26 de gen. 2022

distintes estrategies que nos han de permitir transcurrir con la menor enfermedad possible

 “Caldria reivindicar des d’un pensament progressista és l’individu que pensa i actua des de la independència i no es deixa anorrear per les veus dominants ni busca l’escalfor que proporcionen els pensaments únics.”

Victoria Camps

 Ya vamos por el tercer año de la pandemia, y los que nos quedan.

El largo periodo de padecimiento del virus de la corona y de la gestión autoritària y poco científica que estamos empezando a vivir, nos presenta distintes estrategies que nos han de permitir transcurrir con la menor enfermedad possible, con la menor mortalidad possible y con una visión poliédrica del problema que nos permita abordar el sistema abierto de la biologia, de la sociedad , la cultura ( entendida como modos de vida), la política y de la economia.

 La salud entendida como un bien de todos, que constuimos entre todos, y que sin la aportación de todos no es posible promover el pleno ejercicio de los derechos de los ciudadanos a desarrollar su capacidad personal y comunitaria de salud.

Crear nuevas formas de participación, colaboración social y alianzas estratégicas con los diferentes sectores de la sociedad

En un proceso dinámico. Establecer redes y alianzas para avanzar en la práctica. Construyendo y deconstruyendo.

Cuando las personas toman conciencia de lo que les causa la ausencia / pérdida de poder empiezan el proceso de empoderarse, reconocen las fuerzas opresivas que las oprimen y  actúan para hacer cambios individuales y sociales, para pasar a la acción sobre los determinantes sociales de la salud,  para la equidad, para que se conviertan en protagonistas activos de su salud.

Transformar los servicios de salud pública guiados por los profesionales de salud para que sean más accesibles a todos los pacientes, especialmente a los inmigrantes recién llegados,  comunidades minoritarias y grupos y personas con desventaja social y económica. 

Las personas marginadas reciben menor atención, por la falta de conocimiento de los servicios que tienen a su disposición, por falta de disposición de los propios servicios , y por la actitud negativa o falta de conciencia del personal de los propios servicios.


Lecciones de un año de Covid avances científicos y fracasos políticos, ¿qué podemos aprender para el futuro? x Yuval Noah Harari

 

Lecciones de un año de Covid x Yuval Noah Harari

En un año de avances científicos y fracasos políticos, ¿qué podemos aprender para el futuro?

Si la pandemia de COVID-19 no mengua en 2021 y continúa matando a millones, no será porque en la eterna guerra entre los patógenos y la humanidad triunfe la naturaleza irrefrenable: “Será un fracaso humano y, más precisamente, un fracaso político”, advirtió Yuval Noah Harari, el historiador y filósofo israelí, autor de Sapiens: De animales a dioses.

A un año de la crisis del coronavirus evaluó que, dado que hoy existen “el conocimiento y las herramientas necesarias para prevenir que un nuevo patógeno se disperse y cree una pandemia”, si se siguen perdiendo vidas y destruyendo economías, o si el SARS-CoV-2 se convierte en el comienzo de una ola de nuevas epidemias, sería solo una muestra del despeñadero político. Porque la ciencia está, a diferencia de lo que sucedió en la peste negra e incluso en la gripe de 1918. Y hoy los humanos tienen incluso un mundo virtual donde refugiarse del patógeno.

Si algo falla, entonces, no habrá otra responsable que la propia humanidad.

En un artículo para el Financial Times, el best seller de Homo Deus: Breve historia del mañana y 21 lecciones para el siglo XXI resumió, desde una perspectiva histórica amplia, el primer año del COVID-19, y observó una diferencia enorme en comparación con el pasado: “2020 mostró que la humanidad está lejos de ser indefensa. Las epidemias ya no son fuerzas incontrolables de la naturaleza. La ciencia las ha convertido en un desafío manejable”.

Entonces, ¿por qué más de 2,5 millones de muertos en el mundo? ¿Por qué economías enteras colapsadas y hasta países cerrados?

“Por malas decisiones políticas”, escribió, sin ambages, Harari.

Durante la primera ola de la peste negra, cuando murió la tercera parte de la población de Inglaterra, nadie pensó que Eduardo III debía haberlo impedido, porque los humanos no tenían idea de qué causaba la enfermedad, ni cómo se la podía detener. Era una calamidad natural, acaso la ira de dios, pero ciertamente no estaba en las manos de un monarca. Durante la gripe de 1918, aun con los avances de la ciencia, las mentes más brillantes del mundo no pudieron identificar al virus, y por lo tanto muchas de las medidas que se tomaron no sirvieron y no hubo manera de encontrar una vacuna, pues se la buscaba a tientas.

Esta vez, en cambio, la experiencia fue radicalmente distinta.

“Las primeras alarmas sobre una potencial epidemia nueva comenzaron a sonar a finales de diciembre de 2019. El 10 de enero de 2020 los científicos no sólo habían aislado al virus responsable sino que habían hecho la secuencia de su genoma y habían publicado la información en línea”, recordó Harari la cronología del SARS-CoV-2. “En unos pocos meses se volvió claro qué medidas podrían demorar y detener las cadenas de infección. En menos de un año había producción masiva de varias vacunas efectivas. En la guerra entre los humanos y los patógenos, nunca los humanos habían sido tan poderosos”.

2020 no fue un desastre: todo esto salió bien

Más allá de la biotecnología, muchos otros progresos permitieron que las sociedades no colapsaran como en un apocalipsis o cayeran en la hambruna. En primer plano, destacó Harari, están las tecnologías de la información.

En 1918 se podía poner en cuarentena a todos los que mostraban síntomas, pero no se podía rastrear a los presintomáticos ni a los asintomáticos, lo cual contribuyó a socavar el éxito del aislamiento, y la gripe siguió progresando. “Al contrario, en 2020 la vigilancia digital facilitó mucho el seguimiento y la localización de los vectores de la enfermedad, con lo que la cuarentena pudo ser más selectiva y eficaz”, argumentó.

Lo más importante del aporte tecnológico fue que internet permitió —al menos en los países desarrollados— un confinamiento prolongado sin que colapsaran ni el mundo material ni el virtual.

Si durante milenios la producción agrícola dependió de las manos humanas, hoy sólo el 1,5% de la población de Estados Unidos trabaja en el campo, comparó Harari. Con eso se alimenta a los 331 millones de habitantes y también se exporta comida. La razón es tecnológica: “Casi toda la labor agrícola está hecha por máquinas, que son inmunes a las enfermedades. Por ende el confinamiento tuvo sólo un pequeño impacto en la agricultura”.

Algo similar sucede con el transporte, tanto de alimentos como de otros bienes. Si la peste negra pasó por la ruta de la seda desde Asia a Medio Oriente, y de ahí en barcos a Europa, fue por la necesidad de mano de obra humana en esos procesos. En cambio, el comercio mundial en 2020 funcionó más o menos tersamente porque pocos hombres trabajan en él.

¿Hubo crisis del papel higiénico en los Estados Unidos? La gente compró entonces en línea y sus rollos llegaron en cajas con formularios postales de China, producidos, empacados y transportados por máquinas.

En el siglo XVI la entera flota mercante de Inglaterra podía transportar 68.000 toneladas de bienes con 16.000 tripulantes. Hoy un solo barco de Hong Kong puede llevar casi 200.000 toneladas con un equipo de 22 personas. La única industria de transporte que colapsó fue la que se ocupa del movimiento de humanos: la aviación comercial y el turismo. El volumen de comercio marítimo global perdió sólo un 4%, ilustró Harari.

Acaso un abogado se presentó con un filtro de gatito a una video audiencia ante los tribunales: hubo inconvenientes como ese, reconoció el pensador. Pero la justicia se siguió administrando.

La humanidad se retiró al mundo virtual, porque el mundo material era inhabitable hasta el control del virus letal, y mucho de la vida continuó de manera digital. E internet no colapsó, a diferencia de lo que hubiera sucedido si de pronto el tránsito sobre un puente físico se multiplicara monstruosamente. En la trinchera quedaron médicos y enfermeros, trabajadores esenciales del comercio minorista y de la seguridad, y los repartidores que se convirtieron en “la delgada línea roja que mantuvo viva la civilización”, como los calificó Harari.

¿Por qué las políticas públicas resultaron tan ineficaces?

Con todo, el año del COVID-19 expuso una limitación del poder científico y tecnológico: ninguno tiene el alcance para reemplazar a la política. “A la hora de decidir una política pública, tenemos que tomar en cuenta muchos intereses y valores, y dado que no hay una manera científica de determinar cuáles intereses y valores son más importantes, no hay una manera científica de decidir qué deberíamos hacer”, planteó el artículo.

“Por ejemplo, al decidir si se impone un confinamiento no alcanza con preguntar: ‘¿Cuánta gente se enfermará de COVID-19 si no imponemos el confinamiento?’. También deberíamos preguntar: ‘¿Cuánta gente sufrirá depresión si imponemos el confinamiento? ¿Cuánta gente recibirá una mala nutrición? ¿Cuántos se quedarán sin escuela o perderán sus trabajos? ¿Cuántos serán golpeados o asesinados por sus parejas?’”.

Haber contado con las herramientas científicas para enfrentar el coronavirus fue solo una parte de la ecuación, porque las medidas como el distanciamiento social generaron un alto costo económico y emocional. Eso fue un peso accesorio a la carga que la pandemia puso sobre los hombros de los dirigentes mundiales.

“Lamentablemente, demasiados políticos no han estado a la altura de esta responsabilidad”, evaluó Harari.

“Por ejemplo, los presidentes populistas de los Estados Unidos y de Brasil minimizaron el peligro, se negaron a hacer caso a los expertos y en cambio impulsaron teorías conspirativas”, ilustró. “No crearon un plan de acción federal sensato y sabotearon los intentos por detener la pandemia de las autoridades de los estados y los municipios. La negligencia y la irresponsabilidad de los gobiernos de [Donald] Trump y [Jair] Bolsonaro han provocado cientos de miles de muertes evitables”.

La principal diferencia entre el éxito científico y el fracaso político que señaló el autor de Sapiens es la cooperación. Mientras que los científicos del mundo compartieron información libremente y trabajaron juntos en beneficio de la investigación en general, “los políticos no consiguieron crear una alianza internacional contra el virus y acordar un plan global”.

Así, los primeros meses de 2020 se parecieron a “mirar un accidente en cámara lenta”: la ola de contagios y muertes avanzó desde Asia hasta Europa y luego a América, sin que una coordinación global de liderazgos impidiera que la catástrofe se tragara al mundo.

“Las dos potencias principales, Estados Unidos y China, se acusaron mutuamente de ocultar información vital, diseminar desinformación y teorías conspirativas e incluso de haber diseminado el virus deliberadamente”, recordó. La batalla simbólica dejó bajas en campos materiales tan sensibles como el equipamiento médico: “No se hicieron esfuerzos serios para reunir todos los recursos disponibles, optimizar la producción global y asegurar una distribución equitativa de los suministros”.

En particular, se detuvo Harari, “el ‘nacionalismo de la vacuna’ crea una nueva clase de desigualdad global entre los países que pueden vacunar a su población y los que no”.

Eso representa un destilado del error político, porque revela que los dirigentes globales no comprenden un hecho elemental de la pandemia: “En tanto el virus se siga diseminando en cualquier lugar, ningún país puede sentirse seguro de verdad. Supongamos que Israel o el Reino Unido tienen éxito y erradican el virus dentro de sus fronteras, pero el virus se sigue expandiendo entre cientos de millones de personas en la India, Brasil o Sudáfrica. Una nueva mutación de algún remoto pueblo brasileño podría volver ineficaz la vacuna, y ocasionar una nueva ola de infecciones”.

El peligro de una dictadura digital

A pesar del papel positivo que las tecnologías de la información han jugado durante la pandemia, tienen también un lado B. “La digitalización y la vigilancia ponen en peligro nuestra privacidad y allanan el camino para el surgimiento de regímenes totalitarios sin precedentes”, advirtió el pensador israelí. “En 2020 la vigilancia masiva se ha vuelto a la vez más legitimada y más común. Combatir la epidemia es importante, pero ¿amerita la destrucción de nuestra libertad en el proceso? Corresponde a los políticos, más que a los ingenieros, hallar el equilibrio adecuado entre la vigilancia útil y las pesadillas distópicas”.

Propuso algunas reglas básicas que, aun en tiempos de plaga, son eficaces para proteger a los individuos de lo que llamó “dictaduras digitales”. La primera: los datos personales que se puedan recabar, en particular sobre lo que sucede dentro del cuerpo de alguien, se deberían usar para ayudar a esa persona y no para manipularla, controlarla o hacerle daño.

“Mi médico personal conoce muchas cosas en extremo privadas sobre mí. No tengo inconvenientes con que así sea porque confío en que él use esta información en mi beneficio”, dio como ejemplo Harari. “Mi médico no debería vender estos datos a ninguna corporación o partido político. Lo mismo debería suceder con cualquier clase de ‘autoridad de vigilancia de la pandemia’ que pudiéramos establecer”.

La segunda regla básica es que siempre la vigilancia debería ser de doble vía. “Si la vigilancia solo va desde arriba hacia abajo, es el mejor camino hacia la dictadura. Así que cuando se incrementa la vigilancia de los individuos simultáneamente se debería incrementar la vigilancia del gobierno y las grandes corporaciones”, argumentó.

“Si el gobierno dice que es demasiado complicado establecer un modelo de monitoreo semejante en plena pandemia, no le creas. Si no es muy complicado comenzar a monitorear lo que tú haces, no es demasiado complicado comenzar a monitorear lo que hace el gobierno”. Eso incluye, dio como ejemplo, la necesidad de transparencia en la distribución de fondos públicos para paliar la crisis.

Nunca hay que permitir la concentración de demasiados datos en un solo lugar, continuó. “Ni durante la pandemia ni cuando termine”, subrayó. “Un monopolio de datos es la fórmula para una dictadura. Si recolectamos datos biométricos de la gente para detener la pandemia, esto se debería hacer mediante una autoridad sanitaria independiente, no mediante la policía. Y los datos que se obtengan se deberían mantener separados de otros silos de información de los ministerios gubernamentales y las grandes corporaciones”.

Harari se adelantó a las críticas: eso podría generar redundancias e ineficacia, reconoció. Pero mantener un poco de ineficacia le pareció un precio razonable a pagar para impedir el ascenso de una dictadura digital.

Las tres lecciones que dejó un año de pandemia

Así como todavía se habla de la gripe de 1918, y se la estudia como pandemia, el caso del COVID-19 va a reverberar en las conversaciones y la investigación de los años por venir. Pero aun tan temprano, con el coronavirus aun rampante, y más allá de las diferencias en las perspectivas políticas, la experiencia de 2020 ha dejado ya tres lecciones de importancia, concluyó el artículo del pensador detrás de Sapiens.

“Primero, debemos salvaguardar nuestra infraestructura digital”, afirmó. “Ha sido nuestra salvación durante esta pandemia, pero pronto podría ser la fuente de un desastre aun peor”.

¿Cómo sería eso posible? En su opinión, cuando se hacen estimaciones para prever o prepararse para la pandemia que siga, habría que pensar en un ataque a la red tecnológica global, porque es “la principal candidata” a ser “el próximo COVID-19″.

La informatización permitió que la humanidad resistiera en distintos planeos al ataque material del SARS-CoV-2, pero “también nos volvió más vulnerables al malware y la ciber guerra”, explicó. “Al coronavirus le llevó varios meses diseminarse por el mundo e infectar a millones de personas. Nuestra infraestructura digital podría colapsar en un solo día”.

En segundo lugar —continuó— “cada país debería invertir más en su sistema de salud pública”. Puede parecer una verdad de perogrullo, reconoció, “pero los políticos y los votantes a veces logran ignorar las lecciones más obvias”.

Por último, sería conveniente establecer “un poderoso sistema global para monitorear y prevenir las pandemias”, agregó. “En la guerra inmemorial entre los humanos y los patógenos, el frente recorre el cuerpo de todos y cada uno de los seres humanos. Si esta línea se traspasa en cualquier lugar del planeta, nos pone a todos en peligro”. De ahí que “aun la gente más rica en los países más desarrollados tiene un interés personal en proteger a la gente más pobre en los países menos desarrollados. Si un nuevo virus pasa de un murciélago a un humano en un villorrio pobre de una selva remota, en poso días ese virus se puede dar una vuelta por Wall Street”.

La estructura desnuda de un sistema anti plaga como ese existe, conformada por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y varias otras instituciones sanitarias globales. Pero sus recursos económicos son comparables a su impacto político: más que escasos. ”Tenemos que darle a este sistema algo de peso político y mucho más dinero, de manera tal que no dependa completamente de los caprichos de dirigentes autocomplacientes”, aludió a varios casos que se evidenciaron en 2020.

No les corresponde a ellos, porque son expertos y no autoridades elegidas por el voto popular, tomar decisiones sobre políticas de salud. “Eso debería seguir siendo prerrogativa de los políticos”, concluyó. “Pero alguna clase de autoridad sanitaria global independientes sería la plataforma ideal para recopilar información médica, monitorear riesgos potenciales, hacer advertencias y dirigir la investigación y el desarrollo”.

Fuente:

https://www.ft.com/content/f1b30f2c-84aa-4595-84f2-7816796d6841?fbclid=IwAR0PbglG1Fa0ZuuG_GGrFkA7X3R4Tdafi2YDQDdqLIH_dtHbRyLPe5C1uvo

La situació de crisi sanitària arran de la Covid-19 ha posat de manifest les mancances de les polítiques de salut pública

 

La situació de crisi sanitària arran de la Covid-19 ha posat de manifest, una vegada més, les mancances
de les polítiques de salut pública, així com la greu situació del personal dels centres sanitaris i residències geriàtriques, com a punta de l’iceberg d’unes polítiques privatizadores dels serveis de salut i
d’atenció a les persones que han deixat en segon terme, en el marc del model actual, tot allò que té a veure amb la reproducció de la vida i les tasques imprescindibles i necessàries relegades històricament a les dones. 

Alhora, tenint en compte la situació en què ens trobem en el moment actual i que s’allargarà els pròxims mesos, cal abordar d’una manera decidida i valenta la gestió de les noves onades, així com
el desenvolupament de les proves diagnòstiques i de la campanya de vacunació.


1. SOBRE LES POLÍTIQUES DE SALUT PÚBLICA
Les mancances cròniques en salut pública (manca de finançament, formació, preparació en la gestió d’epidèmies de malalties infeccioses i preparació en emergències de salut pública) són a l’arrel de la crisi de salut poblacional i sanitària de la Covid-19. Per això, i contràriament al que han fet els altres partits, nosaltres hi donem una importància primordial.
Així doncs, creiem que s’han de dur a terme polítiques d’emergència en salut pública, i per això ens comprometem a:
· Donada la situació de gran gravetat, incloure dins de l’equip assessor al director de Salut Pública de la Generalitat els experts en salut pública externs a la Generali
tat que voluntàriament s’han ofert a ajudar

en la gestió de la pandèmia.


· Realitzar, responent a la crida de bona part de la comunitat científica internacional, una avaluació d’experts sobre les polítiques de salut i socials en resposta a l’epidèmia, per tal d’enfortir la salut pública catalana i aprendre dels errors i mancances evidenciades durant la pandèmia.
· Incloure els principis d’equitat social (geogràfica, de classe, de gènere, de nacionalitat, d’ètnia o de racialització) i de salut en les polítiques dutes a terme pel govern en resposta a la pandèmia.
· Enfortir la capacitat de preparació i resposta a emergències en salut pública mitjançant la dotació temporal d’una major capacitat gestora a responsables de salut pública del govern, per tal que puguin tirar endavant intervencions urgents basades en l’evidència científica disponible al moment, amb transparència i respectant sempre els criteris d’equitat social i de salut.
· Potenciar la implantació i coordinació de les diferents Unitats de Vigilància Epidemiològica
(UVE) del territori, per tal de fer front a l’augment en la incidència de malalties transmissibles (com ara malalties de transmissió sexual, legionel·losi), mitjançant un increment en la contractació de personal, així com el desenvolupament i la millora dels sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria, en la línia del que s’ha implementat en el context de la COVID-19.

Establir un comitè de lideratge i coordinació per coordinar les respostes de les organitzacions de salut pública i serveis de salut, a escala de comarques i municipis, amb l’objectiu de compartir les millors pràctiques per respondre a la pandèmia.


2. SOBRE ELS RECURSOS PER AL PERSONAL DELS CENTRES SANITARIS I RESIDÈNCIES
GERIÀTRIQUES
La manca de recursos no ve donada arran de la pandèmia, és fruit de deu anys de retallades i d’una gestió que prioritza el lucre i el mercantilisme enfront de la defensa d’un sistema 100% públic. El contagi de centenars de treballadores va posar en evidència la manca de protecció que tenien, juntament amb els continus canvis de protocols. La qüestió residencial ha mostrat la seva faceta més dura, un fet del que s’ha passat de puntetes durant molts anys. Ens comprometem a:
· Assumir el control públic del teixit industrial necessari per a l’abastiment correcte de material sanitari a tots els centres de salut i residencials, amb la intervenció pública d’empreses productores de material i recomposició, i avaluant-ne la nacionalització en els casos que es tracti de sectors estratègics.
· Garantir el material necessari per a totes les professionals que atenen persones contagiades per la Covid-19 o que tenen cura de població de risc: equips de protecció individual, solucions hidroalcohòliques i respiradors.
· Garantir la coordinació i equitat en el repartiment de material.
· Proveir el nombre necessari de llits hospitalaris de gestió pública preparats per atendre malalts de Covid-19, llits d’UCI, i una estratègia paral·lela per poder atendre tota la patologia greu que no es deriva de la Covid-19, però que també requereix atenció hospitalària

 

Ens comprometem a:
· Impulsar una investigació exhaustiva de la institució DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) que inclogui revisar els protocols d’actuació i fiscalitzar els convenis i acords amb les organitzacions i empreses que tenen relació amb els infants i adolescents atesos per aquesta institució.
· Impulsar una investigació exhaustiva de tots els centres de menors dels Països Catalans a on viuen els joves migrants tutelats, que inclogui la revisió dels protocols interns del centre i entrevistes amb el personal i els joves.
· Defensem la derogació íntegra de la Llei d’Estrangeria. Mentre no es derogui, impulsarem la reforma urgent dels articles referents a la gestió administrativa de joves i adolescents que viatgen sols i/o indocumentats per eliminar immediatament la possibilitat de fer servir els mecanismes actuals de comprovació de la majoria d’edat, que són vexatoris i atempten contra els drets humans i especialment,
els de la infància.
La violència cap a les persones racialitzades i migrants pren múltiples formes en tots els àmbits de les seves vides. Parlem dels àmbits sanitari, laboral, educatiu i en el si de l’administració pública.
Calen accions concretes per poder garantir el lliure accés als drets socials, polítics, econòmics i culturals més bàsics per a totes les persones que viuen als Països Catalans. No podem continuar tolerant la negació de drets a cap persona i lluitarem per assolir la plena igualtat, perquè no podem deixar ningú endarrere.

Ens comprometem a:

EN L’ÀMBIT SANITARI
· Garantir el padró a totes les persones migrants perquè puguin accedir a la sanitat pública.
· Implementar protocols específics per a 
requereix atenció hospitalària.

3. SOBRE L’ACCÉS A LES «PROVES DIAGNÒSTIQUES DE COVID-19»

Si alguna cosa es va posar en evidencia durant la primera onada va ser la manca tant de material

de proteccio com de proves diagnostiques massives, tot i la insistencia del mon cientific i

de la mateixa OMS, que asseguraven que era la clau per aturar la pandemia.

Ens comprometem a:

· Possibilitar l’accés a tots els recursos disponibles per permetre proves massives de

PCR, amb transparència en els criteris de realització.

· Assumir el control de la indústria farmacèutica perquè produeixi els reactius necessaris

per a les proves diagnòstiques, tal com ha fet Alemanya, i reactivar el programa

Orfeu per fer servir tota la infraestructura i recursos dels laboratoris de centres de recerca públics.

· Garantir l’efectuació dels tests al domicili de la persona contagiada o, com a mínim, al CAP de referència, per evitar la mobilitat de persones potencialment infectades.

4. SOBRE LES MESURES EN LES ONADES QUE VINDRAN

La progressiva relaxacio reactiva de mesures de restriccio social ens ha dut a una situacio

propera a la de la primera onada. Cal, doncs, potenciar urgentment politiques de salut publica

que evitin el col.lapse del sistema sanitari de forma proactiva.

En concret, ens comprometem a:

· Prioritzar una estratègia eficient de testatge, identificació ràpida de casos i quarantena de contactes, considerada actualment la més eficaç per tal de controlar l’expansió del virus a escala territorial.

· Utilitzar el testatge massiu amb tests ràpids per poder mantenir activitats culturals i d’altres

d’especial interès social de forma segura.

· Intensificar les mesures per reduir la mobilitat i el contacte social limitant el treball a la

producció i els serveis bàsics en alimentació i sanitat a fi de reduir el nombre de contagis.

Potenciar el teletreball quan la feina ho permeti.

Crear mecanismes per garantir que les empreses ofereixen el teletreball a les treballadores

que ho desitgin.

· Introduir asimetries en els processos de confinament i desconfinament que tinguin

en compte les desigualtats de classe i les conseqüències que se’n deriven.

· Desplegar el procés de desconfinament proveint la població de recursos per protegir-

se i efectuant tests de forma massiva per tal de controlar i evitar els contagis de Covid-

19. Facilitar les proves que puguin determinar l’estat immunitari de cada treballador i

la possibilitat de ser contagiador asimptomàtic perquè es pugui actuar en conseqüència

amb els resultats de les proves.

· Aïllar per territoris, per poblacions o fins i tot per barris els focus d’infeccions que puguin

tornar a sorgir, per tal de contenir-ne la propagació, tenint en compte les desigualtats

socials de risc existents.

5. SOBRE LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ

Cada cop hi ha mes evidencia del que anomenem determinants socials de la salut. I aixo

no hauria de ser alie a lhora de planificar la campanya de vacunacio. No nomes som vulnerables

per edat, estar a primera linia o per malalties previes: els aspectes socioeconomics

demostren que el risc dinfeccio esta relacionat estretament amb aquests condicionants.

Laccessibilitat es un tema clau per afavorir que la poblacio accedeixi a la vacunacio.

Ens comprometem a:

· Prioritzar l’estratègia de vacunació a la població general basant-se en criteris de risc,  

tenint en compte aspectes tant clínics com socioeconòmics, per tal de protegir primer

els grups més vulnerables.

· Garantir les condicions laborals a tot el personal destinat a la campanya.

· Planificar el personal i els espais necessaris per dur a terme la campanya massiva de vacunació,

dotant d’infraestructures i personal necessari l’Atenció Primària, i garantir així

proximitat i accessibilitat al centre de vacunació.

6. SOBRE LES LLISTES D’ESPERA

· Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera reobrint els serveis tancats, sales

d’operació i llits que han deixat de ser operatius, posant torns de tarda on no n’hi hagi

per maximitzar l’aprofitament tecnològic i amb plantilles de personal suficient per dur

a terme l’objectiu amb èxit. El pla de xoc s’acompanyarà d’un pla de contractació i

ampliació de plantilles per donar-hi resposta garantint els drets laborals.

· Reduir d’un 50% les llistes d’espera en els següents casos: la primera visita amb l’especialista,

en la realització de proves diagnòstiques i en l’espera d’una intervenció quirúrgica. Per fer-ho efectiu, es prioritzarà l’assistència als centres del SISCAT de titularitat pública i s’evitaran les derivacions

entre els centres, que ocasionen problemes de mobilitat a les persones malaltes. En quedaran

exclosos expressament els centres de titularitat privada. Això comporta la recuperació

de la totalitat de l’activitat sanitària que es feia en els serveis sanitaris públics, optimitzant l’ús de les sales d’operacions en torn de matí i tarda i recuperant els llits que s’han eliminat o tancat provisionalment. Es dotarà del pressupost necessari i del personal del qual s’ha prescindit.

· Fins que no s’elimini l’espera a la sanitat pública, suprimir les tres llistes diferenciades

dels centres que s’inclouen en el SISCAT i que per tant reben finançament públic (accés a la...

La pandemia Covid-19 ha posat a prova les estructures de què ens dotem com a societat per garantir la vida

 

La Covid-19 ha posat a prova les estructures de què ens dotem com a societat per garantir la vida.

Les retallades en sanitat fetes de forma reiterada durant la darrera dècada tant pel govern espanyol com per la Generalitat, les ràtios elevades a les escoles, la deslocalització

d’empreses, el tancament de negocis, els treballs precaris i temporals, l’endeutament

familiar, els lloguers inassumibles, la pujada de les factures, els talls de llum, etcètera, ens condueixen a necessitar, a banda d’un pla de rescat social, una estratègia com a país que treballi en grans consensos de tipus social, i que ens permeti assegurar que mai més una crisi (o qualsevol desastre natural) impactarà d’una manera tan devastadora en la nostra societat.

No podem trobar-nos mai més sense el material sanitari més bàsic, com mascaretes i respiradors.

Els nostres impostos no han de servir mai més per augmentar els beneficis de grans empreses amb capital estranger. La salut o la vida dels nostres avis i àvies no s’han de poder comprar i vendre mai més.

Ens cal construir un model econòmic perquè això no pugui tornar a passar. Un nou model

econòmic basat en una Economia Plural Transformadora.

Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt de la societat dels Països Catalans; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per a la reproducció social i la dignitat de la vida humana. Del nou model

econòmic plural, i dels seus marcs participatius de planificació, n’han d’emanar polítiques públiques transformadores basades en la recerca i la innovació en tots els àmbits, que facin bascular l’estructura econòmica catalana cap a bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat.

I en concret, cap a la propietat pública i social, la gestió democràtica, la socialització dels excedents i la transició ecosocial. Cal reorientar el sistema econòmic cap a una Economia per a la Vida. Per tant, ens cal modificar substancialment les polítiques econòmiques recents i desplaçar la tasca reguladora de l’economia cap a unes institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, com ara el sector públic, l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i de cures.

Per això, defensem un programa obertament socialista, feminista i ecologista, a partir de propostes concretes com la banca pública catalana, la nacionalització de serveis, la reconversió industrial, el canvi de model cap a una economia pública, social i planificada, i el control democràtic dels recursos naturals, entre moltes altres propostes.

Per construir un país més just i més democràtic, més lliure i més ecològic, més obert i més

solidari, cal assumir les limitacions institucionals i jurídiques i generar estratègies que les desbordin.

Els canvis reals que necessitem són impossibles des de les actuals institucions i marcs jurídics i polítics, però el projecte independentista i la perspectiva d’una forma estat que retingui la sobirania és ara mateix l’horitzó polític que permet decidir sobre els aspectes fonamentals de la vida de les persones. Des del territori al control democràtic dels mercats o dels preus, per poder fer front a les polítiques austericides de la Unió Europea i a la demofòbia continuada de l’estat espanyol, la possibilitat de construir un país nou és l’única via per garantir la vida digna de les catalanes. En aquest sentit, la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat que fer política a favor de la gent topa amb els condicionaments de la UE a la injecció de diners, la negativa del govern espanyol a utilitzar l’estat d’alarma per al control democràtic de l’economia, o la subcontractació de Ferrovial per part del govern català, que contribueix a tenir una sanitat gestionada per empreses que no tenen com a objectiu

principal garantir el dret a la salut. El projecte independentista té més sentit que mai si es construeix en la lògica de posar al servei de la gent, i no de les elits, els recursos, per recuperar totes les sobiranies.

Joan Sureda Casamor Regidor Unitat d’Esquerres de Blanes-IC 1987-1991

 

Joan Sureda Casamor

Regidor Unitat d’Esquerres de Blanes-IC 1987-1991

 Mor l'advocat i polític blanenc Joan Sureda Casamor

Dissabte vinent 19 de gener es farà una cerimònia en memòria seva a la Parròquia Santa Maria a les 12 del migdia 15.01.2019 

Diumenge passat, 13 de gener, va morir l'advocat i polític blanenc Joan Sureda Casamor a l'edat de 68 anys. La cerimònia mixta en memòria seva es farà dissabte vinent 19 de gener a les 12 del migdia a la Parròquia Santa Maria, i la vetlla s'allotjarà al Tanatori de Blanes el dia abans, divendres 18 de gener a la tarda, des de les 3 fins les 8 del vespre.

Joan Sureda Casamor va néixer a Blanes el 2 de setembre de l'any 1950, i era llicenciat en dret, farmàcia i antropologia. Des de molt jove va participar en la lluita contra la dictadura franquista, i en aquest sentit l'any 1977 es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya-PSC. Aquell any el PSC-Congrés i la Federació Catalana del PSOE van crear la coalició 'Socialistes de Catalunya' per anar a les eleccions generals del 15 de juny.

Es va integrar a l'Assemblea de Catalunya, va exercir com a advocat laboralista i penalista, i l'any 1979 va ser escollit com a regidor a l'Ajuntament de Blanes, on va ser responsable de les àrees de Sanitat i Participació Ciutadana. A causa de tota una sèrie de problemes interns, a principis dels anys 80 va deixar els seus càrrecs al consistori blanenc, així com la seva militància amb el PSC després que al 1982 va ser també candidat al Congrés dels diputats per Girona.

Al deixar les files socialistes es va incorporar a l'òrbita comunista, militant amb el PCC, Partit Comunista de Catalunya, i passant posteriorment a integrar-se al PCPC, Partit Comunista del Poble de Catalunya. Durant el mandat 1987-1991 va ser regidor per Unitat d'Esquerres de Blanes-Iniciativa per Catalunya, al 1991 va ser cap de llista pel PCC a Blanes.

Les seves conviccions d'esquerres el van moure a ser membre actiu de Defensem Cuba i del Comitè Europeu de Solidaritat amb la Revolució Popular sandinista, i a mitjans dels anys 90 va contribuir a la creació de l'associació 'Lluita, Memòria i Resistència'. També va ser impulsor i president de Pharos, una entitat nascuda al 2009 per transformar la societat a través de la cultura.

https://www.diaridegirona.cat/selva/2019/01/15/mor-ladvocat-politic-blanenc-joan/956850.html

compañero, amigo y camarada Joan Sureda

 

Que la tierra te sea leve Camarada!!!

Publicado el 13 enero, 2019Comité Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular Sandinista

El Comité Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular Sandinista lamenta el fallecimiento del compañero, amigo y camarada Joan Sureda.

Nuestra solidaridad y cariño para su familia .

Gracias por amar Nicaragua y mantener viva su lucha desde los años 80.

Tu legado estará presente en nuestro caminar, con nuestro puño cerrado y bien en alto.

Hasta siempre camarada que la tierra te sea leve.

Comité Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular Sandinista

https://solidaridadeuropearps.wordpress.com/2019/01/13/que-la-tierra-te-sea-leve-camarada/?fbclid=IwAR0PbOiWKG9TQAH_0YI2fBMVWWPfi5FyFKGk_cYYbcFGifFvrCiXJUI964w

Joan Sureda, HASTA SIEMPRE!

 

Nuestro último adiós a nuestro querido Joan Sureda, será un HASTA SIEMPRE!

Defensem Cuba Catalunya

13 de enero a las 22:24 · 

Esta tarde marchó físicamente nuestro querido compañero, Joan Sureda.
Sin embargo, los que luchan por la Humanidad no mueren. 
Como decia el Che, la categoría humana más elevada es la de ser un revolucionario y Joan lo será para todos los tiempos. Su ejemplo y su generosisdad no nos abandonarán nunca, estará junto a nosotr@s en cada acto, en cada grito, en cada consigna, en cada asamblea y en cada golpe que propinemos a la injusticia y al imperialismo.
Somos la Solidaridad y 
compartimos lo que tenemos, nuestra vida y nuestra camaradería.
Lo lloraremos muchas veces, también reiremos y disfrutaremos de las vivencias compartidas y los recuerdos que son infinitos.
Gracias por tus enseñanzas, por tu amistad, por tu amor a Cuba, y por tu lucha sin descanso por un mundo mejor.
Joan es nuestro camarada para todos los tiempos y nos acompañará con Cuba, hasta la Victoria Siempre.

RECORDATORI D'EN JOAN SUREDA CASAMOR

RECORDATORI D'EN JOAN SUREDA CASAMOR 

Ha mort el camarada Joan Sureda
El camarada Joan Sureda Casamor ens va deixar ahir. Nascut a Blanes l’any 1950. Era llicenciat en Dret i Farmàcia. Va exercir la seva activitat professional en el sector farmacèutic i també com advocat laboralista i penalista. Va iniciar la seva lluita estudiantil en temps de la dictadura Franquista incorporant-se en l’Assemblea Democràtica de Catalunya com a independent. Seguidament va treballar per a la unitat de l’esquerra a les comarques de Girona des de vàries organitzacions. Va ser regidor a l’Ajuntament de Blanes exercint com a conseller municipal de Cultura i Joventut.

Cal destacar també la seva intensa lluita en el front antiimperialista: Membre actiu en Defensem Cuba, membre del Comitè Europeu de Solidaritat amb la Revolució Popular Sandinista, fundador del Comitè Antiimperialista de Catalunya, Plataforma unitària i Popular contra les guerres i l’OTAN. Va elaborar també importants treballs d’estudi i reflexió sobre la Revolució d’Octubre, el pensament del Che i de Fidel, entre d’altres.

Cal reconèixer també la seva vessant poètica i intel.lectual essent membre fundador de l’Associació Cultural Pharos.

El camarada Joan Sureda en els darrers anys va anar incrementant el seu compromís en la defensa del Marxisme-Leninisme que el va portar finalment a ingressar l’any 2012 al Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC). Actualment era el Responsable de l’Àrea Antiimperialista del PCPC i membre del seu Comitè Central. Malgrat la seva malaltia va estar complint el seu compromís revolucionari fins fa poques setmanes participant en diversos actes i reunions.

Són molts els fets que avalen al camarada Sureda com un gran lluitador per les llibertats i els drets dels pobles, contribuint a un món més just i solidari. La seva constància i honestedat són el millor llegat que en deixa als qui mantenim el combat diari contra el sistema d’explotació capitalista.

El PCPC envia el seu condol a la familia, amics i companys/es de lluita.

Camarada Joan, sempre et recordarem per seguir aprenent.

Que la terra et sigui lleu!

http://pcpc.cat/ha-mort-el-camarada-joan-sureda/?fbclid=IwAR1gcmVRoLwW8ec5Vhzskq5xlzS-fPL3Vr6qFkciq0tHmPMTUoUgBepRq_A 

Mor l'històric comunista i advocat de Blanes Joan Sureda i Casamor
Volia transformar la societat capitalista en un model més equitatiu · Es va comprometre amb el sandinisme nicaragüenc i el comunisme cubà · Entre el 1967 i el 1975 va participar en la lluita contra el franquisme
Xavier Valeri 16.01.2019 | 00:54
Mor l´històric comunista i advocat de Blanes Joan Sureda i Casamor
Mor l´històric comunista i advocat de Blanes Joan Sureda i Casamor DAVID ESTANY / ARXIU DDG
«Els fets avalen el camarada Sureda com un gran lluitador per les llibertats, els drets dels pobles i un món més just i solidari», exposa la carta de condol del Partit Comunista del Poble de Catalunya. A més del comunicat exposat, n'hi ha un de signat pel president de la República de Nicaragua, Daniel Ortega, i la vicepresidenta, Rosario Murillo. Al text reproduït en aquesta pàgina s'hi ha d'afegir també el del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya.

La persona que ha merescut els elogis del comunisme català estatal i internacional és l'advocat i històric polític comunista blanenc Joan Sureda Casamor.

Aquest lluitador de la igualtat social va morir el diumenge, dia 13 de gener, a l'edat de 68 anys. Dissabte vinent, dia 19 de gener a les 12 del migdia, tindrà lloc una cerimònia en memòria seva a la parròquia Santa Maria i la vetlla s'allotjarà al Tanatori de Blanes el divendres 18 de gener de les tres de la tarda fins a les vuit del vespre.

Les biografies que han aparegut exposen una trajectòria separada en quatre parts: la lluita per la igualtat social a Catalunya i l'Estat, la lluita a favor dels moviments comunistes internacionals, l'esforç per a la difusió i progrés de la cultura i l'activitat professional.

Va néixer a Blanes el 2 de setembre del 1950. Era llicenciat en Dret, Farmàcia i Antropologia per la Universitat de Barcelona. Dels 17 anys fins als 25 va participar en la lluita estudiantil contra la dictadura franquista. Es va integrar a l'Assemblea de Catalunya, una plataforma unitària de l'antifranquisme.

Finada la dictadura, el 1977 es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya. Era l'any de la coalició electoral Socialistes de Catalunya de Joan Reventós, Raimon Obiols i Ernest Lluch. Ell va ser regidor a Blanes pel PSC el 1979 i va deixar el partit el 1980 per entrar al Partit Comunista del Poble de Catalunya. Entre el 1987 i el 1991 va ser regidor de Blanes per Iniciativa per Catalunya i el 1991, cap de llista pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya.

La defensa de la igualtat el va dur a la plataforma Defensem Cuba i al Comitè Europeu de Solidaritat amb la Revolució Popular Sandinista.

El 2009 va crear la societat Pharos amb l'objectiu de transformar la societat a través de la cultura. Promouen els pensaments que conviuen en les societats i la història de les civilitzacions mitjançant la poesia i d'altres variants de l'art.

En l'apartat professional era advocat laboralista i penalista i col·laborava en la farmàcia familiar. D'ell ha quedat, entre d'altres, un article dedicat al seu amic, el filòleg i poeta Josep Bota-Gibert (1952-2015). El text es publicarà en el pròxim número de la revista Blanda, d'edició anual, que sortirà el mes vinent. Bota i Sureda es van conèixer a finals dels setanta.

Ambdós volien transformar la societat capitalista en un model més equitatiu. Ambdós estimaven molt la poesia.

Fa poc, van presentar Entre tantes llums, un homenatge pòstum de Blanes a Bota-Gibert. Es tracta d'una recopilació d'articles publicats a la revista Blanda entre els anys 1998 i 2015.

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/16/mor-lhistoric-comunista-advocat-blanes/956890.html?fbclid=IwAR0R5vue31cAMtOKafH1Osu5FV13d4xGASc7hudEdX_U3dA64crFu2qZNGE