La situació de crisi sanitària arran de la Covid-19 ha posat de manifest les mancances de les polítiques de salut pública

 

La situació de crisi sanitària arran de la Covid-19 ha posat de manifest, una vegada més, les mancances
de les polítiques de salut pública, així com la greu situació del personal dels centres sanitaris i residències geriàtriques, com a punta de l’iceberg d’unes polítiques privatizadores dels serveis de salut i
d’atenció a les persones que han deixat en segon terme, en el marc del model actual, tot allò que té a veure amb la reproducció de la vida i les tasques imprescindibles i necessàries relegades històricament a les dones. 

Alhora, tenint en compte la situació en què ens trobem en el moment actual i que s’allargarà els pròxims mesos, cal abordar d’una manera decidida i valenta la gestió de les noves onades, així com
el desenvolupament de les proves diagnòstiques i de la campanya de vacunació.

1. SOBRE LES POLÍTIQUES DE SALUT PÚBLICA
Les mancances cròniques en salut pública (manca de finançament, formació, preparació en la gestió d’epidèmies de malalties infeccioses i preparació en emergències de salut pública) són a l’arrel de la crisi de salut poblacional i sanitària de la Covid-19. Per això, i contràriament al que han fet els altres partits, nosaltres hi donem una importància primordial.
Així doncs, creiem que s’han de dur a terme polítiques d’emergència en salut pública, i per això ens comprometem a:
· Donada la situació de gran gravetat, incloure dins de l’equip assessor al director de Salut Pública de la Generalitat els experts en salut pública externs a la Generalitat que voluntàriament s’han ofert a ajudar

en la gestió de la pandèmia.

· Realitzar, responent a la crida de bona part de la comunitat científica internacional, una avaluació d’experts sobre les polítiques de salut i socials en resposta a l’epidèmia, per tal d’enfortir la salut pública catalana i aprendre dels errors i mancances evidenciades durant la pandèmia.
· Incloure els principis d’equitat social (geogràfica, de classe, de gènere, de nacionalitat, d’ètnia o de racialització) i de salut en les polítiques dutes a terme pel govern en resposta a la pandèmia.
· Enfortir la capacitat de preparació i resposta a emergències en salut pública mitjançant la dotació temporal d’una major capacitat gestora a responsables de salut pública del govern, per tal que puguin tirar endavant intervencions urgents basades en l’evidència científica disponible al moment, amb transparència i respectant sempre els criteris d’equitat social i de salut.
· Potenciar la implantació i coordinació de les diferents Unitats de Vigilància Epidemiològica
(UVE) del territori, per tal de fer front a l’augment en la incidència de malalties transmissibles (com ara malalties de transmissió sexual, legionel·losi), mitjançant un increment en la contractació de personal, així com el desenvolupament i la millora dels sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria, en la línia del que s’ha implementat en el context de la COVID-19.

Establir un comitè de lideratge i coordinació per coordinar les respostes de les organitzacions de salut pública i serveis de salut, a escala de comarques i municipis, amb l’objectiu de compartir les millors pràctiques per respondre a la pandèmia.

2. SOBRE ELS RECURSOS PER AL PERSONAL DELS CENTRES SANITARIS I RESIDÈNCIES
GERIÀTRIQUES
La manca de recursos no ve donada arran de la pandèmia, és fruit de deu anys de retallades i d’una gestió que prioritza el lucre i el mercantilisme enfront de la defensa d’un sistema 100% públic. El contagi de centenars de treballadores va posar en evidència la manca de protecció que tenien, juntament amb els continus canvis de protocols. La qüestió residencial ha mostrat la seva faceta més dura, un fet del que s’ha passat de puntetes durant molts anys. Ens comprometem a:
· Assumir el control públic del teixit industrial necessari per a l’abastiment correcte de material sanitari a tots els centres de salut i residencials, amb la intervenció pública d’empreses productores de material i recomposició, i avaluant-ne la nacionalització en els casos que es tracti de sectors estratègics.
· Garantir el material necessari per a totes les professionals que atenen persones contagiades per la Covid-19 o que tenen cura de població de risc: equips de protecció individual, solucions hidroalcohòliques i respiradors.
· Garantir la coordinació i equitat en el repartiment de material.
· Proveir el nombre necessari de llits hospitalaris de gestió pública preparats per atendre malalts de Covid-19, llits d’UCI, i una estratègia paral·lela per poder atendre tota la patologia greu que no es deriva de la Covid-19, però que també requereix atenció hospitalària

 

Ens comprometem a:
· Impulsar una investigació exhaustiva de la institució DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) que inclogui revisar els protocols d’actuació i fiscalitzar els convenis i acords amb les organitzacions i empreses que tenen relació amb els infants i adolescents atesos per aquesta institució.
· Impulsar una investigació exhaustiva de tots els centres de menors dels Països Catalans a on viuen els joves migrants tutelats, que inclogui la revisió dels protocols interns del centre i entrevistes amb el personal i els joves.
· Defensem la derogació íntegra de la Llei d’Estrangeria. Mentre no es derogui, impulsarem la reforma urgent dels articles referents a la gestió administrativa de joves i adolescents que viatgen sols i/o indocumentats per eliminar immediatament la possibilitat de fer servir els mecanismes actuals de comprovació de la majoria d’edat, que són vexatoris i atempten contra els drets humans i especialment,
els de la infància.
La violència cap a les persones racialitzades i migrants pren múltiples formes en tots els àmbits de les seves vides. Parlem dels àmbits sanitari, laboral, educatiu i en el si de l’administració pública.
Calen accions concretes per poder garantir el lliure accés als drets socials, polítics, econòmics i culturals més bàsics per a totes les persones que viuen als Països Catalans. No podem continuar tolerant la negació de drets a cap persona i lluitarem per assolir la plena igualtat, perquè no podem deixar ningú endarrere.

Ens comprometem a:

EN L’ÀMBIT SANITARI
· Garantir el padró a totes les persones migrants perquè puguin accedir a la sanitat pública.
· Implementar protocols específics per a requereix atenció hospitalària.

3. SOBRE L’ACCÉS A LES «PROVES DIAGNÒSTIQUES DE COVID-19»

Si alguna cosa es va posar en evidencia durant la primera onada va ser la manca tant de material

de proteccio com de proves diagnostiques massives, tot i la insistencia del mon cientific i

de la mateixa OMS, que asseguraven que era la clau per aturar la pandemia.

Ens comprometem a:

· Possibilitar l’accés a tots els recursos disponibles per permetre proves massives de

PCR, amb transparència en els criteris de realització.

· Assumir el control de la indústria farmacèutica perquè produeixi els reactius necessaris

per a les proves diagnòstiques, tal com ha fet Alemanya, i reactivar el programa

Orfeu per fer servir tota la infraestructura i recursos dels laboratoris de centres de recerca públics.

· Garantir l’efectuació dels tests al domicili de la persona contagiada o, com a mínim, al CAP de referència, per evitar la mobilitat de persones potencialment infectades.

4. SOBRE LES MESURES EN LES ONADES QUE VINDRAN

La progressiva relaxacio reactiva de mesures de restriccio social ens ha dut a una situacio

propera a la de la primera onada. Cal, doncs, potenciar urgentment politiques de salut publica

que evitin el col.lapse del sistema sanitari de forma proactiva.

En concret, ens comprometem a:

· Prioritzar una estratègia eficient de testatge, identificació ràpida de casos i quarantena de contactes, considerada actualment la més eficaç per tal de controlar l’expansió del virus a escala territorial.

· Utilitzar el testatge massiu amb tests ràpids per poder mantenir activitats culturals i d’altres

d’especial interès social de forma segura.

· Intensificar les mesures per reduir la mobilitat i el contacte social limitant el treball a la

producció i els serveis bàsics en alimentació i sanitat a fi de reduir el nombre de contagis.

Potenciar el teletreball quan la feina ho permeti.

Crear mecanismes per garantir que les empreses ofereixen el teletreball a les treballadores

que ho desitgin.

· Introduir asimetries en els processos de confinament i desconfinament que tinguin

en compte les desigualtats de classe i les conseqüències que se’n deriven.

· Desplegar el procés de desconfinament proveint la població de recursos per protegir-

se i efectuant tests de forma massiva per tal de controlar i evitar els contagis de Covid-

19. Facilitar les proves que puguin determinar l’estat immunitari de cada treballador i

la possibilitat de ser contagiador asimptomàtic perquè es pugui actuar en conseqüència

amb els resultats de les proves.

· Aïllar per territoris, per poblacions o fins i tot per barris els focus d’infeccions que puguin

tornar a sorgir, per tal de contenir-ne la propagació, tenint en compte les desigualtats

socials de risc existents.

5. SOBRE LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ

Cada cop hi ha mes evidencia del que anomenem determinants socials de la salut. I aixo

no hauria de ser alie a l’hora de planificar la campanya de vacunacio. No nomes som vulnerables

per edat, estar a primera linia o per malalties previes: els aspectes socioeconomics

demostren que el risc d’infeccio esta relacionat estretament amb aquests condicionants.

L’accessibilitat es un tema clau per afavorir que la poblacio accedeixi a la vacunacio.

Ens comprometem a:

· Prioritzar l’estratègia de vacunació a la població general basant-se en criteris de risc,  

tenint en compte aspectes tant clínics com socioeconòmics, per tal de protegir primer

els grups més vulnerables.

· Garantir les condicions laborals a tot el personal destinat a la campanya.

· Planificar el personal i els espais necessaris per dur a terme la campanya massiva de vacunació,

dotant d’infraestructures i personal necessari l’Atenció Primària, i garantir així

proximitat i accessibilitat al centre de vacunació.

6. SOBRE LES LLISTES D’ESPERA

· Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera reobrint els serveis tancats, sales

d’operació i llits que han deixat de ser operatius, posant torns de tarda on no n’hi hagi

per maximitzar l’aprofitament tecnològic i amb plantilles de personal suficient per dur

a terme l’objectiu amb èxit. El pla de xoc s’acompanyarà d’un pla de contractació i

ampliació de plantilles per donar-hi resposta garantint els drets laborals.

· Reduir d’un 50% les llistes d’espera en els següents casos: la primera visita amb l’especialista,

en la realització de proves diagnòstiques i en l’espera d’una intervenció quirúrgica. Per fer-ho efectiu, es prioritzarà l’assistència als centres del SISCAT de titularitat pública i s’evitaran les derivacions

entre els centres, que ocasionen problemes de mobilitat a les persones malaltes. En quedaran

exclosos expressament els centres de titularitat privada. Això comporta la recuperació

de la totalitat de l’activitat sanitària que es feia en els serveis sanitaris públics, optimitzant l’ús de les sales d’operacions en torn de matí i tarda i recuperant els llits que s’han eliminat o tancat provisionalment. Es dotarà del pressupost necessari i del personal del qual s’ha prescindit.

· Fins que no s’elimini l’espera a la sanitat pública, suprimir les tres llistes diferenciades

dels centres que s’inclouen en el SISCAT i que per tant reben finançament públic (accés a la...