VIVIM LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS COVIT-19

APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE LES EPIDÈMIES

 A mesura que la població veia acostar-se problemes de salut que ens afecten per un període limitat augmenta la preocupació i el pes de l’opinió pública en la salut , però encara augmenta més en la presa de decisions preventives o de contenció el pes dels diversos sectors econòmics i polítics.

En el cas de el problema de salut de les epidèmies infeccioses el debat sobre el contagi es va anar obrint pas en el passat, i va adquirir un rerefons econòmic i polític que va tibar el seu pes sobrepassant el de la raó científica.

La teoria del contagi de entre les persones, animals i essers vius malalts quan no es disposa de tractaments efectius ens proposa solucions profilàctiques com quarantenes, cordons sanitaris i fumigacions cosa que és un obstacle al creixement de la circulació de mercaderies i de persones.

Recordem que el liberalisme econòmic és contrari a la regulació.

Si no caiem en el dogmatisme lliberal, un cop detectades les senyals del problema contagiós de salut, en una ciutat o lloc, cal anar ràpid a acordonar o tancar el territori, ja que en qüestió de dies caldrà fer-ho en un territori més ampli. Així veiem que als pocs dies del tancament d’Italia ha començat el d’Espanya amb el tancament de centres educatius, universitat, residències i casals d’avis, llocs de reunió i aglomeració...

Quan hi ha coneixement d’irregularitats per mala vigilància o suborn es multiplica la població i el territori a aïllar.

Per estudiar la situació dels llocs sans, dels llocs habitables, dels llocs que a evitar i dels llocs amb poblacions malaltes es realitzen investigacions empíriques en estudis geogràfics i estadístics sobre l’origen i desenvolupament de les epidèmies, des del segle XVIII en les “Geografies i topografies mèdiques” ( a França i Anglaterra abans que en castellà). Els primers estudis descrivien les variables meteorològiques i climàtiques, del terreny, l’aigua, l’aire, la societat, el temperament dels habitants del lloc i de les malalties que patien els habitants de París, Montpeller. Al segle XIX a partir dels estudis monogràfics de les ciutats es va enllaçar amb tractats generals d’higiene. Ja entrat aquest segle XIX, es centrà l’atenció dels estudis de l’espai on vivim i el medi ambient  en relació a les malalties infeccioses com mostren les obres de divulgació de l’època i el desenvolupament de la corrent Higienista. Ha sigut un antecedent de l’ecologia mèdica. Entenem l’impacte de malalties i epidèmies com a fenomen social.

La pobresa, l’excés de treball, la mala alimentació, la densitat dels habitatges i barris, factors econòmics i de salubritat els prioritzava el doctor vienès Joan Pere Franc al seu fulletó “ La misèria del poble, mare de malalties”, assenyalant que els barris pobres de les ciutats, les condicions de vida i treball, el llocs públics de reunió com mercats, escoles, esglésies, teatres com a focus de epidèmia.

Com veieu, en defensa pròpia i de la nostra comunitat tots podem aportar.

12 març 2020

Manuel Miralbell