - No saben, no saben!, li deia. Sempre, els seus consells terapèutics -i fins i tot higiènics- estaven plens de caritat. L'empenyia a ser molt generós amb els malalts amb menys recursos. A aquests - deia- no se'ls ha de cobrar, i Déu proveirà. Ensenyava a practicar una medicina que servís els cossos, però també les ànimes, dels malalts.
Un dia d'aquells en què el meu pare va acompanyar el Pare Tarrés al Bisbat, baixaven els dos pel Portal de l'Àngel, i el doctor Tarrés li digué: - Si tingués vint-i-dos grams de estreptomicina per a... - aquí va dir el nom d'una malalta tuberculosa greu-, podria curar-se! Si no...! Van arribar al Bisbat, i un cop dins del seu despatx, se li va apropar la secretària dient-li: - Han portat aquest paquet per vostè. El Pare Tarrés el va obrir, i hi havia vint-i-dos grams d'estreptomicina: just el que necessitava. Va tenir una gran alegria, i, amb rapidesa va fer desaparèixer l'estreptomicina de damunt de la taula, com si no passés res, traient importància a l'assumpte. Mai més no li va fer cap altre comentari sobre aquest succés. Tampoc el meu pare -que va quedar fortament impressionat- li va dir res; però no ho va oblidar mai.
En fi, van sintonitzar molt, també en el seu entranyable amor a Catalunya, que estava ple de caritat, obert a estimar tothom. Després, quan va ser hospitalitzat, el va poder acompanyar amb algunes visites al Sanatori, que el colpiren. Passat el temps, el meu pare es va alegrar molt de que s'obrís el seu procés de beatificació, en el qual hi va col·laborar de tot cor. Estava plenament convençut que el Pare Tarrés era un home de Déu, un home ple de Déu.
Amb tot, el record d'ell que el meu pare tenia més gravat en el seu cor -i que més cops ens va contar- era l’homilia que va pronunciar el dia del seu casament, el del meu pare. Va sentir molt tota la vida no haver-la registrat amb magnetòfon. El Pare Tarrés els va emfatitzar que la donació al matrimoni és per sempre; és sencera; no es pot trencar a trossos. També, que havien de veure en l'altre cònjuge i en els fills, el mateix Jesucrist: aquest era el to de la dignitat que havien de donar a la seva vida familiar. A més, els va fer veure que l'Església té una manera d'estendre el Regnat de Crist, mitjançant la generositat dels esposos cristians. Sens dubte, el Pare Tarrés va posar les bases de la que després seria la meva família, molt nombrosa: una família de catorze fills, dels quals el més gran és un capellà.
Del meu pare he heretat el seu afecte pel Pare Tarrés, i, per això, els estic molt agraït d'haver pogut compartir aquest afecte i aquets records amb vostès.
Jordi Miralbell Guerin
Barcelona, 2 de desembre de 2015

Etiquetes de comentaris:
Pere Tarrés,
Record
Fotografías de Pomés, hechas desde el balcón de la compañía de flanes Potax, donde trabajaba cuando tenía 16 años con el sr. Josep Riera Pararols:
La Pedrera repasa la trayectoria de Leoplodo Pomés con la retrospectiva más amplia del artista
09.03.15 | 15:14h. EUROPA PRESS | BARCELONA
La Fundació Catalunya - La Pedrera presenta del 10 de marzo al 12 de julio cerca de 200 piezas entre fotografías, anuncios y espots publicitarios en la más completa exposición antológica dedicada al fotógrafo y publicista Leopoldo Pomés.
La directora del área de cultura de la Fundació Catalunya - La Pedrera, Marga Viza, ha explicado este lunes en rueda de prensa que 'Leopoldo Pomés, Flashback' es "la gran exposición de Pomés", ya que en ella se muestran todas sus facetas, entre las que se encuentran las de fotógrafo, publicista, poeta, escritor y gastrónomo.
La muestra, comisariada por Julià Guillamon, recorre el amplio universo creativo de Pomés, desde sus inicios vinculados al grupo Dau al Set --combinando retratos de los artistas con sus obras-- hasta la actualidad, repasando su itinerario vital y visual.
En este sentido, Pomés ha anunciado que está escribiendo un libro de memorias que se publicará próximamente y que contendrá, entre otros temas, algunas de las experiencias que vivió con los integrantes de Dau al Set en el "living" de la calle Balmes.
EL ESTILO POMÉS
Según Guillamon, el estilo Pomés se basa en la elegancia, la sofisticación y la empatía --o lo que el artista llama amor--, ya que como explica el autor, cuando hacia fotos se "enamoraba" de los personajes y de sus gestos, dejándose seducir por ellos.
Guillamon ha destacado que Pomés sabe dar una nueva mirada a aquello más cercano y que su estrecha relación con los fotografiados aporta un factor emocional que ayuda a conseguir un resultado determinado en sus obras.
A pesar de presentar varios materiales tales como fotos, anuncios, poemas y audiovisuales, no hay discontinuidad en una muestra en la que todos los elementos expuestos forman parte de una misma forma de ver el mundo.
El visitante podrá ver algunas de las primeras fotografías de Pomés, hechas desde el balcón de la compañía de flanes Potax, donde trabajaba cuando tenía 16 años, además del retrato de su padre, de quien el artista dice que le enseño a mirar.
La muestra repasa más de 60 años de una carrera que impulsó la exposición en las Galeries Laietanes en 1955 y que se consolidó con su participación en numerosas campañas publicitarias, entre las que destacan los icónicos anuncios de Terry y las burbujas Freixenet .
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-pedrera-repasa-trayectoria-leoplodo-pomes-retrospectiva-mas-amplia-artista-20150309145601.html
Etiquetes de comentaris:
Fotografia,
Leopoldo Pomes

Biografia
Fill del pediatre Manuel Miralbell Centena i nebot de Josep Roig Raventós, també, pediatre. L’any 1941, Enric Miralbell Andreu comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Alumne intern a la càtedra de Fisiologia del professor Jiménez Vargas, es llicencia el 1947. Aquest mateix any i fins al 1948, fa els cursos de doctorat a Madrid com assistent de Gregorio Marañón.
De tornada a Barcelona, Enric Miralbell Andreu ingressa al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic que dirigeix Rafael Ramos on hi roman fins al 1954. Abans, s’ha diplomat com a metge puericultor el 1949 i guanya per concurs una plaça de metge funcionari a l'Ajuntament de Barcelona.
Home de profundes conviccions religioses, es converteix en íntim col·laborador i amic del beat Pere Tarrés, metge i sacerdot. Es fa càrrec del Dispensari de Tuberculosi infantil del Sanatori de la Mercè que dirigeix Gerard Manresa. El 1952, funda i dirigeix el Servei de Creixement i Desenvolupament de l'Hospital del Nen Déu, un dels primers centres orientat a l'atenció dels infants amb deficiències psíquiques. Aquí, amb la col·laboració del pediatre Ramon Martínez Callén crea un Institut d'Ortopedagogia. Poc després, el 1955, crea i esdevé primer director del Sanatori Infantil Antituberculós de la Immaculada a Sant Andreu de la Barca.
L’any 1958, juntament amb altres pediatres com Àngel Ballabriga i Isidre Claret entre d’altres, funda la Clínica Pediàtrica Teknon, primer centre pediàtric privat de l'estat. Enric Miralbell desenvolupa una intensa activitat de recerca i publicació, tasca per la qual rep el Premi Municipal d'Investigació Mèdica del 1959. Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medecina de Catalunya, és membre numerari de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona des del 1972 i soci de mèrit de la Societat Catalana de Pediatria.
El 1961, deixà el Sanatori de la Immaculada quan és nomenat director mèdic de l'Hospital del Nen Déu. Aquest mateix any, Enric Miralbell és nomenat Delegat de Serveis de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que fa compatible amb l'exercici directe de la Pediatria. En aquells anys, Barcelona afronta una gran transformació deguda a l’onada migratòria dels anys 60 i la ciutat ha de modernitzar la xarxa sanitària municipal per poder fer front a les noves demandes socials i combatre epidèmies, com la del còlera de 1971. Miralbell contribueix a la modernització dels serveis municipals com l’Hospital de l'Esperança i l’Hospital del Mar, la promoció de campanyes de vacunació i la creació de noves guarderies públiques, entre d’altres iniciatives. També, estimula l’elaboració d'estudis i la publicació de treballs sobre la problemàtica sanitària i social de Barcelona com les migracions, la mortalitat infantil o el medi ambient.
El 1966, Miralbell Andreu rep l’Encomana de Segona Classe de l'Orde Civil de Sanitat i, el 1970, la Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat. El 1971, dirigit pel professor Santiago Vidal Sivilla, es doctora amb la tesi Valors de les immunoglobines IgA, IgC i igM en l'infant normal durant els primers 18 mesos de vida. El 1974, guanya per concurs el càrrec de cap dels Serveis de Pediatria de l'Ajuntament de Barcelona però un greu accident coronari el porta a reduir les seves responsabilitats publiques per dedicar-se a l'exercici clínic de la Pediatria i fer campanyes de divulgació sanitària en forma de col·laboracions als mitjans de comunicació o publicant llibres de gran difusió.
L'any 1984, obre el Centre Mèdic de l’Adolescent, dedicat al tractament de les malalties específiques d’aquests joves. Home apassionat i compromès, amb vocació humanística, viu de prop la transició política després la mort del general Franco i ho viu com a militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Fruit del seu matrimoni amb Tere Guerin i Martí, té catorze fills, dels què només una filla és metgessa.
JMG
Etiquetes de comentaris:
biografia,
Enric Miralbell Andreu.
Respin Revista de Salud Pública y nutrición
Julio-Septiembre Vol 6 No. 3 2005
CUCARACHAS: BIOLOGÍA E IMPORTANCIA EN SALUD PÚBLICA
Gustavo Ponce, Pedro C. Cantú*, Adriana Flores, Mohamed Badii, Artemio Barragán, Raúl Zapata e Ildefonso Fernández Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Autónoma de Nuevo León) *Facultad de Salud Pública y Nutrición (Universidad Autónoma de Nuevo León) E-mail: gponce@fcb.uanl.mx
Introducción
Las cucarachas pertenecen a uno de los grupos de insectos mejor conocidos y más antiguos; los organismos pertenecientes a este grupo, tienen la característica de adaptarse a una gran variedad de hábitat (1,2) (Ver Tabla 1). Las cucarachas aparecieron en el periodo cambriano y los registros fósiles más antiguos datan de 340 millones de años. Las cucarachas son consideradas como un grupo sinantropico debido a la estrecha relación existente con el hombre, la cual data desde que este último habitaba las cavernas. Actualmente se conocen cerca de 3,500 especies; siendo la mayoría de regiones tropicales (3,4). Presentan una gran variedad de formas, tamaños, colores y hábitat en los que subsisten, siendo solo unas cuantas las que representan importancia en salud pública; en la actualidad se conocen alrededor de 45 patógenos que pueden transmitir de manera mecánica, hallando principalmente bacterias, hongos protozoarios, helmintos y virus (5, 6, 7). Las cucarachas, presentan por lo general forma aplanadas dorsoventralmente y con tegumento liso, variando en color, desde un color café castaño hasta el negro en las especies que invaden las casas. Las antenas que presentan son filiformes y multiarticuladas. Las partes bucales son del tipo mordedor-masticador y el número de alas en general, es de dos pares, aunque en algunas especies se presentan de tipo vestigial; el par de alas externo es angosto, grueso y coriáceo, mientras que el primer par es de tipo membranoso y se pliega como abanico. (8) (Ver Figura 1) Descripción de la biología y hábitat de las especies de cucarachas El ciclo de vida de este grupo de Insectos, consta de tres etapas, huevo, ninfa (diversos estadios) y el adulto (Ver Figura 1). Los huevos de las cucarachas están acomodados en forma pareada, dentro de una cámara llamada oteca, la cual presenta forma de frijol y es de estructura coriácea, la cual puede ser expulsada o bien la hembra puede traerla consigo hasta la eclosión de las ninfas; en otras especies no hay formación de la oteca, ya que son ovovivíparas. El número de huevos varía según la especie (Ver Tabla 2).
...
Patógenos asociados con las cucarachas de importancia en salud pública.
Enfermedades producidas por diversos organismos como las bacterias, se pueden establecer en el cuerpo de las cucarachas. Diversas y severas enfermedades de tipo digestivo, se han
transmitido de manera experimental, diversos tipos de astroenteritis aparecen como las principales enfermedades transmitidas por las cucarachas. Además de nauseas, dolores abdominales, vomito, diarrea, disentería y otras enfermedades. Los agentes patógenos que producen estas enfermedades, son transportados en las patas y cuerpos de las cucarachas y son depositados en la comida y diversos utensilios. El excremento y mudas también contienen
numerosos alérgenos que afectan ojos y piel. Pero uno de los más importantes, son los que producen asma; cualquier tipo de contacto con las cucarachas puede producir las enfermedades antes mencionadas, sin embargo no están asociados con enfermedades
epidémicas. (18, 19, 20)
Enfermedades producidas por diversos organismos como las bacterias, se pueden establecer en el cuerpo de las cucarachas. Diversas y severas enfermedades de tipo digestivo, se han
transmitido de manera experimental, diversos tipos de astroenteritis aparecen como las principales enfermedades transmitidas por las cucarachas. Además de nauseas, dolores abdominales, vomito, diarrea, disentería y otras enfermedades. Los agentes patógenos que producen estas enfermedades, son transportados en las patas y cuerpos de las cucarachas y son depositados en la comida y diversos utensilios. El excremento y mudas también contienen
numerosos alérgenos que afectan ojos y piel. Pero uno de los más importantes, son los que producen asma; cualquier tipo de contacto con las cucarachas puede producir las enfermedades antes mencionadas, sin embargo no están asociados con enfermedades
epidémicas. (18, 19, 20)
- Bacterias: En condiciones naturales se han hallado en las cucarachas especies patógenas que promueven diversos cuadros de disentería, diarrea, fiebre tifoidea, gastroenteritis, entre
otros padecimientos.
- Hongos: Estudios micologicos han revelado la presencia de actinomicetos y blastomicetos patógenos, en integumento, buche, intestino posterior y hemoceloma de especimenes de capturados en viviendas y hoteles.
- Helmintos: Este grupo de organismos patógenos, representa después de las bacterias, el grupo más relevante, toda vez que muchos de ellos son parásitos primarios del hombre. Estos
se albergan en el aparato digestivo de las cucarachas, y adicionalmente se ha observado la presencia de huevos de helmintos en las heces de estos insectos.
- Protozoarios: Se ha demostrado la presencia de protozoarios patógenos en el hombre que pueden ser transportados por la cucarachas, que pueden desencadenar principalmnte
enfermedades como la amibiasis y giardiasis.
- Virus: Las cucarachas son solamente vectores mecánicos de virus, no representando un serio problema en este aspecto.
otros padecimientos.
- Hongos: Estudios micologicos han revelado la presencia de actinomicetos y blastomicetos patógenos, en integumento, buche, intestino posterior y hemoceloma de especimenes de capturados en viviendas y hoteles.
- Helmintos: Este grupo de organismos patógenos, representa después de las bacterias, el grupo más relevante, toda vez que muchos de ellos son parásitos primarios del hombre. Estos
se albergan en el aparato digestivo de las cucarachas, y adicionalmente se ha observado la presencia de huevos de helmintos en las heces de estos insectos.
- Protozoarios: Se ha demostrado la presencia de protozoarios patógenos en el hombre que pueden ser transportados por la cucarachas, que pueden desencadenar principalmnte
enfermedades como la amibiasis y giardiasis.
- Virus: Las cucarachas son solamente vectores mecánicos de virus, no representando un serio problema en este aspecto.
Tabla 3.- Agentes patógenos asociados con las especies de cucarachas de importancia en salud pública.
Bacterias
Alcaligenes faecalis producen Gastroenteritis, infección de heridas, vías urinarias transmitida por la Periplaneta americana.
Bacillus subtilis producen Conjuntivitis, contaminación de comidas transmitida por Periplaneta americana, B. orientales y Blaberus craniifer.
Bacillus cereus producen Contaminación de comidas transmitida por Blatela craniifer.
Campylobacter jejuni produce Enteritis transmitida por Blatela orientales y P. americana.
Clostridium perfigrens produce Gangrena transmitida por Cucarachas en general.
Clostridium perfigrens produce Gangrena transmitida por B. orientalis.
Clostridium novii produce Gangrena transmitida por B. orientalis
Enterobacter aerogenes produce Bacterias transmitida por B. germanica P. americana
Escherichia coli produce Diarrea, Infección de heridas transmitida por B. germanica, P. americana y B. orientalis.
Klebsiella pneumoniae produce Neumonía, Infecciones en vías urinarias transmitida por Cucarachas en general.
Mycobacterium leprae produce Lepra transmitida por B. germanica
P. americana y P. australasiae.
P. americana y P. australasiae.
Nocardia sp. produce Actinomycetoma transmitida por P. americana.
Proteus morganii produce Infección de heridas transmitida por P. americana.
Proteus rettgeri produce Infección de heridas transmitida por P. americana.
Proteus vulgaris produce Infección de heridas transmitida por P. americana, B. orientales y B. craniifer.
Proteus mirabilis produce Gastroenteritis, Infección de heridas transmitida por P. americana.
Pseudomonas aeruginosa produce Gastroenteritis, Infecciones respiratorias transmitida por P. americana, B. orientales, B. germanica y B. craniifer.
Salmonella bredeny produce Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Salmonella newport produce Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Salmonella oranienburg produce Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Salmonella panama produce Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Salmonella parathyphiB produce Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Streptococcus pyrogenes causa Neumonía transmitida por B. orientalis
Salmonella typhi causa Tifoidea transmitida por B.orientalis.
Salmonella typhi causa Tifoidea transmitida por B.orientalis.
Salmonella typhimurium causa Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por B. germanica, Nauphoeta cinerea.
Salmonella rienmorbificans causa Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Salmonella bareilly causa Gastroenteritis, Contaminación de alimentos transmitida por P. americana.
Serratia marscesens causa Contaminación de alimentos transmitida por P. americana,B. orientales y B. germanica.
Shigella dysenteriae causa Disentería transmitida por B. germanica.
Staphylococcus aureus causa Infección de heridas, infección de piel, infección de órganos internos transmitida por B. orientales,
B. germanica, B. craniifer.
B. germanica, B. craniifer.
Streptococcus faecalis causa Neumonía producida por P. americana, B. orientales y B. germanica.
Vibrio spp. causa No aplica transmitida por B. orientalis.
Yersinia pestis causa Plaga transmitida por B. orientalis.
Hongos
Aspergillis niger causa Neumomicosis, otomicosis transmitida por P. americana
Aspergillis fumigatis causa Neumomicosis broncomicosis transmitida por B. orientales
Helmintos
Ancylostoma duodenale parasita a los humanos con Gusano transmitido por el vector Periplaneta americana
Ascaris lumbricoides parasita a los humanos con Gusano redondo transmitido por el vector P. americana
Ascaris sp parasita a los humanos con Gusano redondo transmitido por el vector Blatela orientalis
Enterobius vermicularis transmitido por el vector B. orientales y Blatela germanica
Hymenolopsis sp parasita a los humanos por el vector P. americana
Necator americano parasita a los humanos por el vector P. americana
Trichuris trichuria causa Triquinosis transmitida por P. americana
Entamoeba hystolytica causa Amibiasis parasita a los humanos por el vector P. americana, B. rientales, B. germanica, P. australasiae
Giardia sp. Giardiasis transmitidas por Cucarachas en
general.
general.
Virus
Poliomyelitis causa Polio transmitida por B. germanica
P. americana y Supella longipalpa
http://www.medigraphic.com/pdfs/revsalpubnut/spn-2005/spn053f.pdf
Etiquetes de comentaris:
cucarachas,
pandemias
19 de jul. 2016
ACTUALITZACIÓ:
"DESPRÉS
DE LES ELECCIONS DEL 26-Juliol DE 2016: PERSPECTIVES FUTURES"
INTERVINDRAN:
XAVIER DOMÈNECH
(EN COMÚ PODEM)
ESTER CAPELLA (ERC)
LIDIA GUINART
(PSC)
ANNA GABRIEL
(CUP- Crida Constituent)
MODERARÀ
EL DEBAT: ANTONIO RUIZ (CEDESC)
DIJOUS, 28 DE JULIOL, a les 18:30 h
LLOC: CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER
(“PERE QUART”)
Carrer Comandante Benitez, 6, de
Barcelona.
METRO: Les Corts i Pça. Del Centre (3,
Línea Verda) i Badal (Línea 5, Blava).
ENTRADA LLIURE I GRATUITA.
Esteu convidats i ens
agradaria que en féssiu difusió.
organitza:
CEDESC
escritsocialistes
CENTRE D’ESTUDIS I DEBATS de l’espai ubicat a l’ESQUERRA del SOCIALISME a CATALUNYA
18 de jul. 2016
"DESPRÉS
DE LES ELECCIONS DEL 26-Juliol DE 2016: PERSPECTIVES FUTURES"
INTERVINDRAN:
XAVIER DOMÈNECH
(EN COMÚ PODEM)
GABRIEL RUFIÁN
(ERC)
LIDIA GUINART
(PSC)
ANNA GABRIEL
(CUP- Crida Constituent)
DIJOUS, 28 DE
JULIOL, a les 18:30 h
LLOC: CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER
(“PERE QUART”)
Carrer Comandante Benitez, 6, de
Barcelona.
METRO: Les Corts i Pça. Del Centre (3, Línea
Verda) i Badal (Línea 5, Blava).
ENTRADA
LLIURE I GRATUITA.
Esteu convidats i ens
agradaria que en féssiu difusió.
organitza:
CEDESC
escritsocialistes
CENTRE D’ESTUDIS I DEBATS de l’espai ubicat a l’ESQUERRA del SOCIALISME a CATALUNYA
Etiquetes de comentaris:
26-J-2016,
Eleccions,
perspectives
11 de jul. 2016
Perspectives després de les eleccions del 26-J
TAULA RODONA
PONENTS CONVIDATS
"DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 26-J DE 2016: PERSPECTIVES FUTURES".
Aquesta acta es planteja com a continuació de la Taula rodona “Debat de l´Esquerra davant el 26-J” on van participar CARLES MARTí (PSC), EDUARD LOPEZ (ERC) Y RAIMUNDO VIEJO (EN COMÚ PODEM), i el debat desenvolupat l’1 de juny de 2016 a Cal Ninyo, a Sant Boi del Llobregat.
PONENTS CONVIDATS
XAVIER DOMÈNECH (EN COMÚ PODEM), GABRIEL RUFIÁN (ERC),
MERITXELL BATET (PSC) I UN RESPONSABLE DE LA CUP.
(Si algun dels citats no
pogués participar, els informarem en breu qui el substituirà).
DIJOUS, 28 DE JULIOL, a les 18:30 h
LLOC
CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER (“PERE QUART”), C/ Comandante Benitez,
6, de Barcelona.
METRO: Les Corts i Pça. Del Centre (3, Línea Verda) i Badal
(Línea 5, azul).
Esteu convidats i ens
agradaria que en féssiu difusió.
Coordinat per:
escritsocialistes
REVISTA D’INFORMACIÓ i DEBAT
REVISTA D’INFORMACIÓ i DEBAT
CENTRE D’ESTUDIS I DEBATS de l’espai ubicat a l’ESQUERRA del SOCIALISME a CATALUNYA
Etiquetes de comentaris:
26-J,
eleccions 2016,
perspectives futures
23 de febr. 2016
A las pocas horas de hacerse pública la nota Consejo del Colegios de Médicos de Cataluña, los medios informativos daban cuenta, con pelos y señales, de los 'tarugos' que cada cirujano ha estado cobrando de Traiber. Esas cantidades, según revelan los papeles incautados a la empresa, llegan a suponer hasta un 25% de cada prótesis. A la luz de estos hechos, el juez instructor asevera en un auto que los partícipes de la trama se encuentran "en una posición criminal y procesal muy delicada".
Dr. JORDI CASAS SABATER (cirujano ortopédico de la Clínica del
Pilar): "16- feb-11 Acuerdo de colaboración de 1.200 euros en privado, cobrar 4.500 euros".
-Dr. SALVADOR FERNÁNDEZ GARCíA (cirujano ortopédico del PARC TAULí
SABADELL): "22-feb-11 Liquidación de Apsis. Acuerdo de 500 euros (DKV,San itas, Adeslas) y compensación en privadas"; "8-mar-ll Visita deseguimiento. Le comento que a partir de siguiente prótesis mutua (DKV, Sanitas) 300 euros".
-Dr. JUAN L. MAESTRO DE LEÓN (neurocirujano de la CLíNICA
DEXEUS): "14- FEB-11 Acuerdo: 30% PRIVADO Y 500 € (San itas)".
-Dr. OSVALDO GÓMEZ SOSA (cirujano ortopédico de la TEKNON): "15-FEB-11 Acuerdo: A partir de 3.000 € para él (privado)".
-Dr. FERRAN NADAL GARCíA (cirujano ortopédico de CLíNICA
SAGRADA FAMILIA): "Tiene acuerdo con Vortrom (a partir de 2.500 €para él, paciente privado)".
-Dr. JORDI CASAS SABATER (cirujano ortopédico de la Clínica delPilar): "16- feb-11 Acuerdo de colaboración de 1.200 euros en privado,cobrar 4.500 euros".
-Dr. SALVADOR FERNÁNDEZ GARCíA (cirujano ortopédico del PARC TAULí SABADELL): "22-feb-11 Liquidación de Apsis. Acuerdo de 500 euros (DKV,Sanitas, Adeslas) y compensación en privadas"; "8-mar-ll Visita deseguimiento. Le comento que a partir de siguiente prótesis mutua (DKV, Sanitas) 300 euros".
-Dr. JUAN L. MAESTRO DE LEÓN (neurocirujano de la CLíNICA
DEXEUS): "14- FEB-11 Acuerdo: 30% PRIVADO Y 500 € (San itas)".
-Dr. OSVALDO GÓMEZ SOSA (cirujano ortopédico de la TEKNON): "15-FEB-11 Acuerdo: A partir de 3.000 € para él (privado)".
-Dr. FERRAN NADAL GARCíA (cirujano ortopédico de CLíNICA
SAGRADA FAMILIA): "Tiene acuerdo con Vortrom (a partir de 2.500 € para él, paciente privado)".
-Dr. LLUIS MADERA CAT (cirujano ortopédico de CLíNICA BOFILL GIRONA):"DEFINIR, OFERTA PRESENTADA EN
DIClEMBRE.CONTRAOFERTA DE VORTROM (COBRO DE 2.500 €POR PROT. PRIVADO)".
-Dr. ALEJANDRO POAL-MANRESA (cirujano ortopédico de BROGGI (SANTJOAN DESPI)): "17-feb-11 Acuerdo colaboración con prótesis DKV,SANITAS de 500 € Y compensación con privadas.,
-Dr. XAVIER MARTíN OLIVA (cirujano ortopédico de CLíNICA DEL REMEI):"ENTRAR LA PRÓTESIS APSIS DANDO A CAMBIO PRÓTESISMOORE SIN CARGO".
-Dr. JESÚS LAFUENTE BARAZA (neurocirujano de HOSPITAL DE MAR):"31-mar- 11 Visita a Traiber. Muy contento con todo. Me comenta que pondráun vercol",
-Dr. XAVIER CLOS BUSQUETS (cirujano Ortopédico de HOSPITAL DE VIC):"ENTRAR COMO DISTRIBUIDOR EN CONSORCI HOSPITALARIVIC. FACTURA LAS PRÓTESIS AÚN SIENDO DE MUTUAS.DEFINIR COLABORACIÓN".
-Dr. CARLOS JUSTIBRÓ BERLANGA (cirujano ortopédico de CLíNICA DELREMEI): "ABRIL Acuerdo para Apsis. Cobrar 5000 €, darle 1800 €".
-Dr. CARLOS JUSTIBRÓ BERLANGA (cirujano ortopédico de CLíNICA DELREMEI): "ABRIL Acuerdo para Apsis. Cobrar 5000 €, darle 1800 €".
-Dr. JOAN LLUIS TOMÁS VIDAL (cirujano ortopédico de CLíNICA
CORACHAN):"RECUPERAR ACUERDO PACTADO EN DICIEMBRE 2010.(1.000 € COLABORACIÓN PRIVADO). HA VUELTO A TRABAJAR CON CAMPOY".
-Dr. JOSÉ A. MELLADO NAVAS (cirujano ortopédico de VIC (HOSPITAL DE VIC)): "18-feb-11 Le comento colaboración: cobrando 4.000 € (1 .500 €
para el) en privado. Igual que competencia".
-Dr. SECUNDINO MARTíN FERRER (neurocirujano de TRUETA GIRONA): "PRESENTAClON VER COL HOSPITAL TRUETA (GIRONA) y ENTRADA POR PRECIO EN CONCURSO".
-Dr. MANUEL RIERA MANRESA (cirujano ortopédico de CIMA): "16-feb-11 Le comento la colaboración que podemos darle. La competencia apenas le da nada".
-Dr. ANDREU COMBALLA ALEU (cirujano ortopédico de CLlNIC (HOSPITAL CLlNIC)): "14-mar-11 Le comento posible colaboración. Difícil pero insistir".
-Dr. JORDI RIMBAU MUÑOZ (neurocirujano de TRUETA GIRONA): "PRESENTAClÓN VER COL. SUPEROFERTA
COLABORACIÓN".
Dr. CARLES DOLZ JORDI (cirujano ortopédico de HOSPITAL DE
VILADECANS): "HACER SÚPER OFERTA DE COLABORACIÓN. PONE UNAS 80PRÓTESIS AL AÑO"; "22-mar-11 Le presento oferta. Cerraracuerdo semana que viene".
Font:
Dr. JORDI CASAS SABATER (cirujano ortopédico de la Clínica del
Pilar): "16- feb-11 Acuerdo de colaboración de 1.200 euros en privado, cobrar 4.500 euros".
-Dr. SALVADOR FERNÁNDEZ GARCíA (cirujano ortopédico del PARC TAULí
SABADELL): "22-feb-11 Liquidación de Apsis. Acuerdo de 500 euros (DKV,San itas, Adeslas) y compensación en privadas"; "8-mar-ll Visita deseguimiento. Le comento que a partir de siguiente prótesis mutua (DKV, Sanitas) 300 euros".
-Dr. JUAN L. MAESTRO DE LEÓN (neurocirujano de la CLíNICA
DEXEUS): "14- FEB-11 Acuerdo: 30% PRIVADO Y 500 € (San itas)".
-Dr. OSVALDO GÓMEZ SOSA (cirujano ortopédico de la TEKNON): "15-FEB-11 Acuerdo: A partir de 3.000 € para él (privado)".
-Dr. FERRAN NADAL GARCíA (cirujano ortopédico de CLíNICA
SAGRADA FAMILIA): "Tiene acuerdo con Vortrom (a partir de 2.500 €para él, paciente privado)".
-Dr. JORDI CASAS SABATER (cirujano ortopédico de la Clínica delPilar): "16- feb-11 Acuerdo de colaboración de 1.200 euros en privado,cobrar 4.500 euros".
-Dr. SALVADOR FERNÁNDEZ GARCíA (cirujano ortopédico del PARC TAULí SABADELL): "22-feb-11 Liquidación de Apsis. Acuerdo de 500 euros (DKV,Sanitas, Adeslas) y compensación en privadas"; "8-mar-ll Visita deseguimiento. Le comento que a partir de siguiente prótesis mutua (DKV, Sanitas) 300 euros".
-Dr. JUAN L. MAESTRO DE LEÓN (neurocirujano de la CLíNICA
DEXEUS): "14- FEB-11 Acuerdo: 30% PRIVADO Y 500 € (San itas)".
-Dr. OSVALDO GÓMEZ SOSA (cirujano ortopédico de la TEKNON): "15-FEB-11 Acuerdo: A partir de 3.000 € para él (privado)".
-Dr. FERRAN NADAL GARCíA (cirujano ortopédico de CLíNICA
SAGRADA FAMILIA): "Tiene acuerdo con Vortrom (a partir de 2.500 € para él, paciente privado)".
-Dr. LLUIS MADERA CAT (cirujano ortopédico de CLíNICA BOFILL GIRONA):"DEFINIR, OFERTA PRESENTADA EN
DIClEMBRE.CONTRAOFERTA DE VORTROM (COBRO DE 2.500 €POR PROT. PRIVADO)".
-Dr. ALEJANDRO POAL-MANRESA (cirujano ortopédico de BROGGI (SANTJOAN DESPI)): "17-feb-11 Acuerdo colaboración con prótesis DKV,SANITAS de 500 € Y compensación con privadas.,
-Dr. XAVIER MARTíN OLIVA (cirujano ortopédico de CLíNICA DEL REMEI):"ENTRAR LA PRÓTESIS APSIS DANDO A CAMBIO PRÓTESISMOORE SIN CARGO".
-Dr. JESÚS LAFUENTE BARAZA (neurocirujano de HOSPITAL DE MAR):"31-mar- 11 Visita a Traiber. Muy contento con todo. Me comenta que pondráun vercol",
-Dr. XAVIER CLOS BUSQUETS (cirujano Ortopédico de HOSPITAL DE VIC):"ENTRAR COMO DISTRIBUIDOR EN CONSORCI HOSPITALARIVIC. FACTURA LAS PRÓTESIS AÚN SIENDO DE MUTUAS.DEFINIR COLABORACIÓN".
-Dr. CARLOS JUSTIBRÓ BERLANGA (cirujano ortopédico de CLíNICA DELREMEI): "ABRIL Acuerdo para Apsis. Cobrar 5000 €, darle 1800 €".
-Dr. CARLOS JUSTIBRÓ BERLANGA (cirujano ortopédico de CLíNICA DELREMEI): "ABRIL Acuerdo para Apsis. Cobrar 5000 €, darle 1800 €".
-Dr. JOAN LLUIS TOMÁS VIDAL (cirujano ortopédico de CLíNICA
CORACHAN):"RECUPERAR ACUERDO PACTADO EN DICIEMBRE 2010.(1.000 € COLABORACIÓN PRIVADO). HA VUELTO A TRABAJAR CON CAMPOY".
-Dr. JOSÉ A. MELLADO NAVAS (cirujano ortopédico de VIC (HOSPITAL DE VIC)): "18-feb-11 Le comento colaboración: cobrando 4.000 € (1 .500 €
para el) en privado. Igual que competencia".
-Dr. SECUNDINO MARTíN FERRER (neurocirujano de TRUETA GIRONA): "PRESENTAClON VER COL HOSPITAL TRUETA (GIRONA) y ENTRADA POR PRECIO EN CONCURSO".
-Dr. MANUEL RIERA MANRESA (cirujano ortopédico de CIMA): "16-feb-11 Le comento la colaboración que podemos darle. La competencia apenas le da nada".
-Dr. ANDREU COMBALLA ALEU (cirujano ortopédico de CLlNIC (HOSPITAL CLlNIC)): "14-mar-11 Le comento posible colaboración. Difícil pero insistir".
-Dr. JORDI RIMBAU MUÑOZ (neurocirujano de TRUETA GIRONA): "PRESENTAClÓN VER COL. SUPEROFERTA
COLABORACIÓN".
Dr. CARLES DOLZ JORDI (cirujano ortopédico de HOSPITAL DE
VILADECANS): "HACER SÚPER OFERTA DE COLABORACIÓN. PONE UNAS 80PRÓTESIS AL AÑO"; "22-mar-11 Le presento oferta. Cerraracuerdo semana que viene".
Font:
Bon dia,
Una llarga llista de personal mèdic sota sospita
A banda de Luis Márquez, hi ha dotze càrrecs de Traiber que també estan sent investigats, i la resta pertanyen a personal mèdic de diversos centres de Catalunya i l'Estat espanyol. Aquests centres són la Clínica del Pilar, el Parc Taulí Sabadell, la clínia Dexeus, la Teknon, la clínica Sagrada Família, la clínica Bofill, el Sant Joan Despí, la Clínica del Remei, l'Hospital de Mar, l'Hospital de Vic, la clínica Corachan, l'hospital Trueta, CIMA, l'hospital Clínic, l'hospital de Viladecans, les Tres Torres, l'hospital Platón, l'hospital de Terrassa, el Sant Pau, l'Esperit de Santa Coloma, el Santa Tecla i l'hospital Joan XXIII.
D'entre els investigats, cal destacar la presència de Miquel Vilardell, que va ser president del Col·legi de Metges de Barcelona entre el 2010 i el 2014, i les actuacions de dos metges de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, que haurien implantat una pròtesi en mal estat a un pacient, el maig de 2014, i no ho van comunicar a les autoritats competents, segons el jutge. L'aixecament del secret de sumari revela la petició realitzada a diversos centres mèdics per tenir una llista de les possibles víctimes de les pròtesis defectuoses de Traiber.
El juez censura que Salud no analizase las prótesis de Traiber
Los más de 6.000 pacientes afectados por las piezas defectuosas se extienden por 11 comunidades autónomas, Portugal, Francia e Italia
El juez que instruye la causa contra la empresa Traiber por dispensar prótesis de rodilla, cadera y columna caducadas y pagar comisiones ilegales a médicos para implantarlas ha censurado en el auto judicial que los productos en mal estado no fuesen sometidos a inspecciones de calidad por parte de la Agencia Española del Medicamento (AEMPS) y la Dirección General de Ordenación y Regulación Sanitaria de la Generalitat.
“Lo que queda claro es que ninguno de los dos organismos había inspeccionado nunca a Traiber y habrá que preguntarse quién tenía la obligación”, apunta el magistrado. El juez recuerda que las prótesis defectuosas “no se colocaron en un chiringuito o un sótano”, sino en una treintena de hospitales públicos y clínicas privadas de Cataluña, por lo que “habrá que investigar si los poderes públicos dejaron desamparados” a los pacientes afectados.
En total, son más de 6.000 personas de 11 comunidades autónomas, Portugal, Francia e Italia las perjudicadas por las prótesis en mal estado. El magistrado ha pedido a las instituciones reguladoras del Gobierno central y de la Generalitat que respondan “a la mayor brevedad” si inspeccionaron o no a Traiber desde su constitución hasta el 7 de noviembre de 2014, cuando la misma AEMPS cerró cautelarmente la empresa.
Apenas 24 horas después de que se hiciese público el auto judicial en el que se imputaba a 47 médicos por el cobro de comisiones ilegales desde Traiber, el Colegio de Médicos de Barcelona (COMB) salió al paso contra las acusaciones a algunos de sus colegas y reprochó al juez que se difundiesen los nombres de los facultativos imputados sin avisarles previamente y sin probar su participación en los hechos. “Esto puede poner en riesgo la confianza de los pacientes con sus médicos y, por tanto, la salud de los ciudadanos en general”, criticó.
El COMB también exigió preservar la presunción de inocencia de los médicos imputados y pidió que se aclare “lo más pronto posible si la imputación masiva es por una infracción administrativa o si se trata de una acusación por daños demostrados sobre la salud de los pacientes que se hayan implantado estas prótesis”.
El juez ve indicios suficientes para imputar a los investigados por delitos de prevaricación, malversación, alteración del precio en concursos públicos, tráfico de influencias, cohecho, omisión del deber de perseguir delitos, fraude, estafa, corrupción entre particulares, falsedad documental, contra la salud pública y blanqueo de capitales.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)