La pandemia Covid-19 ha posat a prova les estructures de què ens dotem com a societat per garantir la vida

 

La Covid-19 ha posat a prova les estructures de què ens dotem com a societat per garantir la vida.

Les retallades en sanitat fetes de forma reiterada durant la darrera dècada tant pel govern espanyol com per la Generalitat, les ràtios elevades a les escoles, la deslocalització

d’empreses, el tancament de negocis, els treballs precaris i temporals, l’endeutament

familiar, els lloguers inassumibles, la pujada de les factures, els talls de llum, etcètera, ens condueixen a necessitar, a banda d’un pla de rescat social, una estratègia com a país que treballi en grans consensos de tipus social, i que ens permeti assegurar que mai més una crisi (o qualsevol desastre natural) impactarà d’una manera tan devastadora en la nostra societat.

No podem trobar-nos mai més sense el material sanitari més bàsic, com mascaretes i respiradors.

Els nostres impostos no han de servir mai més per augmentar els beneficis de grans empreses amb capital estranger. La salut o la vida dels nostres avis i àvies no s’han de poder comprar i vendre mai més.

Ens cal construir un model econòmic perquè això no pugui tornar a passar. Un nou model

econòmic basat en una Economia Plural Transformadora.

Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt de la societat dels Països Catalans; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per a la reproducció social i la dignitat de la vida humana. Del nou model

econòmic plural, i dels seus marcs participatius de planificació, n’han d’emanar polítiques públiques transformadores basades en la recerca i la innovació en tots els àmbits, que facin bascular l’estructura econòmica catalana cap a bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat.

I en concret, cap a la propietat pública i social, la gestió democràtica, la socialització dels excedents i la transició ecosocial. Cal reorientar el sistema econòmic cap a una Economia per a la Vida. Per tant, ens cal modificar substancialment les polítiques econòmiques recents i desplaçar la tasca reguladora de l’economia cap a unes institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, com ara el sector públic, l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i de cures.

Per això, defensem un programa obertament socialista, feminista i ecologista, a partir de propostes concretes com la banca pública catalana, la nacionalització de serveis, la reconversió industrial, el canvi de model cap a una economia pública, social i planificada, i el control democràtic dels recursos naturals, entre moltes altres propostes.

Per construir un país més just i més democràtic, més lliure i més ecològic, més obert i més

solidari, cal assumir les limitacions institucionals i jurídiques i generar estratègies que les desbordin.

Els canvis reals que necessitem són impossibles des de les actuals institucions i marcs jurídics i polítics, però el projecte independentista i la perspectiva d’una forma estat que retingui la sobirania és ara mateix l’horitzó polític que permet decidir sobre els aspectes fonamentals de la vida de les persones. Des del territori al control democràtic dels mercats o dels preus, per poder fer front a les polítiques austericides de la Unió Europea i a la demofòbia continuada de l’estat espanyol, la possibilitat de construir un país nou és l’única via per garantir la vida digna de les catalanes. En aquest sentit, la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat que fer política a favor de la gent topa amb els condicionaments de la UE a la injecció de diners, la negativa del govern espanyol a utilitzar l’estat d’alarma per al control democràtic de l’economia, o la subcontractació de Ferrovial per part del govern català, que contribueix a tenir una sanitat gestionada per empreses que no tenen com a objectiu

principal garantir el dret a la salut. El projecte independentista té més sentit que mai si es construeix en la lògica de posar al servei de la gent, i no de les elits, els recursos, per recuperar totes les sobiranies.